La jutgessa de l'accident del metre de València rebutja que declaren cinc treballadors de FGV com a testimonis

La jutgessa del Jutjat d'Instrucció número 21 de València, que investiga l'accident de Metre de València en el qual van morir 43 persones i altres 47 van resultar ferides l'any 2006, ha rebutjat la petició de la Fiscalia perquè els perits de la Inspecció de Treball i de l'Invassat (Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball) realitzen una ampliació dels informes que han emès en els quals han analitzat els extrems que l'Audiència Provincial va considerar d'interès per a la recerca del sinistre ferroviari. El cas, que va comportar una constant mobilització de familiars, i que va arribar a transcendir a l'opinió pública nacional gràcies al programa de màxima audiència 'Salvados', seguix el seu tràmit judicial amb no pocs esculls jurídics. En esta ocasió, la petició de la Fiscalia es va registrar el passat 7 de novembre, 15 dies després que els dos perits ratificaren en el Jutjat els seus respectius informes, en els quals descartaven que haguera existit infracció de la normativa en matèria de seguretat laboral per part de l'empresa Ferrocarrils de la Generalitat València (FGV), l'anterior cúpula de la qual directiva està imputada en la causa.

La magistrada, que ha rebutjat la petició de la Fiscalia, considera que la sol·licitud del Ministeri Públic perquè els experts redacten un informe complementari sobre la prevenció de riscos laborals, l'aptitud del conductor, les actes del Comitè de Seguretat en la Circulació, els marcs de les finestres dels vagons, la normativa sectorial aplicable i la balisa és en uns casos, reiterativa; en uns altres, 'excedix de les competències ' de tots dos tècnics; i, en uns altres, pretén que es pronuncien 'sobre qüestions que ja han sigut debatudes i aclarides en el procediment ' per perits i testimonis.

En est sentit, la titular del Jutjat d'Instrucció 21 de València considera que alguns aspectes sobre els quals la Fiscalia vol seguir indagant ja han sigut explicats pels perits en els seus informes i en la recent compareixença en el Jutjat, en la qual van respondre amb 'contundència ' i de manera reiterada a les preguntes formulades per la fiscal. Segons la jutgessa, la petició del Ministeri Públic obligaria als dos perits, a pronunciar-se sobre matèries com la seguretat ferroviària sobre la qual no tenen coneixements específics (ja que són tècnics en seguretat laboral) i sobre les quals ja han declarat o informat altres experts qualificats.

Avaluació de riscos

En el seu acte, la jutgessa respon de manera detallada a cadascuna de les qüestions sobre les quals la Fiscalia demana un nou pronunciament dels experts. Així, considera 'redundant ' i 'innecessari ' que els perits facen un nou informe sobre l'avaluació de riscos que han de ser previstos en el desenvolupament d'una activitat de transport ferroviari de viatgers i si tal avaluació és adequada al lloc de maquinista i interventora perquè 'la conclusió a la qual van arribar tots dos perits, com a tècnics especialistes en riscos laborals, és que en l'esdeveniment de l'accident no va tenir incidència cap la infracció de la normativa de prevenció de riscos laborals '. En la resolució, la jutgessa subratlla la 'contundència ' amb la qual el perit d'Invassat, 'la professionalitat del qual, tractant-se de perit judicial i no de part no vaig poder ni deu ser posada en dubte ', va explicar a la fiscal i a la resta de parts, els elements d'una avaluació de riscos i recorda que 'va reiterar una vegada i una altra que la velocitat no és un risc dels quals haja de ser avaluat en una avaluació de risc '.

Auditories internes

La titular d'Instrucció 21 rebutja també la petició de la fiscal perquè l'inspector de Treball complemente el seu informe concretant si FGV havia sigut sotmesa a auditories internes i el resultat de les mateixes. La jutgessa explica que 'per a investigar si ha existit o no un delicte de l'article 316 i 317 del Codi Penal el contingut de les auditories resulta irrellevant '. I basa tal conclusió en l'explicació de l'expert d'Invassat que afirma que 'des del punt de vista de recerca de danys a la salut les auditories no li servien de res ' perquè estes 'poden parlar d'algun defecte del sistema de gestió, però no parlen de la implementació de la prevenció; no baixen al detall '.

