elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Mónica Oltra: “Hem fet molt tenint en compte el que ens vam trobar, encara que queda camí per recórrer”

Mónica Oltra: “Hem fet molt tenint en compte el que ens vam trobar, encara que queda camí per recórrer”
    MÉS FOTOS
    Mónica Oltra: “Hem fet molt tenint en compte el que ens vam trobar, encara que queda camí per recórrer” - (foto 2)

    Vicepresidenta i Consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives des de fa quatre, Mónica Oltra es presenta a unes noves eleccions autonòmiques amb la certesa que els valencians continuaran donant suport a el canvi del govern del Botànic. La líder de Compromís es mostra satisfeta amb el treball realitzat, encara que considera que àdhuc queden moltes coses per fer i espera poder fer després del 28A. En elperiodic.com parlem amb ella per a analitzar l'actual legislatura i encarar els reptes que vénen a partir del pas per les urnes dels valencians.

    Pregunta: Sota el lema d'IMPARABLES es torna a presentar a les eleccions amb aspiracions de convertir-se en la primera presidenta de la Generalitat, Quines són les línies bàsiques del programa de Compromís de cara al 28A?

    Resposta: En 2015 vaig dir que les meues prioritats eren les persones i la terra que m'acull i estima, i en aqueix sentit sent que les meues prioritats són les mateixes. Continuar treballant per les persones i per la Comunitat Valenciana. Un canvi que ja hem emprés però que sabem que encara ha d'arribar a moltes famílies i a molta gent 

    P: L'avançament electoral pillet a Compromís en la recta final de les seues primàries, perjudica aquest avançament i la seua coincidència amb les eleccions generals al seu partit?

     R: En el nostre cas sabíem que tant a l'abril com al maig eixíem a guanyar. De l'avançament electoral no vaig entendre les formes perquè, més enllà de l'interés partidista, no concorrien cap de les raons polítiques que expliquen un avançament electoral: ni inestabilitat política, ni impossibilitat de tirar avant els projectes legislatius, ni falta de suport parlamentari.

    P: Fi de legislatura i moment de fer balanç és un balanç positiu?

    R: Faig un balanç positiu i sobretot faig un balanç en el qual Compromís ha sigut el motor per a introduir i dur a terme importants projectes de transformació social. Per exemple: Xarxa Llibres, el programa de llibres de text gratuïts, no hauria existit sense Compromís. Potser s'hauria donat un xec per a llibres, però no s'hauria buscat una solució que, primer, fa que els pares i mares no hagen de preocupar-se d'aconseguir els llibres al setembre i, segon, ensenya als xiquets a cuidar el material a ser respectuós amb els recursos que són limitats i finits...és un clar exemple d'economia circular. Un altre: la renda valenciana d'inclusió, no és sol una prestació econòmica, és el reconeixement d'un dret bàsic: el dret a construir un projecte de vida.

    Si repasse algunes de les prioritats de 2015 veig que hem fet moltes coses. Parlàvem de garantir uns ingressos mínims per a les persones més vulnerables i ara tenim la Renda Valenciana d'Inclusió. Parlàvem de transparència en els comptes i ara tenim el Portal de Transparència. Defensàvem les beques menjador i ara 28.000 xiquets i xiquetes més reben les ajudes.. I tots aqueixos projectes transformadors han sigut possibles perquè Compromís ha estat ací.

    P: Què se li ha quedat pendent per fer a Compromís en aquesta legislatura?

    R: Sempre hi ha coses on es pot anar més enllà, malgrat haver avançat en moltes matèries algunes necessiten més temps i sobretot els recursos que l'actual sistema de infrafinanciació ens nega.

    P: Després de l'anunci de l'avançament electoral va fer públic el seu desacord amb la decisió del president li va decebre l'actitud Ximo Puig?

    R: Reconec que va ser una decisió que no vaig entendre, unilateral i puntual, enfront de les altres 5.746 decisions que hem pres per unanimitat en el Consell .Pel que respecta a mi sempre treballaré des de la complicitat i la lleialtat. No podria reeditar cap acord de govern sense la confiança i la convicció que treballem per millorar la vida de les valencianes i els valencians. 

