elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Gandia inicia la redacció del Pla de reforma interior del nucli primitiu de la Platja Nord

Gandia inicia la redacció del Pla de reforma interior del nucli primitiu de la Platja Nord

    El vicealcalde i regidor delegat d’Urbanisme, Josep Alandete, acompanyat del president de la Junta de Districte de la Platja de Gandia, Ferran Martínez, i del Cap de Serveis d’Urbanisme, Jorge Hervás, han anunciat aquest matí l’inici de la redacció del Pla de reforma dels nuclis antics de la Platja.

    Així, una vegada realitzat el diagnòstic, a partir de les línies d’actuació suggerides de la consulta prèvia i dels 4 tallers de participació, on han intervingut veïnat, agents socials i econòmics i urbanistes, es fa una proposta urbanística pel Nucli Primitiu de la Platja Nord que, basada en els objectius estratègics, pretén mitjançant diferents alternatives, la implantació d’eixe model nou que done solucions als problemes actuals i afronte els reptes principals de futur d’eixe important enclavament urbà de Gandia.

    “És important reconèixer la dificultat que comporten noves propostes en entorns construïts, amb un marge de treball reduït i que, sobre manera afecta propietats privades, però des del sector públic i, sobretot, des de l’actuació en els espais públics hem de ser capaços d’afrontar el repte de millorar la qualitat de vida del veïnat mitjançant la millora de la qualitat urbana d’uns espais públics que no donen resposta a les demandes actuals de prioritat d’espais per a les persones i les seues relacions, la perspectiva de gènere i la resiliència davant els efectes del canvi climàtic”, ha explicat Alandete.

    S’hi proposa, per tant, un nou model basat en els següents eixos: Integració tipològica, recuperació d’espai pels vianants, implantació d’usos dotacionals, naturalització de l’espai públic i millora de l’hàbitat residencial.

    En definitiva, i d’acord amb el resultat de les conclusions del procés participatiu: “Un nou model que transforme l’actual sorgit del vehicle privat com a element definitori de l’espai públic, a un altre adient amb els objectius de desenvolupament sostenible i l’agenda urbana estatal, en la qual l’espai públic s’ajusta a l’escala de les persones i es re-naturalitza implantant premisses de l’urbanisme verd que permeta una relació entre els espais naturals i els urbanitzats servint-se de la connexió de la platja, l’espai urbà i la marjal. Així doncs, es converteix el Nucli Primitiu, per la seua història i ubicació estratègica en el motor d’eixa transformació de la Platja de Gandia en un nou model acord amb els objectius de desenvolupament sostenible”, ha assegurat el vicealcalde.

    Diagnòstic

    Per la seua banda, Hervás ha recordat que el nucli primitiu de la Platja Nord es va dissenyar a partir de l’any 1952 sobre una superfície de 284.000 m2. El diagnòstic és un parc immobiliari molt envellit, amb una trama viària molt estreta, carrers a esquadra delimitant mançanes o illes de cases rectangulars paral·leles a la platja. Però al mateix temps possibilita la coexistència de la tipologia de vivenda familiar aïllada amb la de bloc de vivendes col·lectives (que ja possibilitava de forma incipient el planejament dels anys 50 i les seues adaptacions). Una edificabilitat molt alta.

    En el moment actual els habitatges existents s’apropen als 3.500 el que equival a 11.200 habitants.

    A nivell de planejament al 2013 des del departament d’Urbanisme s’han impulsat algunes modificacions puntuals del PGOU com són la regulació del canvi d’usos terciaris i comercials en les plantes baixes a vivendes, demandes que anaven apareixent progressivament en contra del que contemplaven les llicències urbanístiques atorgades als immobles on es situen i corrent el risc de desaparèixer la possibilitat de situar xicotets comerços de proximitat i activitats terciàries...

    El Pla de reforma interior pretén corregir disfuncions, tant en l’àmbit urbanístic, com arquitectònic. En el primer cas, injectant verd, dins un projecte d’integració paisatgístic. “La millora de la qualitat de la trama viària recuperant una major superfície destinada a l’ús per a vianants i a la plantació d’arbres per a la creació d’ombra que faça més agradable i confortable el trànsit de vianants que és molt més saludable. Classificant els carrers segons la seua secció disponible, en vials de trànsit rodat i de vianants, trànsit de preferència de vianants i per als vianants exclusivament, si fora possible, i tots amb arbratge”.

    Des del punt de vista arquitectònic, atemperar la progressiva densificació de les unitats residencials amb nova normativa que regules les exigències de disponibilitat de parcel·la mínima, incrementant aquest mínim actual de 400m2; evitar i prohibir l’augment del número d’habitatges i, per tant, el número d’habitants equivalents; analitzar en quines illes es podrien mantindre la tipologia arquitectònica existent de planta baixa mes dos altures. En aquest cas es prohibirien les agregacions de parcel·les; exigir la creació de terrasses i balcons que computen o no computen; augmentar la superfície mínima dels habitatges; incrementar la parcel·la mínima edificable... “En definitiva, respectar la morfologia i evitar grans altures, no superant l’edificabilitat ni el número màxim d’habitatges...”.

    Uns canvis que anirà aplicant-se progressivament des de la vessant pública a través de plans de vials. Les inversions privades es regiran pel document estratègic del nou marc urbanístic.

    Finalment, el president de la Junta de Districte ha destacat el valor estratègic de la iniciativa, “que marcarà un abans i un després d’aquest exercici de planificació a curt, mitjà i llarg termini... Per aconseguir una platja, una ciutat inclusiva, resilient, amable, sostenible... Que gaudirà el veïnat i els residents... Això, al final, també es transforma en un major atractiu que atraurà els visitants...”. Martínez ha recordat que des de la construcció de la façana marítima nova i els aparcaments subterranis la Platja no havia rebut un volum d’inversions tan gran 25 milions, la majoria en infraestructures, com ara el dipòsit de pluvials del Clot de la Mota, el PAI d’equipaments o els plans de vials. “Serà més fàcil la transformació amb aquestes infraestructures que envolten els nuclis primitius...”, ha conclòs.

    Pujar