Castellano

Presó permanent revisable per a una dona que va matar al fill de la seua parella a Elda

Presó permanent revisable per a una dona que va matar al fill de la seua parella a Elda
  • La dona va escanyar al menor de 8 anys amb una samarreta que portava a mitjà posar o una altra peça després d'abordar-li per l'esquena

La Sala penal ha confirmat la condemna a presó permanent revisable a una dona que va assassinar al fill d'acolliment de la seua parella sentimental, de 8 anys d'edat, a Elda (Alacant) a l'agost de 2017.

La Sala rebutja el recurs de cassació interposat per la condemnada contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que, igual que la dictada per un Tribunal del Jurat de l'Audiència Provincial d'Alacant, li va imposar, a més, el pagament d'una indemnització de 125.000 euros als pares d'acolliment del menor (120.000 euros a la mare i 5.000 euros al pare), i d'una multa de 1.080 euros per simulació de delicte.

Segons els fets provats, la dona va escanyar al menor amb una samarreta que portava a mitjà posar o una altra peça després d'abordar-li “de manera sobtada per l'esquena” quan estava tot sol amb ell en el seu domicili el 30 d'agost de 2017, aprofitant conscientment la diferència de força i corpulència entre ella i el menor. Posteriorment, va relatar a la policia que dos homes desconeguts vestits de motoristes i amb casc posat havien entrat en l'habitatge sense el seu consentiment i havien intentat abusar d'ella, encara que van desistir després que els fera creure que estava embarassada. També els va dir que la van colpejar i que tot seguit van agredir sexualment al menor. Per a donar veracitat al seu relat, havia baixat els pantalons i els calçotets al cos del menor i es va tallar la samarreta i el sostenidor que portava llocs, es va colpejar el front amb una pedra, causant-se una lesió, i es va lligar les mans amb una corda, segons els fets provats.

El tribunal aprecia l'agreujant de traïdoria que justifica la condemna per un delicte d'assassinat i no per un delicte d'homicidi, com reclamava la condemnada en el seu recurs de cassació. Recorda que la jurisprudència de la Sala reconeix, com a regla general, l'agreujant de traïdoria en atacs sobtats i per l'esquena, “sense que advertim en el cas que ens ocupa excepció per a apartar-nos d'ella”.

Tal com van ocórrer els fets, considera que concorren els pressupostos característics que defineixen la situació d'indefensió i inferioritat de la víctima respecte de la condemnada, “mentre aquesta va voler aprofitar-se d'unes circumstàncies objectives, les buscara, o no, de propòsit, per a acabar amb la vida del menor, en la mesura que va emprar en l'execució mitjans, maneres o formes tendents directa i especialment a assegurar el resultat de mort, sense risc per a ella que poguera procedir de la defensa per part del menor”.

“A manera de resum, considerem que la condemnada, en la seua idea de donar mort al xiquet, es va valdre d'uns mitjans d'execució que objectivament eren idonis per a assegurar sense risc per a ella aqueix resultat, sent tendents a tal fi, des del moment que els va posar en marxa amb aquell objectiu, la qual cosa la fa mereixedora del major retret que comporta l'agreujant de traïdoria, ja que concorren tant els elements objectius, com el subjectiu, manifestat aquest a través de l'ànim tendencial al qual venim referint-nos, que s'ha de definir l'agreujant, raó per la procedeix desestimar el motiu de recurs”, subratlla la Sala en la seua sentència, ponència del magistrat Ángel Luis Hurtado.

Així mateix, el tribunal remarca que, a diferència del que al·lega la condemnada en el seu recurs, han sigut més d'un indici els tinguts en compte per a definir la intenció de l'acusada i la manera conscient, sobtada i per l'esquena amb què va donar mort al menor. Assenyala que és cert que ha sigut fonamental l'informe d'autòpsia i la informació oferida pels forenses, entre ella que l'atac va tindre lloc per l'esquena, “però no és l'únic element sobre el qual ha format criteri el Jurat, perquè estan aqueixes marques en el coll del menor i la inexistència de sorolls de lluita o defensa, indicatius del sorprenent o sobtat d'aquest atac”.

Pujar