elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

L'Arxiu Municipal dedica el Document del Mes a la Crevillentina S. A., entitat dedicada a la distribució d'aigües a domicili

L'Arxiu Municipal dedica el Document del Mes a la Crevillentina S. A., entitat dedicada a la distribució d'aigües a domicili
  • L'explotació de la Font Antiga va permetre proveir-se d'aigua la població amb menys recursos, la qual cosa va suposar una millora important de les seues condicions higièniques i sanitàries

MÉS FOTOS
L'Arxiu Municipal dedica el Document del Mes a la Crevillentina S. A., entitat dedicada a la distribució d'aigües a domicili - (foto 2)
L'Arxiu Municipal dedica el Document del Mes a la Crevillentina S. A., entitat dedicada a la distribució d'aigües a domicili - (foto 3)

L'entitat denominada La Crevillentina, S. A., constituïda per a la distribució d'aigües a domicili al terme municipal amb el cabal procedent de la Font Antiga, compleix el seu 120 aniversari, institució fundada pels crevillentins Ramón Mas Espinosa, Vicente Espinosa Mas, José Pérez Mas, Emiliano Martínez Javaloyes, Augusto Mas Quesada, Antonio Alfonso Adsuar, Manuel Villaloa Galvañ, Francisco Magro Candela, Francisco Gallardo Gallardo, Lorenzo Laustalet Sánchez i José Aznar Candela.

Després de l'informe pertinent de la Comissió creada a aquest efecte, l'Ajuntament, en sessió extraordinària de 23 de febrer de 1902, va acordar concedir l'explotació i proveïment d'aigua potable la Crevillentina per resultar “una important millora que tendeix a beneficiar el ram sanitari”, les condicions del qual més importants eren:

  • Exclusivitat en el servei per un període de 99 anys (si bé finalment es van reduir a 50) i l'explotació per 99 anys.
  • La canonada de conducció que partia del depòsit de l'aigua, situat a la Partida el Prat, havia de ser de ferro.
  • El preu del metre cúbic d'aigua a domicili seria de 2 pessetes màxim, 15 pessetes per al reg dels carrers i gratuïta per a l'escorxador municipal.

L'expedient complet, conservat a l'Arxiu Municipal, inclou també el projecte de tres fonts públiques per a l'ús dels veïns pobres, “una en cadascun dels barris de coves denominats Boquera de Marchantero, Llorens i Macha, assignant-los gratuïtament una dotació d'una i mitja litres per segon d'aigua per a tots, la qual cosa equival a 129.600 metres cúbics o siga, 11.781 cànters d'11 litres cada 24 hores, la quantitat de les quals es distribuirà proporcionalment al nombre de coves que cada barri tinga”, a més de la memòria i descripció exacta de la seua ubicació (número i propietari de la cova), pressupost de les obres (2.069,58 pessetes) i plans signats pels enginyers Enrique Cremades i Enrique Hevar d'Albacete.

Finalment, l'escriptura de concessió de l'explotació i el servei de conducció de l'aigua es va signar el 12 d'agost de 1902, entre els representants de l'entitat i Antonio Mas Mas, síndic, en nom de l'Ajuntament.

Finalment, aquesta societat de l'aigua va ser constituïda mitjançant una escriptura atorgada l'1 de desembre del mateix any, davant el notari Ignacio Pastor Quesada, amb un capital inicial de 100.000 pessetes representades per 2.000 accions nominatives de 50 pessetes cadascuna, que eren entregades al seu propietari dins d'un “canyut”.

La falta de cabal de la Font Antiga, d'origen medieval, va provocar la dissolució i venda d'aquesta societat a l'Ajuntament de Crevillent en 1964, juntament amb els seus béns immobles, inclòs tot el fons documental que va passar a formar part de l'Arxiu Municipal on es conserva íntegrament, és a dir, el conjunt de documents produïts i rebuts per l'entitat al llarg de la seua vida. Així, comptem amb ordenances, llibres d'accions, actes, contractes, informes, projectes i llibres de comptabilitat, que estan a la disposició dels investigadors en general.

La importància de l'aigua en la història de Crevillent ha sigut tal que l'Arxiu Municipal compta amb tres fons d'entitats d'aquest tipus, com la Font Antiga, la Societat Minera San José i María. La Cata –donats per Salvador Puig Fuentes-, i La Crevillentina, documentació que no sol ser molt habitual la seua conservació, però que són part indispensable de la nostra història i evolució al llarg dels segles.

Pujar