Accident de Paiporta

La Fiscalia havia sol·licitat també que l'inspector de Treball realitzara un informe sobre l'informe que al seu torn havia emès Invassat sobre l'accident de metre de Paiporta ocorregut mesos abans. La jutgessa també rebutja aquesta diligència. En l'acte, de 40 pàgines, recorda que el perit d'Invassat, a preguntes de la fiscal, va explicar que 'les mesures correctores recomanades en l'informe de l'accident de Paiporta gens tenien a veure amb les de l'informe de l'accident de Jesús; (...) que els sinistres no eren ni semblats '. La jutgessa conclou que, sentides les explicacions de l'expert, 'nul interès pot tenir per a la causa l'aportació a la mateixa d'este informe i l'estudi i anàlisi per l'inspector de Treball ' tenint en compte que 'la mecànica ' de tots dos accidents 'va ser totalment diferent '.
Formació del maquinista

El Ministeri Públic vol que tant l'Inspector de Treball com el tècnic d'Invassat valoren si l'aptitud del maquinista i la seua formació s'adequava a la normativa sectorial i si havia d'estar supervisada per una autoritat externa a FGV. La petició és també rebutjada per la jutgessa, que, en la seua resolució, recorda 'manca de sentit seguir obstinant-se a entendre aplicable la Llei del Sector Ferroviari ' quan la Inspecció de Treball, Invassat i l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària mantenen el contrari i, per tant, defensen que, l'any 2006, quan es va produir l'accident, 'els requisits de formació i habilitació eren els impostos i regulats per la pròpia empresa ferroviària, en aquest cas FGV '. Subratlla, a més, les explicacions donades per tots dos tècnics en la seua compareixença en el jutjat i la 'contundència ' de la seua resposta en descartar 'tallantment ' que poguera existir relació alguna entre l'accident i la formació del maquinista. A més de l'exposat pels perits de Treball i Invassat, la jutgessa recorda que l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària també va concloure que 'no s'ha detectat que la formació del conductor de l'accident, tant per a la conducció com en matèria de prevenció de riscos laborals, no anara la necessària o l'adequada '.

Sistema de Frenat Automàtic Puntual

La titular d'Instrucció 21 també s'oposa al fet que els perits informen sobre el supòsit mal funcionament del sistema de frenat automàtic puntual (FAP) sobre la base del contingut de les actes del Comitè de Seguretat en la Circulació perquè en l'accident 'gens va tenir a veure un anormal funcionament del sistema FAP '. La jutgessa discrepa de la valoració que fa la fiscal del contingut de les actes del Comitè de Seguretat i assenyala que en les mateixes no s'arreplega un mal funcionament del sistema sinó un 'debat permanent per obtenir la màxima funcionalitat o rendiment ' del mateix. No en va, el sistema FAP contínua funcionant en la major part del recorregut de la Línia 1 'circumstància reveladora de la seua operativitat com a sistema de seguretat idoni en el tràfic ferroviari '.

Balises

Respecte a la petició perquè tots dos experts es pronuncien sobre les al·lusions a la necessitat de col·locació de 'balises prèvies a tots els senyals ' arreplegats en les actes del Comitè de Seguretat, que, al seu torn incorporaven la petició formulada pels maquinistes en una assemblea celebrada després de l'accident de Picanya, la jutgessa justifica el seu rebuig a la sol·licitud de la Fiscalia en les explicacions oferides en seu judicial pels representants sindicals dels treballadors. L'acte recupera els testimoniatges d'aquells, en els quals aclarien que tal petició feia referència solament a la col·locació de balises abans dels senyals fixos fonamentals (les semafòriques), però no abans dels senyals de limitació de velocitat com la situada en la corba en la qual va descarrilar el tren abans d'entrar en l'estació de Jesús. 'Ni ho van demanar els maquinistes, ni els agents, ni els tècnics ni persona alguna relacionada amb la circulació ', van declarar, segons arreplega l'acte, els representants de CCOO, UGT i SIF, els qui van insistir que 'hi havia una acceptació de fet per tots els estaments que no eren necessàries balises en les limitacions de velocitat: maquinistes, caps de línia, tècnics i membres del comitè de Seguretat '. Per tant, conclou la instructora, 'qualsevol intent de donar un sentit diferent ' a l'expressió abalises prèvies a 'tots ' els senyals 'no equival sinó a una voluntat conscient d'alterar la realitat '. El tècnic d'Invassat, segons arreplega la resolució judicial, assegura que la inexistència de balisa en la corba no suposa cap incompliment en matèria de seguretat laboral i va aclarir que les indicacions que va donar, amb posterioritat a l'accident, per a reforçar la seguretat en la línia sinistrada tenen caràcter de recomanació però no d'obligació. La jutgessa apunta que els tècnics en seguretat ferroviària, als qui realment competeix analitzar la perillositat del traçat i la protecció del mateix, ja van manifestar que la limitació de velocitat fixada en el tram en el qual es va produir l'accident era suficient mesura de seguretat i que el traçat de la corba no feia necessària la col·locació d'una balisa que controlara la velocitat del tren.

