Compromís pregunta per l'actuació del delegat del Govern per coaccionar els ajuntaments davant el '14 d'abril'
Els senadors de Compromís han presentat diferents preguntes davant la disparitat de criteris, les coaccions i indicacions cap ajuntaments del País Valencià liderades pel delegat del Govern per intentar frenar la proliferació als balcons dels ajuntaments de banderes republicanes en el dia en què es commemora el 14 d'abril, data en la qual es va instaurar de forma democràtica la II República a l'Estat espanyol.
Tant Carles Mulet com Jordi Navarrete, senadors de la coalició, s'han interessat per l'actuació del representant governatiu al País Valencià, Joan Carles Moragues, que va remetre una circular a consistoris i diputacions en la qual exposava la normativa i jurisprudència sobre l'ús de les ensenyes oficials. La iniciativa no és la transposició d'un mandat del Govern per a tot Espanya, sinó que "Moragues va actuar pel que sembla, de manera preventiva i unilateral" per no trobar-se la situació de l'any passat, quan en el primer 14 d'abril amb nous governs en nombroses institucions fins a 17 institucions van penjar banderes tricolors en les seues façanes.
La institució que presideix Moragues va recordar en el seu escrit diverses lleis de l'Estat i autonòmiques per fonamentar que la col·locació d'una ensenya com la de la II República no seria legal.
A tot això, segons ha recollit la premsa valenciana, el Ministeri de l'Interior no ha donat cap instrucció particular ni a la Policia Nacional ni la Guàrdia Civil perquè estigueren especialment vigilants davant la possible exhibició de banderes republicanes en els ajuntaments valencians -ni a la resta del país tampoc- durant la jornada de commemoració del 86 aniversari de la proclamació de la II República "tot i que s'han vist agents de la Guàrdia Civil fent fotografies a us balcons de diferents ajuntaments".
Paral·lelament el Govern no té cap problema en permetre una Ordre, en aquesta ocasió del Cap de l'Estat Major de la Defensa, que va ordenar un ús partidista i corporativista de la bandera de l'Estat apartant-se de l'aconfessionalitat d'Espanya, tal com denuncia l'Associació Unificada de Militars Espanyols per commemorar la mort de Crist. "No entenem", ha assenyalat Mulet "com es tracta d'coaccionar una pràctica suposadament no emparada, encara que no es toca cap màstil per a això i, en altres, s'ordena baixar a mig pal l'ensenya espanyola per la mort de Crist. Per això volem saber si existiran sancions, què passaria si es deixa la bandera republicana a mig pal, com es va a actuar o el protocol en cas de resurreccions, alhora que els reiterarem que aparten la religió de les actuacions de l'Estat , ja que suposadament som un Estat aconfessional encara que especialment el PP ho qüestione constantment".
En aquest sentit aquests senadors pregunten:
Si la bandera republicana, incorporada de forma legítima després d'unes eleccions que van optar de forma democràtica per un model de Govern que va ser avortat per un cop d'estat i posterior Dictadura, no lluïa al costat ni substituint a les oficials, a què es va deure aquest excés de zel del delegat del Govern a l'autonomia valenciana?
¿Va donar el Ministeri d'Interior alguna instrucció d'amenaçar de forma preventiva als ajuntaments amb sancions i denúncies judicials?, Va actuar correctament?
¿Incompleixen aquestos fets, com són els de penjar una bandera a un balcó allunyada dels pals de l'ajuntament, alguna legislació?
Quantes actuacions es van realitzar durant 2016 contra la presència de banderes republicanes en les diferents autonomies? ¿I contra les feixistes i antidemocràtiques que s'exhibeixen en manifestacions de la ultradreta?
¿Va el Govern a actuar contra l'Ordre del Cap de l'Estat Major de la Defensa, que va ordenar un ús partidista i corporativista de la bandera de l'Estat apartant-se de l'aconfessionalitat d'Espanya, tal com denuncia l'Associació Unificada de Militars Espanyols per commemorar la mort de Crist?
