26 de novembre de 2020 26/11/20

Compromís promou una moció al Senat per a netejar l'espectre de ràdios il·legals davant la ‘deixadesa’ del Govern

Compromís promou una moció al Senat per a netejar l'espectre de ràdios il·legals davant la ‘deixadesa’ del Govern - (foto 1)
  • Segons Mulet: “No es pot premiar la impunitat de qui incompleix sistemàticament la llei ocupant espectre públic mentre unes altres paguen taxes i impostos”

El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha presentat una moció al Senat que insta al Govern a elaborar, aprovar i executar un pla nacional per a acabar amb les emissions il·legals d'FM, amb mesures concretes que permeten conèixer la relació real d'emissions il·legals per províncies, l’assignació efectiva de recursos a les administracions per a perseguir i combatre el frau, iniciant quants procediments legals resulten oportuns i dur a terme la regularització de les emissions de la Banda II quan abans millor. En aquest escenari caòtic, fins i tot crida poderosament l'atenció que siga la pròpia Associació Espanyola de Ràdio Comercial (AERC) qui haja denunciat l'existència de més de 2.400 emissores il·legals, quan els seus membres reconeixen obertament que ells mateixos estan emetent il·legalment.

Mulet ha assenyalat que “per a un millor compliment dels objectius proposats, s'hauran de conèixer trimestralment mitjançant els informes oportuns les actuacions dutes a terme, la reducció efectiva de les emissions il·legals i les dificultats que es van trobant per a, en el seu cas, dictar com més prompte millor quantes mesures addicionals permeten aconseguir les finalitats perseguides”.

L'existència d'emissores il·legals d'FM és un tema ben conegut al nostre país des del moment en què es popularitzen aquestes emissions a principis dels anys vuitanta. Des d’aleshores, si bé hi ha hagut evolució en el marc legislatiu, és un assumpte que, segons constata Mulet “no s'ha perseguit al nostre país amb la contundència suficient com per a erradicar-lo, sinó més aviat, tot el contrari, donat que el nostre país està al capdavant d’Europa en quant a número d'emissores il·legals d'FM en l'actualitat”.

La competència deslleial de les emissores il·legals front de les emissores legals és absolutament “injusta i desproporcionada”. Mentre que les emissores il·legals inicien emissions on i quan volen amb la cobertura territorial que li permet la seua economia, sense importar ni tan sols si estan interferint perjudicialment a tercers que emeten dins de la legalitat, les emissores legals han hagut de presentar-se a concursos d'adjudicació competint enfront d'altres propostes, complint amb una sèrie de condicions. A més, necessiten presentar projectes tècnics de les instal·lacions des d'on iniciaran emissions regulars en les freqüències que tenen autoritzades, sotmetre's a inspeccions de reconeixement d'aquestes instal·lacions per a comprovar que emeten amb els paràmetres tècnics autoritzats (fonamentalment ubicació i potència, perquè afecta l'àrea de cobertura) i pagar anualment unes taxes d'espectre en funció de l'àrea de cobertura.

Un marc legal que atribueix competències diferents a l'administració central i a les autonòmiques tampoc ajuda a solucionar el problema si no, més aviat, tot el contrari. “No sembla que tinga molt sentit que l'emissió sense títol habilitant siga assumpte de les comunitats autònomes i que les interferències perjudicials ho siguen de les Prefectures Provincials d'Inspecció de Telecomunicacions, tret que existisca una coordinació efectiva i una voluntat conjunta de lluitar per a perseguir el frau i erradicar aquesta pràctica”, ha agregat.

Però ni tan sols fa falta anar tan lluny. N'hi ha prou amb observar que l'article 60 de la Llei General de Telecomunicacions 9/2014, de 9 de maig assenyala que “l'espectre radioelèctric és un bé de domini públic, la titularitat i l'administració del qual correspon a l'Estat”. La Llei arreplega fins a 17 raons tipificades expressament com a infraccions molt greus al que es disposa en ella i l'emissió sense títol habilitant és una d'elles, sancionable fins amb vint milions d'euros. Però no sembla existir una voluntat decidida per part de les administracions per a fer complir aquest precepte. “Més aviat, tot el contrari, perquè existeix quasi total impunitat sobre aquest tema”, ha afegit Mulet.

Pujar