Compromís reclama al PP el cessament de Manuel Altava
Els senadors de Compromís, Jordi Navarretei Carles Mulet, han reclamat hui al PP el cessament del senador castellonenc Manuel Altava, per rebutjar ahir investigar els bombardejos de la Legió Còndor a quatre municipis del Maestrat en 1938 i de reparar a les víctimes, negant els fets i protagonistes que han estat àmpliament constatats pel món científic i justificar allò injustificable. "És unànime que es van provar bombes que després utilitzarien els nazis a la Guerra Mundial, que es van prendre tota classe de fotografies i que es va massacrar a una població indefensa d'una manera cruel, cosa que va banalitzar ahir Altava que va arribar a justificar uns bombardejos inhumans i culpar el Govern de la República de les morts".
Per a Mulet "ahir Altava va fer vessar el got de la ignomínia, ofenent no només a la intel·ligència i al rigor científic, sinó a la gent de molts d'aquests pobles que mantenen molt viu el record d'aquells fets. Que tragués responsabilitat als nazis dient que són mentides creient-se a pseudohistoriadors amb vinculacions amb l'antic règim és una cosa molt greu que ha de tenir les seues conseqüències".
Per la seua banda Navarrete, que ahir va defensar en la comissió investigar i reconèixer als esclaus del franquisme i els bombardejos del que es va denominar el Gernika valencià, ha considerat "molt greus" els fets d'ahir i ha recordat "com ahir el PP s'indignava que li penjaren l'etiqueta de 'franquista' abans de rebutjar les mocions en solitari per 15 vots contra 12 de la resta dels grups".
Una proposta de consens
Compromís va eliminar, en nom del consens dos dels quatre punts de la seua moció inicial i va proposar una transaccional que el PP es va negar a donar suport en què es demanava "dirigir-se al Govern alemany perquè a través del seu Parlament, el Bundestag, demane formalment perdó als municipis d'Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal i Vilar de Canes com es va fer a Gernika en el 60 aniversari del seu atac aeri i assumisca la seua responsabilitat pels bombardejos realitzats del 24 al 31 de maig de 1938 on es van provar bombes de 500 quilos de l'aviació sobre una població civil rural i indefensa".
PSOE, Units-Podem, Esquerra, PDeCAT i PNB van recolzar la moció a l'entendre que, com a Gernika, es va tractar d'un bombardeig selectiu i cruel per part dels que van ser convidats a estar en aquest país i que van provar les armes més mortíferes del moment; d'una proposta difícilment rebutjable com és investigar i reparar, seguint les recomanacions de l'ONU.
Les tesis de Permuy i Molina
El PP va fer seues les tesis de Permuy i Molina que neguen que es tractés d'un bombardeig metòdic, premeditat i en un marc de resistència militar. "Altava i aquests autors han vingut a dir que també es van bombardejar altres poblacions i que allò era la guerra, quan ni havia vehicles ni tropes lleials a la zona i injuriant els testimonis dels que van conviure amb els fotògrafs alemanys que van manifestar la seva pena pels efectes menors als esperats de les bombes de 500 quilos. Tot molt lamentable", ha afegit Navarrete.