    P: Malgrat aqueix desacord, confia en la reedició del Botànic? Acceptaria encara que vosté no ocuparà el lloc de presidenta?

    R: Confiem a liderar el Botànic i confiem en l'essència del Botànic, que és la de continuar treballant a millorar la vida dels valencians i les valencianes, encara que després de quatre anys, després del coneixement i l'experiència que ens han donat aquests quatre anys hi haurà coses que no seran iguals. Confie en un Botànic II, amb una política 100% botànica, de transformació, perquè afortunadament ja hem revertit les ruïnes que ens va deixar el PP, com els deutes que ens trobem, i que continuen eixint a mesura que es resolen les sentències o les caixes amb expedients de dependència sense registrar abandonats en caixes. 

    P: El seu soci de govern (PSPV) no ha descartat en les últimes setmanes unir-se a Ciutadans coquetejant amb algunes de les seues idees Uniria a la formació taronja en aqueix possible Botànic II?

    R: Compromís sap on està. Sabem que som garantia del canvi, garantia d'aprofundir en un camí que comencem en 2015. El PSOE haurà de decidir on està, si està amb el canvi o amb la dreta escorada. 

    P: Quals serien les seues prioritats si tornara a formar part del govern valencià?

    R: Treballar per les persones més vulnerables, les que més necessiten d'una resposta política, i defensar el territori i els interessos valencians són dos senyals d'identitat de Compromís. Les nostres prioritats passen per completar programes com el Pla Edificant, estendre les beques menjador, acabar amb les llistes d'espera en dependència, ampliar la gratuïtat de l'educació pública 0-3 anys, elaborar una llei de canvi climàtic, aprovar la llei valenciana de diversitat familiar, caminar cap a la jornada laboral de 32 hores, posar en marxa la llei valenciana d'ocupació i abordar una estratègia de benestar animal.

    P: Tem la irrupció de Vox en les Corts Valencianes, i la seua possible unió a partits com a PP i Cs?

    R: Em preocupa que les dretes, Ciutadans i el PP, estiguen jugant a menjar-li terreny a VOX i per tant que siga la ultradreta la que marca l'agenda. No crec que en la Comunitat Valenciana vaja a passar el mateix que a Andalusia perquè les polítiques socials que hem posat en marxa aquests últims quatre anys han servit de vacuna per als fenòmens polítics antidemocràtics. Hem de continuar amb la polítiques de cohesió per a desactivar a la ultradreta i les picades d'ullet que puguen fer-los les altres dues dretes de Casado i Rivera.

    P: Durant aquests quatre anys, han sigut moltes les veus crítiques de l'oposició que s'han escoltat respecte a l'ús que han fet del valencià, moltes vegades titllant-los de ‘catalanistes’ Què li diu a aqueixes veus?

    R: Els que es passen la vida parlant de Catalunya són les dretes: Ciutadans i el PP Però què passa? Que mentre parlen de Catalunya no parlen dels problemes dels valencians i les valencianes, ni de com treballar per a resoldre'ls. Els catalanistes i pancatalanistas són ells que s'embullen tot el dia a Catalunya i la independència, en lloc de posar el focus en les persones que viuen en la Comunitat Valenciana.

    P: En matèria educativa, la implantació del plurilingüisme ha quedat estancada en diverses ocasions continuaran intentant-lo després de les eleccions?

    R: En política, si aquesta és responsable i realista, les reformes i les transformacions no poden ser sempre cortoplacistas. Els processos polítics són camins que s'han de recórrer. I les carreres poden ser de 100 metres, de 200...o poden ser una marató de 42 quilòmetres. Continuarem apostant pel plurilingüisme perquè els xiquets i xiquetes quan acaben l'etapa escolar dominen l'el valencià, el castellà i l'anglés, i tinguen fins i tot l'opció a una segona llengua estrangera.

    P: A més de portaveu i vicepresidenta, ha gestionat els temes a la dependència i dels centres de menors no exemptes de polèmica totes dues àrees S'han fet bé les coses o canviaria alguna decisió veient-ho amb perspectiva?

