Compromís proposa al Senat aprofitar el moment per a reflexionar i allunyar a empreses especialitzades en viure dels diners de l'Estat

El senador de Compromís, Carles Mulet, ha plantejat aprofitar el moment de crisi econòmica per a introduir criteris clars que acaben amb les empreses privades que succionen milers de milions d'euros dels comptes públics o directament dels ciutadans, a conseqüència de concessions i encàrrecs. “Aquestes empreses viuen dels seus contactes polítics, convencen als polítics de torn amb projectes de tota mena i socialitzen totes les pèrdues en els ciutadans o els Pressupostos Generals de l'Estat”, ha indicat Mulet, que ha recordat com “a l'hora de la veritat la justícia els deixa impunes i acaben recaptant més i més diners sense cap classe d'escrúpols, vergonya ni objecció”.
 
Així, Mulet ha citat com a exemple a ACS. El Govern acaba de lliurar a Compromís una còpia de la resolució de la Direcció General de Política Energètica i Mines que està darrere del pagament de 295 milions d'euros en concepte de remuneracions financeres i costos d'operació i manteniment entre 2012 i 2014, a més de la inversió reconeguda per 1.350.729.000 euros pel fracassat magatzem de gas submarí. “En aquest document, l'existència del qual es va conèixer per la comptabilitat els socis canadencs d'ACS en l'operació  i que no havia vist fins ara la llum, es constata el grau de domini i dependència d'aquesta classe d'empreses dels Reials decrets, mesures urgents, peatges, retribucions i encàrrecs de l'administració, la qual cosa eleva els costos en gran manera i d'una forma molt arriscada si ho comparem amb els criteris que compleix l'administració i han de complir els seus treballadors”, ha assenyalat el senador. “En el document consta com, sense cap rubor, l'empresa s'autofacturava a empreses del grup i unflava els marges per a extraure més i més diners d'un fiasco de projecte que a l'hora de la veritat ningú necessitava”, relata Mulet.
 
El senador ha recordat que “empreses energètiques, constructores, d'autopistes o unes altres ostenten nombroses sancions per falsejar contractes i estan sagnant a l'Administració obtenint recursos d'ella d'una forma legal però probablement poc rendible per a l'Estat, els seus comptes i els diners dels ciutadans i consumidors”. 
 
El representant territorial de Compromís lamenta a més que el Govern preferisca mantindre un cadàver flotant enfront del Maestrat i pagar milions d'euros per unes instal·lacions que no serveixen per a res, abans que plantejar-se el seu desmantellament en condicions de seguretat i perseguir a qui ha permès tal disbarat. “Tots aqueixos diners serien especialment útils en moments de crisis com el que vivim, quan són necessaris milers de milions per a afrontar rendes mínimes d'inclusió, inversions per a eixir de la crisi, per a sanitat o dependència, per la qual cosa és necessari abordar aquesta qüestió, tal com ocorre amb el sagnant cas dels bancs en aquest país i prioritzar a les persones per damunt dels amiguets”, ha afegit.
 
La Resolució de la Direcció General de Política Energètica i Mines deixa patent les garanties de cobrar amb les que va operar l'empresa per a rebre els diners amb l'acta de posada en servei provisional de les instal·lacions, malgrat el seu disseny i execució erronis i que van generar més de 1.000 terratrèmols, així com els intents de la firma per rescabalar-se de suposades despeses amb empreses del seu mateix grup, tractar de cobrar a la hisenda pública despeses privades no vinculades al projecte com l’assessorament econòmic-fiscal, drets d'emissió, cadastre, cànon del port o d'hidrocarburs malgrat no disposar de factura i altres marges intragrup, sosté l'informe. Malgrat això ACS ha denunciat a l'Estat per aquesta resolució, ja que considera insuficients i no raonables els quasi 300 milions obtinguts.