elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Francesc Colomer: “El sector turístic valencià té ganes de tornar perquè no ha deixat de treballar”

Francesc Colomer: “El sector turístic valencià té ganes de tornar perquè no ha deixat de treballar”
  • Entrevista amb el Secretari Autonòmic de Turisme de la Comunitat Valenciana a poques hores que comence la Fira Internacional de Turisme de Madrid en què quasi 200 empreses regionals busquen recuperar el turisme nacional i internacional

El sector turístic valencià s'apunta a Fitur 2022 pensant en la recuperació post-covid. Aquest dimecres arranca la Fira Internacional de Turisme de Madrid i ho fa amb l'esperança posada que el turisme sigui el motor de la societat després de la pandèmia.

En el cas de la Comunitat Valenciana, aquesta edició arriba amb més força i més presència empresarial que a la de maig. La regió busca recuperar el turisme previ a la pandèmia i ampliar l'estada mitjana del turista internacional.

Elperiodic.com ha entrevistat el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, per abordar les previsions d'aquesta fira i un any molt important per a la recuperació del turisme valencià:

Moltes gràcies per concedir l'entrevista. Ens agradaria començar parlant de la preparació per a una fira tan important i tan clau per al turisme valencià. Amb quines sensacions aterra la Comunitat Valenciana aquest any a FITUR?

Amb la voluntat de tornar i de tornar a competir. Però, sobretot, aterrem amb la bona notícia que el sector també vol tornar-hi. Vam acabar un 2021 en què pensàvem que seria un any de transició i que el 2022 estaríem en un altre escenari sanitari, anímic i de tota mena però, probablement, l'any de transició veritable serà aquest, esperem.

Tot sembla indicar que al llarg del 2022 anirà minvant la pandèmia i l'efecte que té al sector turístic. La por és un enorme dissolvent i és als antípodes de la voluntat de viatjar, de ser feliç i de fer turisme. Però malgrat tot anem amb la convicció de no parar de treballar perquè no podem deixar de ser ni de prescriure el nostre territori. Anem també amb la responsabilitat que això no s'ha acabat, hi ha restriccions i mesures. És un ‘mentre tant torna la llum de veritat’, però no podem parar.

És una fira molt important per al turisme valencià però, com comenta, la pandèmia continua llastrant el sector. Ha augmentat la presència d'empreses en aquesta edició respecte a l'última de maig de 2021 que va ser força descafeïnada?

Sí que ho ha fet. Al maig van ser 115 empreses i cal tenir en compte que en aquell moment no vivíem un moment molt fosc pel que fa a la pandèmia. Ara vénen 186 de manera que hi ha un notable increment.

És aquest un mesurador de temperatura de com està el sector?

Sí, és un termòmetre i per això en destaque la xifra, perquè em sembla molt significativa.

M'agradaria parlar ara de les previsions turístiques per a aquest any. La pandèmia ha tallat un camí de xifres rècord que portava a la Comunitat Valenciana i, de fet, el 2019 va ser l'any en què més turistes internacionals ens van visitar. Quines previsions hi ha per a aquest any?

No podem perdre el cap per les xifres. Venim d'uns anys de creixement però això no és el més important, sí que ho és el fet d'anar desestacionalitzant, anar incrementant la rendibilitat dels negocis, diversificant l'oferta, vertebrant el territori, augmentant de categoria les destinacions secundàries, avançar en la transformació digital, anar implantant la marca L'Exquisit Mediterrani… Hi ha moltes mètriques que anem fent des dels CDT (Xarxa de Centres de Turisme) per generar capital humà i tot això és el que importa. És com un comerç: no és tan important la quantitat de gent que entra a una botiga sinó el que compren i gasten.

Un dels objectius seria, per exemple, augmentar les pernoctacions dels que ens vénen a veure?

És així. L'estada mínima ha crescut i això és positiu.

Quin és el missatge que vol llançar la Comunitat Valenciana a FITUR?

El missatge és que hem millorat l'oferta perquè hem entès bé la necessitat de la gent, el context de la malaltia i el que pot significar l'experiència turística. Que hem entès bé el culte al client i la persona. Som un territori hospitalari i amb productes de qualitat. La gent no ha parat de millorar la seua cuina, l'hoteleria, les experiències, la seguretat… En definitiva, som un territori on ens retrobaran més preparats i conscients del que volen.

Anem cap a un turisme on el segell sostenibilitat serà cada cop més important a l'hora de decantar-se per una destinació o per una altra?

Sí perquè la gent buscarà un destí que no faça malbé el planeta i per això quan parlem d'intel·ligència, de transformació digital etc, parlem d'eines per donar credibilitat a l'altre gran valor que és la sostenibilitat. És tracta d'aplicar la intel·ligència turística. Per exemple, el Palau de Congressos està mesurant l'impacte de l'empremta que deixem. Doncs bé, quan el client, per exemple un col·legi de metges noruec vulga fer un congrés a una ciutat mediterrània, buscarà un lloc on tinguen la sensació que no contaminen. Això es valorarà molt i això ho mesurem amb tecnologia. Per això és tan important donar credibilitat a paraules com turisme verd, sostenible, ecològic… Estem en un món on des del smartphone podrem saber l'empremta de carboni del nostre hotel, la nostra destinació o un restaurant.

Diguem que un factor decisiu serà si embrutaré més en el destí al qual viatje que a ma casa.

Efectivament, aquest és el model a què anem, és un fet de respecte al client i a tu mateix. Al final, tota aquesta revolució tecnològica ha de servir millor l'experiència humana sinó estaríem construint un món monstruós. Per això l'important no són les màquines ni els robots, que seran substituïts per altres de millors, sinó l'ús que se'ls dóna i això té molt a veure amb salvar el planeta.

Pujar