El Consell Escolar Municipal de Manises rebutja de forma unànime la ‘Llei Rovira’
La comunitat educativa considera que la llei que permet la consulta de la llengua base als centres escolars va en contra del dret superior de la infància i de l’Estatut d’Autonomia
El Consell Escolar Municipal de Manises ha rebutjat de manera unànime la ‘Llei Rovira’, norma aprovada el mes de juny de 2024 a les Corts Valencianes que inclou la consulta a les famílies de l’elecció de la llengua base als centres educatius, perquè considera que no respecta els drets de la infància i va en contra de lleis de rang superior, com ara l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.
La regidora d’Educació de l’Ajuntament de Manises, Carmen Moreno, ha assegurat que “la Generalitat Valenciana, amb aquesta nova llei, s'ha proposat sembrar la confrontació i l’odi entre les famílies que tenen fills i filles en edat escolar”. “Hem de protegir el valencià per ser la llengua minoritària i minoritzada; la llengua és un dret humà i tota la ciutadania té dret a conéixer-la, parlar-la, usar-la i, en definitiva, aprendre-la amb recursos públics mitjançant l’educació, perquè les llengües són ponts que uneixen i ens obrin portes”, ha afegit Moreno.
El màxim òrgan de consulta i participació preceptiu de la comunitat educativa manisera, el Consell Escolar Municipal de Manises, mostra el seu rebuig unànime a la llei 17/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, per la qual es regula la llibertat educativa perquè “no podem estar d’acord amb una llei que no vetla per l’interés superior del nostre alumnat, i que no atén els acords que aquesta comunitat educativa havia pres al programa lingüístic del nostre Programa d'Educació Plurilingüe i Intercultural (PEPLI), aprovat per la Conselleria”, segons la carta que s’envia a la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, que dirigeix José Antonio Rovira.
Les al·legacions a la ‘Llei Rovira’ adverteixen que la consulta que deixa en mans de les famílies la tria de la llengua a l’escola entre valencià i castellà és “aleatòria” i que la decisió de les famílies no pot anar “en contra de l’interés superior del seu fill o filla, ni tenen la formació adient en metodologia d’aprenentatge de llengües, per condicionar l’ensenyament dels centres escolars”, la qual cosa s’oposa a la llei 12/2008, de 3 de juliol, de la Generalitat, de protecció integral de la infància i l’adolescència de la Comunitat Valenciana, entre d’altres arguments.
Per l’altra part, l'Estatut d’Autonomia, norma de rang superior, com ho és la Constitució Espanyola, recull que la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià i és l'idioma oficial, igual que el castellà, de manera que la Generalitat garantirà l'ús normal i oficial de les dues llengües, a més d’adoptar les mesures necessàries per a assegurar-ne el seu coneixement. Per tant, l’aplicació de la nova llei educativa no segueix el principi de jerarquia jurídica, un fet que va en contra de la jurisprudència.
Mitjançant el procediment de consulta de la llengua base que estableix l’esmentada llei de llibertat educativa, “seran els representants legals de l'alumnat i no els centres, els qui trien la llengua vehicular dels seus fills i filles per a la seua futura etapa educativa, bé siga en el procés d'admissió en iniciar l'etapa o bé durant el nivell que estiguen cursant per al 2025-26”.
En la consulta exigida per la Generalitat Valenciana, que s’obri el pròxim 25 de febrer, podran participar les famílies d’alumnat matriculat en centres públics i concertats en el 2n cicle d’Infantil, el cicle de Primària i els tres primers cursos d’ESO, així com les famílies d’alumnes d’aules de dos anys en col·legis públics que poden continuar escolaritzats en el mateix centre.
