Les dues plagues de la Comunitat Valenciana
Consulta ací quina insectes lideren el rànquing en el territori valencià
Rosegadors i paneroles de diferents espècies són els protagonistes de les principals plagues que anualment assoten Espanya. És cert que la majoria de les plagues són estacionals, però aquestes dues s'han adaptat tan bé a les condicions climàtiques del país, que estan presents en qualsevol època de l'any i en tot el territori. Entre els mesos d'abril i octubre, quan comença a fer més calor i augmenta la humitat en l'ambient, a les plagues ‘perennes’ se sumen altres més estacionals amb les quals bregar: xinxes, erugues procesionarias, vespes, mosques o mosquits.
Segons el treball d'anàlisi i observació que ha dut a terme ESZA Sanitat Ambiental, les plagues més importants en la Comunitat Valenciana són les paneroles i els tèrmits.
De fet la panerola germànica i l'americana amb les quals lideren el rànquing en la zona aquest del país.
L'americana és la reina del clavegueram, encara que ja li va agafant el gust a les cases particulars, bars i restaurants.
Factors que afavoreixen la seua aparició
És evident que el calfament global del planeta té un paper important en la proliferació i estacionalitat d'algunes plagues. De fet, els insectes són exotèrmics, depenen de la temperatura ambiental per a sobreviure perquè no generen temperatura corporal pròpia com els mamífers, la qual cosa provocaria que els insectes estigueren ensopits o directament moriren en les èpoques de fred. L'augment de temperatura fruit del canvi climàtic ha contribuït al fet que algunes espècies sobrevisquen durant més temps i dilaten la seua època de proliferació i maduració, i també que zones que no eren hàbitat d'algunes d'elles ara sí que ho siguen.
La globalització també és una de les principals causes de l'expansió de les plagues, segons els experts. I en tots dos casos, els éssers humans juguen un paper important. Al cap i a la fi, són els qui amb el moviment de persones i de mercaderies traslladen espècies d'unes zones a unes altres.
A això cal sumar el factor sorpresa, l'any passat, amb el coronavirus, que va mantenir a la població confinada durant tota la primavera. L'escassetat d'aliment i desaprofitaments on abans sí que n'hi havia va provocar que ratolins i paneroles es veren espentades a cercar noves fonts de menjar en zones on abans no eren habituals, com van explicar llavors des de l'Associació Nacional d'Empreses de Sanitat Ambiental (Anecpla).
