elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Manuel Aznar destaca la grandesa antifeixista i la repercussió mundial que va tenir el II Congrés Internacional d'Escriptors en Defensa de la Cultura de 1937

Manuel Aznar destaca la grandesa antifeixista i la repercussió mundial que va tenir el II Congrés Internacional d'Escriptors en Defensa de la Cultura de 1937
    MÉS FOTOS
    Manuel Aznar destaca la grandesa antifeixista i la repercussió mundial que va tenir el II Congrés Internacional d'Escriptors en Defensa de la Cultura de 1937 - (foto 2)
    Manuel Aznar destaca la grandesa antifeixista i la repercussió mundial que va tenir el II Congrés Internacional d'Escriptors en Defensa de la Cultura de 1937 - (foto 3)

    Manuel Aznar, catedràtic de Literatura Espanyola Contemporània en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha oferit avui una conferència sobre l'II Congrés Internacional d'Escriptors en Defensa de la Cultura que es va celebrar en 1937 a València. Una conferència que s'emmarca en les jornades «Cultura i memòria històrica» organitzades per la Universitat Jaume I i l'Ajuntament de Castelló de la Plana amb motiu del 80 aniversari de la celebració d'aquest congrés.

    Aznar ha explicat la importància històrica que va tenir aquesta trobada, que va nàixer com una resposta d'un grup d'intel·lectuals i escriptors de tot el món a l'amenaça real que suposava l'ascens del feixisme en tota Europa, i ha destacat la gran repercussió que va tenir. El catedràtic de la UAB ha indicat que amb aquest congrés es va aconseguir que nombrosos escriptors antifeixistes pogueren manifestar la seua solidaritat amb la República Espanyola, però no va complir amb el seu objectiu polític: aconseguir que aquests escriptors pogueren influir en la política de no intervenció en la guerra civil espanyola. Així, a pesar que molts d'ells van escriure en defensa de la causa republicana quan van tornar als seus països d'origen, la postura internacional no va canviar.

    Un altre dels aspectes d'aquest congrés que ha abordat Manuel Aznar ha sigut l'acusació que va ser un congrés estalinista, extrem que ha rebutjat frontalment perquè «només tracta de minimitzar la grandesa antifeixista que va tenir aquest congrés i la repercussió que va tenir en el món. El projecte del ministeri que es convertira en l'acte de propaganda cultural més important durant la guerra sí que es va complir» ha afegit.

    El catedràtic també ha narrat amb gran detall totes les activitats culturals i acadèmiques que van tenir lloc durant aquest congrés que es va celebrar entre València (que en aquell moment era la capital de la Segona República), Madrid, Barcelona i París. I també ha explicat algunes de les experiències que van viure els escriptors convidats: des de bombardejos a Madrid fins a emotives trobades amb civils, sobretot dones i xiquets, que estaven vivint la tragèdia en primera persona.

    Finalment, el filòleg valencià ha volgut destacar la participació en el congrés d'un grup de reconeguts escriptors del País Valencià, de profundes creences republicanes, que va estar integrat per Carles Salvador, Bernat Artola, Ricard Blasco, Enric Navarro i Borràs i Adolf Pizcueta. En la ponència que van presentar en aquest congrés, aquest grup d'escriptors ja defensava la idea que «Espanya no és una sinó vàries».

    Cal recordar que la Generalitat Valenciana ha organitzat enguany una sèrie d'actes per a commemorar que fa 80 anys València va ser la capital de la Segona República i la seu d'aquest congrés internacional. Una commemoració que ja es va celebrar en 1987, amb motiu del 50 aniversari. Les jornades celebrades en l'UJI formen part del programa d'aquesta celebració.

    Pujar