Marcs de les finestres

La magistrada considera que ni l'inspector de Treball ni el tècnic d'Invassat, experts en seguretat laboral, tenen coneixements per a analitzar si la modificació de les finestres dels vagons i el segellat de les mateixes es va fer conforme amb els paràmetres de seguretat tal com sol·licita la Fiscalia. La jutgessa assenyala que sobre aquest extrem ja va ser interrogat el perit de Invassat qui, preguntat en diverses ocasions per la representant del Ministeri Públic sobre les finestres va respondre de forma reiterada que 'quedava fora del que era la recerca tècnic laboral ', que és la que a ell li competeix. En la seua resolució, la jutgessa destaca a més que tal qüestió ja ha sigut analitzada en dos informes emesos per altres perits judicials i és, per tant, 'una qüestió resolta '. En l'acte la magistrada respon també a una petició formulada amb anterioritat per la Fiscalia perquè es cridara a declarar a cinc testimonis, treballadors de FGV, que van comparèixer en la Comissió de Recerca dels Corts. La instructora rebutja citar al que fóra cap de seguretat perquè les seues manifestacions sobre la desaparició del llibre d'avaries i el 'suposat adoctrinament ' al que van ser sotmesos a través d'una consultora per a comparèixer en la primera comissió parlamentària no tenen 'cap relació ' amb el que s'investiga en la causa: les hipotètiques responsabilitats penals derivades de la possible falta de mesures de seguretat exigibles en el sector ferroviari o fallades tècniques del material rodant '. La seua declaració, segons la magistrada, 'cap llum pot llançar en relació amb la seguretat ferroviària '. La desaparició del llibre d'avaries no té 'rellevància ' per a la instructora perquè tots els maquinistes que han declarat en el jutjat han explicat que les incidències es comunicaven sempre al Lloc de Comandament perquè les fera arribar a l'Operador d'Avaries i Manteniment (OAM). I només si donava temps, ho anotaven en el llibre d'avaries, en una fulla de la qual, a més, es feien altres dues còpies: una per al Lloc de Comandament i una altra per al propi maquinista. Comunicada la incidència al OAM, queda registrada en una aplicació informàtica.

El Comitè de Seguretat va concloure que 'no era probable que el llibre d'avaries continguera algun tipus d'informació de vertadera rellevància en la recerca de l'accident i que si la unitat haguera tingut alguna anomalia important es tractaria d'un fet més que sabut '. Els maquinistes que van conduir la unitat sinistrada el dia de l'accident no van detectar cap fallada ni van fer cap anotació en el llibre.
'És obvi que entre l'opció de desaparició intencionada o voluntària del llibre d'avaries o la pèrdua del mateix per haver eixit acomiadat a la vies i haver-se impregnat de l'aigua bruta que va quedar en les mateixes al obstruir-se el sistema d'evacuació, cal inclinar-se per aquesta segona opció '. Rebutja també la jutgessa la proposta de la fiscal perquè siga anomenat a declarar com a testimoni al que fóra secretari general del sindicat SIF la 'possible parcialitat del qual ' per la seua 'animadversió cap a l'empresa ' li 'restaria credibilitat '. Les seues manifestacions sobre els despreniments dels cristalls quan els trens estaven en marxa 'no vénen avalades per dada objectiva algun '. Els maquinistes que han declarat en el jutjat han negat que hi haguera problemes amb els cristalls. A més, la jutge recorda que va ser el SIF el que va informar erròniament a la premsa en explicar que la unitat sinistrada havia tingut una fallada en els frens 13 dies abans de l'accident, sabent que el problema ho havia tingut una altra unitat com apareixia arreplegat en les actes a les quals el responsable sindical havia tingut accés. La instructora desestima també la petició del Ministeri Públic perquè declararen altres tres testimonis més que van comparèixer en Els *Cors i recorda que 'el veritablement important i clau per a aquest procediment és el resultat de les pericials efectuades pels experts '.