L'Arxiu Municipal a Crevillent presenta el document del mes de desembre “100 años de la gota fría”

L'Arxiu Municipal Clara Campoamor ha publicat el document destacat del mes de desembre “100 años de la gota fría”, basat en el manuscrit del fons municipal “Libro-registro mandamiento de pago, 1919-1920” en el qual es relata un dels episodis meteorològics propis i, lamentablement, habituals de la zona llevantina: la gota freda o DANA.

Fa just 100 anys, entre el 30 de setembre i l'1 d'octubre de 1919, va caure a Crevillent una forta tempesta que va provocar forts danys tant en el nucli urbà, com en el barri de Sant Felip Neri. Segons relata el document l'alcalde, Sr. Francisco Magro Candela “visiblement emocionat va relatar els fets lamentables de la tempesta i inundacions que en la passada nit del 30 de setembre i matinada del dia primer de l'actual, van motivar els successos que han consternat a la població”.

La major part dels agricultors van quedar en la ruïna al perdre en poques hores les seues collites, per la qual cosa la primera autoritat va sol·licitar al ple “que havien de remunerar-los els seus sacrificis pecuniaris i proporcionar-los el pa a les seues famílies.” Aquest fenomen, conegut hui com a gota freda, va provocar també que molts edificis quedaren en ruïnes, concretament més de 50 coves es van derrocar, les quals eren els habitatges dels crevillentins més pobres i necessitats, els jornalers, que solien viure en aquest tipus d'habitatges, típics del nostre urbanisme.

A més, esta forta tempesta va provocar que els carrers de Crevillent quedaren inutilitzats, així com els camins veïnals i ponts, sobretot el de la Rambla i Cruz de Ruiza cap a la carretera, i que els veïns confrontants patiren  el despreniment de les seues cases.

A part dels danys en el centre urbà, el barri de Sant Felip Neri va quedar completament inundat i les aigües van arrastrar tot tipus de béns així com animals. Al Fondo l'aigua va aconseguir una altura de més d'un metre sobre una extensió de més de dos quilòmetres de llarg per dos d'ample, l'estancament del qual suposava un perill per a la salut de la població, per l'aparició de possibles epidèmies.

Davant la gravetat de la situació i atés que l'Ajuntament no podia assumir tals pèrdues, van acordar viatjar a Alacant, al Governador Civil, amb la finalitat d'aconseguir l'ajuda necessària per a socórrer, abans de res, als pobres jornalers. Com a curiositat, en la documentació trobem que el Govern va donar 6 tendes de campanya destinades a albergar als veïns damnificats del cicló ocorregut a Sant Felip Neri.

El crevillentí Sebastián Illán va ser l'encarregat del transport amb tren d'aquestes botigues fins a l'estació de Crevillent i des d'ací, amb carruatges es van portar al barri veí, amb un cost de 13 i 25 pessetes respectivament, recollits en els manaments de pagament abonats els dies 3 i 31 de gener de 1920.

En aquesta ocasió, la documentació municipal descriu el desastre meteorològic de la gota freda en un moment en el no existien recursos ni plans d'emergència. Este fet provocava vertaders desastres naturals i greus pèrdues econòmiques a la població, especialment a l'economia agrícola, la qual tenia un gran pes i depenia en gran part de la meteorologia i les seues adversitats. Una vegada més, el patrimoni documental de l'Arxiu Municipal és un clar reflex –i a vegades únic- de l'esdevenir de la història crevillentina.