Oltra dóna a conèixer a Madrid el 'xicotet miracle' del canvi a la Comunitat

La vicepresidenta del Consell i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha assegurat que la Comunitat Valenciana viu 'un nou temps de diàleg, d'acord i de consens que ha permès que tres formacions polítiques' hagen concertat 'les bases sobre les quals construir un govern de transformació i una forma perfecta de cohabitació: el mestissatge, la complicitat i la col·laboració en tots els departaments, amb un objectiu clar: constituir un govern amb dos partits, no dos governs paral·lels'. Per açò, 'a la Comunitat Valenciana practiquem tecnologia política punta, artífex del xicotet miracle del canvi', ha indicat.

Oltra s'ha pronunciat d'aquesta manera durant la seua intervenció en el Fórum Europa. Nova Economia, que ha tingut lloc a Madrid davant més de 250 convidats, entre els quals es trobaven dirigents de diferents partits, així com empresaris, representants del moviment sindical i de la societat civil i responsables de diferents ambaixades europees.

Es tracta de la primera vegada que la vicepresidenta d'un Govern autonòmic acudeix a la trucada d'aquest fòrum, una intervenció que es produeix després de més d'un any i mig de govern de canvi a la Comunitat Valenciana.

Amb la intenció de visibilitzar la situació política valenciana en la capital espanyola, la també portaveu del Consell ha cridat l'atenció sobre el fet que hi ha els mateixos quilòmetres de València a Madrid que de Madrid a València i, no obstant açò, el coneixement que es tenen d'una zona i d'una altra no es produeixen en el mateix sentit. 'Com és possible que els valencians estiguem al corrent dels assumptes madrilenys i els madrilenys tinguen un desconeixement tan profund de la realitat valenciana', ha exposat.

En aquest sentit, i per a il·lustrar la situació de canvi i el 'xicotet miracle ' que s'ha produït a la Comunitat Valenciana des del 24 de maig de 2015, Oltra ha incidit que ara hi ha un govern de coalició (Compromís i PSPV) amb el suport extern d'un tercer (Podemos) sobre la base del 'Acord del Botànic'; una mrds de Les Corts composta per membres de tots els grups de la Cambra i moltes resolucions parlamentàries aprovades per més de tres cinquenes parts.

Segons la vicepresidenta del Consell, la fi de l'alternança política ha portat amb si una experiència en la qual preval el diàleg i el consens i que passa per 'posar la intel·ligència col·lectiva al servei dels valencians i les valencianes'.

'Aquesta millora en el joc democràtic ha beneficiat també a la ciutadania, que ha vist com alguns dels drets i serveis que els van ser arrabassats per l'anterior Govern del PP els han sigut retornats o incorporats com una novetat', ha incidit Oltra.

Com a exemple, s'ha referit al fi del copagament confiscatori farmacèutic i en centres de dia i també ha destacat que les víctimes de la violència masclista ja no perden les ajudes per tenir deutes amb la Seguretat Social o que les persones amb dependència que estan en el sistema cobren puntualment les ajudes.

'La corrupció a la Comunitat és símptoma de l'anorèxia democràtica del PP'

Durant la seua intervenció, la vicepresidenta ha lamentat que la corrupció estiga vinculada a la Comunitat Valenciana 'quasi tant com la paella ', un escenari que, segons Oltra, no és més que 'el símptoma de la situació d'anorèxia democràtica en la qual el PP va convertir al país dels valencians'.

'Dos presidents de Les Corts imputats; un terç del Grup Parlamentari Popular imputat en l'anterior legislatura; un delegat de la Comunitat detingut i posat a disposició judicial; 12 consellers imputats; la majoria dels regidors del PP de l'Ajuntament de València investigats per presumptes delictes de finançament il·legal són exemple d'una feblesa democràtica extrema conseqüència d'haver confós al seu partit amb la institució, la majoria absoluta amb el poder absolut i d'haver construït un engranatge perquè les sigles PP passaren a significar Perpetuar-se en el Poder, a objectiu tot del qual se subordinava', ha indicat la vicepresidenta.

Oltra ha remarcat que 'aquest abús de poder i el saqueig de les arques públiques va suposar un impacte sobre els valencians, segons diversos estudis, d'entre 12.000 i 13.000 milions d'euros'.

El primer, les persones

Però aquesta situació va canviar, segons la vicepresidenta, ' amb l'arribada del Govern del Botànic'. 'Des del mateix moment de la constitució del nou Govern valencià ens vam posar a la feina en una ingent tasca de desenrunament, de reparació de drets, de restabliment de prioritats i de desactivació de mines polítiques conseqüència d'una ruïna en diferit a la qual estem fent front dia a dia'.

Precisament, per aquest motiu, les primeres lleis impulsades pel Consell van ser dirigides a la devolució de drets arrabassats, com la llei que retorna la sanitat pública a totes les persones; la garantia de drets constitucionals, com la llei que regula la funció social de l'habitatge o l'ampliació de drets per a totes les persones, particularment les més invisibles i que més discriminació pateixen, com la llei que regula l'autodeterminació de gènere.

'Açò mostra que el Consell té molt clares les seues prioritats: les de les persones que estan en situació d'exclusió o d'empobriment, les dels col·lectius més vulnerables, les dels invisibles. A ells van dirigides les nostres polítiques', ha insistit la vicepresidenta del Govern valencià.

Així mateix, Oltra ha posat l'accent que, amb les noves polítiques fruit de l'Acord del Botànic, a la Comunitat viuen millor les 4.669 persones que s'han beneficiat de el fi del copagament en els centres diürns, així com les 12.482 als qui ja no se'ls confisquen les pagues extres; els 110.000 xiquets i xiquetes beneficiats per les beques de menjador en els col·legis, que duren tot el curs escolar; les 867.198 persones que han deixat de pagar el copagament farmacèutic; els 32.000 alumnes que tenen accés als seus llibres de text sufragats per l'Administració valenciana o les 51.000 persones en situació de dependència i les seues famílies que ara cobren puntualment les seues prestacions.

'En qüestió de gestió de la cosa pública, s'ha demostrat la falsedat del mite que la dreta gestiona millor que l'esquerra', ha indicat la vicepresidenta.