Un dels homes més forts d'Espanya és valencià i la seua afició és arrastrar camions

Per a ‘Chiquitín’, això d'arrossegar camions és “pa menjat”. Aqueix és el seu nom popular encara que es diu Alexandre Martínez Escudero, és valencià -de la Vall d'Uixó- i té un palmarés a la seua esquena de triomfs en els esports de força. En elperiodic.com hem pogut parlar amb ell i conéixer millor aquest esport.

Chiquitín ha guanyat diversos campionats de força celebrats a Espanya. Enguany va participar en una competició de Powerlifting, la qual es basa en tres modalitats: press banca, pes mort i esquats. Per una lesió, només va poder participar en les dues primeres en les quals va aconseguir alçar-se com a campió d'Espanya i vencedor absolut del campionat en cada modalitat.

Com vas començar amb aquests esports?

De xicotet m'agradaven els esports de contacte i de força, els quals veia amb el meu pare i sempre vaig voler ser com ells. Jo tota la meua vida he sigut una persona gran, no recorde haver pesat menys de 100 kg. Des dels 14 anys porte fent esport i encara no he parat. Vaig començar a fer arts marcials, perquè era una altra de les meues passions, però era bastant difícil de compaginar els dos esports i em vaig decantar pel que millor se'm donava, la força.

Com van ser els teus inicis?

Els meus primers passos pel món de la força no podrien haver sigut sense una gran persona, Juan Molés. Gràcies a ell, vaig conèixer als que hui dia són els meus entrenadors a part dels meus amics, Carlos García i Mario Alberto López. Sense ells, no podria haver continuat la meua obstinació per entrenar i voler aconseguir alguna cosa que m'ha sigut molt difícil.

Vaig començar a competir en Strongman en el 2014 quan tenia 24 anys. Va ser en Collado Villalba (Madrid), on sense tot just haver entrenat amb el material adequat, vaig aconseguir quedar en quarta posició. Després em van confirmar que en el recompte es van equivocar i que, en veritat, jo tenia el tercer lloc, però en les gràfiques continua marcant com a quart. Érem deu competidors, gent molt forta i després de cada prova era difícil saber en quina posició quedaria.

Després d'això, em vaig interessar més per continuar competint. Arrossegàvem camions de 10.000 kg, alçàvem boles de 100 a 160 kg en plataformes elevades, voltejàvem cotxes, pneumàtics de quasi 500 kg i desplaçàvem maletes de 140 kg per mà, entre moltes altres coses.

En 2015 vaig haver de deixar-ho per temes personals durant un parell d'anys, però en 2018 vaig tornar a reprendre els entrenos per a tornar a provar sort en la Lliga Nacional de Força. Portava poc de temps entrenant, però tenia moltes ganes de seguir avant perquè és la meua passió i el que m'agrada.

En aquest campionat venia amb una lesió en el genoll dret, però encara així vaig participar. Vaig quedar en quarta posició. En total eren onze competidors, per això vaig acabar molt content amb el resultat.

Com ha anat enguany?

Enguany vaig decidir participar en Powerlifting, un altre esport de força que també m'agrada. Es tracta d'uns exercicis que has d'emprar el màxim pes de tres moviments. Les modalitats són: press banca, pes mort i esquats. Pel tema de la meua lesió, no vaig competir en aquesta última.

En la modalitat de press banca a tres moviments vaig aconseguir alçar 195 kg, 205 kg i 210 kg, quedant campió d'Espanya i vencedor absolut del campionat en aquesta modalitat. D'altra banda, en pes mort vaig aconseguir fer 250 kg, 265 kg i 275 kg, quedant també campió del meu pes i modalitat.

Per a portar dos mesos entrenant i estant mal del genoll, em vaig sentir molt bé i content. Si haguera estat en millors condicions, els pesos hagueren sigut majors, ja que fora de competició el meu pes mort des del sòl ha sigut de 300 kg.

Què estàs fent actualment?

Ara estic entrenant dur per a la temporada de Strongman del 2020, ja que començarà sobre març o abril. Aquesta espere guanyar-la i amb ganes, ja que em sent fort, hi haja els obstacles que hi haja. Això del genoll sembla haver passat a la història.

On et prepares per a les competicions?

Vaig a València a entrenar, concretament a Silla, perquè és on està el meu club. Per a Strongman em prepara Mario Alberto López en Strongman València, i l'equip de Powerlifting es diu Més Pes i el meu entrenador és Carlos García.

A què et dediques? Apliques la força al teu treball?

Ara mateix treballe de seguretat en una discoteca els caps de setmana, però porte exercint de seguretat d'esdeveniments des dels 19 anys.

Com veus aquests esports a Espanya i més concretament de la Comunitat Valenciana?

A Espanya, aquests esports no estan valorats. A nosaltres, a la gent que ens apassiona, fem tot el possible perquè es done a conèixer cada vegada més. Cal moure's molt per a uns esports tan sacrificats com aquests i poc valorats ací a Espanya. Jo vinc d'una família humil i treballadora, i no podien pagar-me tot el que això requeria. Però qui la segueix l'aconsegueix, i els meus passos van anar creixent cada dia més. Això no hauria sigut possible sense el suport de la gent, dels meus entrenadors i, sobretot, de la meua família que, encara que no hagen pogut vindre a molts campionats amb mi, sempre han estat al peu del canó donant-me suport.