8 d’agost de 2020 8/8/20

Absolts els 34 acusats del cas 'Brugal'

Absolts els 34 acusats del cas 'Brugal' - (foto 1)

    La Secció Setena de l'Audiència Provincial d'Alacant, amb seu a Elx, ha absolt a les 34 persones que estaven acusades en la causa matriu del ‘Cas Brugal’, una peça relativa a les presumptes irregularitats en l'adjudicació del contracte de recollida de residus i neteja viària de la ciutat d'Orihuela.

    El tribunal ha adoptat aquesta decisió després de declarar la nul·litat de diverses diligències de prova practicades durant la instrucció del procediment com a escoltes telefòniques, registres domiciliaris, vigilàncies policials o alguns documents per vulneració de drets fonamentals.

    El judici oral es va celebrar entre el 5 de març i el 19 de desembre del passat any al llarg de 58 sessions. Els fets van succeir entre 2000 i 2008, any en què va ser adjudicat el contracte de fems a la UTE integrada per Sufi SL, Liasur SL i Gobancast SL, que passaria a denominar-se UTE Orihuela Capital de la Vega Baixa per la corporació municipal, governada llavors pel PP.

    Entre els encausats figuren dos alcaldes, José Manuel Medina i Mónica Lorente, i huit regidors de les legislatures 2003-2007 i 2007-2011, així com l'empresari Ángel Fenoll, legal representant de les societats Colsur SL i Proambiente SL, al costat de treballadors de totes dues signatures, familiars i altres persones del seu entorn.

    La Fiscalia i l'acusació particular, que exerceix l'Ajuntament d'Orihuela, els consideraven autors de delictes de frau, prevaricació, suborn, negociacions prohibides als funcionaris, tràfic d'influències, relevación d'informació privilegiada, delicte electoral, associació il·lícita, coaccions, i extorsió. I demanaven per a ells penes que anaven des dels nou mesos de presó als 37 anys i 8 mesos de presó.

    No obstant això, després d'analitzar les proves que no han sigut expressament declarades nul·les, la Sala considera que no ha quedat degudament acreditada la comissió de cap d'aqueixes infraccions penals.

    El tribunal ja va anul·lar el 26 d'abril de 2019, en un acte que resolia les qüestions prèvies plantejades per les parts a l'inici del judici, diferents ‘burxades’ telefòniques perquè les resolucions judicials que els emparaven emmalaltien de la suficient motivació o no donaven cobertura a nous delictes descoberts de manera casual. Aqueixa nul·litat aconseguia tots els dispositius mòbils de prepagament usats pels acusats.

    Ara, ja en sentència, els magistrats estenen aqueixa declaració de nul·litat a altres proves perquè estan directament relacionades amb les escoltes invalidades, i per tant contaminades per elles, o bé perquè van suposar per si mateixes la vulneració de drets fonamentals com la inviolabilitat del domicili, el secret de les comunicacions, el dret a la defensa, a un procés amb totes les garanties i a la tutela judicial efectiva, entre altres.

    “La vulneració del dret de defensa és de tal calat jurídic, per atemptar contra l'article 24.1 de la Constitució Espanyola, passant sobre el que s'estableix tant per la jurisprudència del Tribunal Constitucional, com sobre el patrimoni del Tribunal Europeu de Drets Humans, que la conseqüència necessària de la seua apreciació, més enllà de la retroacció de les actuacions, ha de ser l'absolució dels acusats afectats per tals vulneracions”, raona la Sala.

    D'aquesta manera, els magistrats rebutgen la validesa com a prova dels enregistraments efectuats per l'empresari Ángel Fenoll, que van ser entregades per ell mateix a la Fiscalia Anticorrupció i van donar origen al procediment. Segons la sentència, aqueixos enregistraments es van fer de manera “subreptícia”, amb la intenció de “danyar” i “enganyar”, i no hi ha constància de la seua autenticitat i absència de manipulació.

    La mateixa conclusió aconsegueix el tribunal respecte dels CD i DVD amb les converses telefòniques intervingudes que van ser objecte d'audició durant la vista oral.

    Aqueixos suports són còpies de la còpia originària extreta del disc dur del sistema central de SITEL (Sistema d'Intercepció Legal de les Telecomunicacions) i van ser aportats per la Policia al jutjat instructor a petició d'aquest perquè els suports originaris estaven trencats.

    Els magistrats creuen que el procedent, en aqueixes circumstàncies, era que el jutjat haguera acordat un nou bolcat de l'emmagatzemat en SITEL, ja que les còpies examinades en el plenari manquen de “segellament mitjançant signatura electrònica del bolcat de les dades”, la qual cosa porta a rebutjar-les com a prova de càrrec “per irregular i insuficient”.

    La Sala també anul·la com a font de prova els protocols notarials obtinguts per la Policia sense manament judicial, a través d'una oficina de prevenció de blanqueig de capitals, perquè no s'estava investigant aqueix delicte.

    Igualment invalida actes de seguiment i vigilància de reunions dels sospitosos, ja que els agents van tindre coneixement de les mateixes a través d'intervencions telefòniques que han sigut declarades nuls.

    També anul·la el registre d'una planta de transformació de residus situada a Abanilla (Múrcia) en 2007 i els registres duts a terme en domicilis particulars i despatxos de regidors en 2010. La sentència, que consta de 400 pàgines, pot ser recorreguda en cassació davant el Tribunal Suprem.

    Pujar