    R: Quan arribem a la conselleria ens vam adonar que no podíem començar a treballar perquè, abans de res, havíem d'atendre les urgències i les emergències. Els 17.000 expedients de dependència en caixes que no estaven ni registrats, el sistema de residències muntat per Cotino que una sentència, el Tribunal Superior de Justícia havia declarat il·legal, el sistema de protecció de la infància era un sistema precari, privatitzat, amb centres obsolets...Aqueix era el panorama.

    Davant aquesta situació vam posar en marxa una direcció general d'Infància i Adolescència i signem un pacte amb les associacions: Creu Roja, Càritas. Save the Children, Unicef... ara tenim un 40% més de famílies acollidores, hem incrementat en les ajudes a aquestes famílies, hem ampliat en més de 600 la xarxa d'educadors per a cases de protecció i acolliment. I en relació amb els Serveis Socials tenim una Llei que és la primera llei de serveis socials inclusius a Espanya de quarta generació, i que converteix els serveis socials en la quarta pota de la societat del benestar juntament amb l'educació, la sanitat i les pensions. A més hem incorporat a 78.166 persones en el sistema de dependència, hem posat en marxa mesures de protecció enfront de la pobresa energètica, hem creat la Renda Valenciana d'Inclusió. Hem fet molt tenint en compte el que ens trobem, encara que encara queda camí per recórrer.

    P: Alguns partits han plantejat la possibilitat de reduir el nombre de conselleries comparteix la idea? li l'ha plantejada?

    R: Això ja ho veurem. En tot cas el primer és veure i definir el quin, això és l'important per a abordar els desafiaments i les transformacions de calat.

    P: En l'últim any, la política espanyola ha donat un gir vivint moments ‘nous’ com una moció de censura Ha canviat alguna cosa en la Comunitat des de l'entrada de Pedro Sánchez en la Moncloa?

    R: El suport de Compromís a la moció de censura per a desallotjar a un partit corrupte que bloquejava sistemàticament totes les iniciatives parlamentàries va ser decisiu per a mobilitzar a la resta de forces. L'avançament electoral, a més, no ens ha permés veure un possible canvi, ja que el Congrés es va dissoldre en el moment en el qual Compromís estava asseient-se a negociar els Pressupostos amb la ministra d'Hisenda. 

    P: Malgrat l'entrada dels socialistes al capdavant del Govern d'Espanya el problema del finançament continu sobre la taula Li ha decebut? Confia que se solucione de cara a la pròxima legislatura?

    R: No és qüestió de confiança, és una qüestió d'establir un calendari per a abordar la reforma del finançament autonòmic i complir-lo, és qüestió de, mentrestant, establir una moratòria en el pagament del deute. Em decep que tant el PP com el PSOE, en arribar a Madrid, abandonen als valencians i renuncien a solucionar un sistema que porta caducat des de 2014, cinc anys caducat.

    La Comunitat Valenciana és l'únic territori pobre que paga com si fóra ric. Tenim una renda per càpita 12 punts per davall de la mitjana de l'Estat espanyol. Quan parlem de infrafinanciació parlem que una persona que viu a Cantàbria té 800 euros més de finançament a l'any que una persona que viu en la Comunitat. Per això, el pròxim President del Govern que vulga els vots de Compromís haurà de comprometre's a reformar el model de finançament. En la mesura en què per a una investidura els vots de Compromís siguen determinants, o el Govern garanteix un tracte just als valencians o que no compte amb els nostres suports.

    P: Un missatge per als lectors de elperiodic.com perquè els donen suport a el pròxim 28 d'abril en les urnes

    R: En Compromís portem quatre anys demostrant que es pot dir una cosa des de l'oposició i complir-la després en el Govern. Aqueixa veritat és la nostra carta de presentació. Si abans havien de pagar els llibres i ara ja no, si abans pagaven les medicines i ara no, si abans estaven en llista d'espera de la dependència i ara ja són el doble les persones que estan en el sistema...Demanem el vot diumenge que ve per a continuar estenent el canvi, perquè aquest arribe a totes les persones.

    P: Moltes gràcies per atendre'ns

    R: A vosaltres

    Pujar