Veu la llum el nou volum de la revista “Crevillent, l'etnografia d'un poble”

Ahir dilluns es va dur a terme a la Casa de Cultura la presentació del cinqué volum de la revista d'investigació “Crevillent, l'etnografia d'un poble. Quaderns d'antropologia, etnografia i història”, una revista d'investigació científica emmarcada en l'àmbit de les Ciències Socials i Humanitats.

Editada per la Regidoria de Cultura sota la direcció de la tècnica de Cultura Ana Satorre, compta amb una ajuda per part de la Diputació d'Alacant. En aquesta ocasió es tracta d'un volum que correspon a 2019 i 2020, ja que l'any passat no es va poder presentar a causa de la pandèmia, sent la publicació més voluminosa de les cinc existents.

En aquest volum tenim el privilegi de comptar amb grans experts en les seues àrees de coneixement i en ell podem gaudir de grans aportacions gràcies a les seues investigacions. La revista obri amb un article de José Luis Menéndez Fueyo, arqueòleg medievalista i tècnic del Museu Arqueològic d'Alacant (MARQ), on recull dades noves de la construcció de la Torre del Pinet, una defensa costanera que tots i totes coneixem i que ens emmarca cronològica i estratègicament.

Daniel Belmonte, Ana Satorre, Javier Molina i Inmaculada Garrigós aborden un grafit inèdit sobre terra sigillata trobat en la Serra de Crevillent, es tracta del primer testimoniatge epigràfic d'aquest tipus que es dona a conéixer en el nostre terme municipal. Per part seua, Manuel Carreres aborda el desenvolupament de les xarxes de comunicació de Crevillent, relacionades amb els elements històrics que es conserven. Es tracta de la segona part de l'article publicat en la revista anterior i que portava per títol “Una mirada cap al patrimoni industrial de Crevillent”.

Jordi Blázquez ens acosta la figura de Don Alarico López Teruel, director de les Escoles Noves de Crevillent, de forma constatada, a través de documentació d'un gran interés, donant-nos a conéixer episodis molt curiosos com la seua col·laboració amb els Amics Quàquers, que va permetre que hi haguera a Crevillent colònies de xiquets refugiats durant la Guerra Civil. Francisco Belmonte, Mª Luisa Gil i Rodrigo Martín ens relaten la “infància marginada” dels segles XVI i XVII a Crevillent, un estudi molt interessant que ens permet acostar-nos a com va ser la societat i l'economia del moment.

Vicent-Josep Pérez i Navarro recull els testimoniatges sobre els pastors transhumants castellans i aragonesos amb bestiars d'ovelles en la Serra de Crevillent, que fins a la dècada de 1960 passaven l'hivern en el nostre territori. Mentre que Rosa Mª Román aborda de manera descriptiva una escultura lleugera de pasta de canya, es tracta d'un Crist dels segles XVI-XVII, possiblement provinent d'Amèrica del Sud.

Javier Pallás i Julio Trelis realitzen un estudi sobre el material sonor existent a l'Ajuntament de Crevillent, que corrobora la rellevància que va tindre Telmo Vela en el panorama violinista de principis del segle XX. I finalment, Ana Satorre ens dona a conéixer un conjunt de fotografies del primer quart del segle XX realitzades pel fotògraf Thomas i encarregades pel crevillentí Cayetano Mas Quesada.