El consum d'arròs valencià, en hores baixes
La gran distribució paralitza les compres d'arròs valencià en importar cada vegada més des de Myanmar
L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA) denuncia que grans firmes de la indústria arrossera i de la gran distribució que operen a Espanya han paralitzat les compres d'arròs cultivat a la Comunitat Valenciana i altres regions productores durant aquestes setmanes posteriors a la sega, després d'haver incrementat a uns nivells "sense precedents" les importacions sense aranzels d'arròs japonica (rodó) procedents de Myanmar. Amb aquesta nova estratègia comercial, molts supermercats valencians estan oferint, a través de marques blanques, arròs produït íntegrament a Myanmar, substituint a producte local i generant un clima d'inquietud en el sector arrosser amb l'objecte de pressionar més endavant els preus a la baixa, denuncien els agricultors en un comunicat.
En concret, representants de la Comissió Europea informat, durant el Grup de Diàleg Civil celebrat a Brussel·les, al responsable de la sectorial d'Arròs d'AVA-ASAJA i vicepresident del grup de treball de l'Arròs de l'COPA-COGECA, Miguel Minguet, que el 37 % de l'arròs japonica de Myanmar ja entra per Espanya, un percentatge a l'alça que el converteix en el principal importador de la Unió Europea (UE). "Abans d'activar-, al gener, la clàusula de salvaguarda a l'arròs de tipus índica-afirma Minguet- eren els països de nord d'Europa els que ens feien la competència deslleial de manera indirecta, al introduir aquest tipus d'arròs en el mercat comunitari i complementar-lo amb el nostre. Però ara són les pròpies empreses espanyoles en les que s'intensifica la competència deslleial directament a l'substituir-nos i intentar esborrar-nos de mapa".
AVA-ASAJA es suma a la iniciativa que els arrossers italians lideren per exigir la completa i urgent supressió del tractat comercial de la UE amb Myanmar -el qual facilita l'entrada d'arròs japonica, la classe que es conrea a la Comunitat Valenciana, amb avantatges arancelarias- al·legant que aquest país asiàtic viola els drets humans i comet atrocitats contra la població rohingya. "Ni més concessions ni més clàusules cap Myanmar, Brussel·les ha de fer un pas més enllà perquè no pot anteposar absolutament cap interès al seu ferm i fundacional compromís amb la defensa dels drets humans", indica Minguet.
Des de l'aplicació de la clàusula de salvaguarda, Myanmar s'ha reduït un 18% els enviaments d'arròs índica (82.800 tones en la campanya 2018/2019) però ha augmentat en un 213% les exportacions d'arròs japonica (85.700 tones) a causa de l'aposta dels operadors comercials espanyols.
Etiquetatge obligatori
AVA-ASAJA afegeix la necessitat que el Ministeri d'Agricultura -i en un àmbit més ampli la Comissió Europea- aprove un etiquetatge obligatori que distingixca la procedència de l'origen, així com el mètode de producció emprat, en tot arròs que es comercialitza en els punts de venda comunitaris, tal com ja s'ha legislat en el sector lacti. Minguet puntualitza que "els consumidors no poden identificar en molts casos si l'arròs que estan comprant ha sigut produït en els parcs naturals de l'Albufera o la Marjal de Pego-Oliva. Al substituir aquest producte per un altre forà com és el cas de Myanmar, la distribució afavoreix l'accés a un arròs el procés de producció no ha complert els mateixos estàndards de qualitat, seguretat alimentària i sostenibilitat ambiental que l'arròs europeu. Per tant, és una estratègia que comercialment els pot fer guanyar més diners, però resulta evidentment perjudicial tant per als productors com per als consumidors de la UE ".
