L’UJI manté la seua transparència, segons l’informe de la Fundación Haz 2021
La Universitat Jaume I de Castelló se situa en el grup d’universitats més transparents, segons l’informe corresponent a 2021 publicat per la Fundación Haz (abans Fundación Compromiso y Transparencia) que analitza la informació que publiquen de manera voluntària en la web 49 universitats públiques i 26 privades espanyoles sobre qüestions com la informació econòmica, els resultats acadèmics i d’investigació, la demanda de l’oferta acadèmica o la rendició de comptes dels consells socials, entre altres indicadors.
En aquesta dècima edició, han estat catalogades 44 universitats públiques com a transparents (90%), la xifra més alta fins ara, i 5 (10%) com a translúcides i ninguna, per primera vegada, com a opaca. Per a formar part del primer grup s’apliquen dos criteris: un de quantitatiu (s’hi han d’obtenir 40 punts) i un altre qualitatiu, ja que entre els indicadors més transparents han d’aparèixer dos relatius a la informació econòmica (estats financers i informe d’auditoria).
La Universitat Jaume I de Castelló compleix la transparència en totes les àrees. L’informe destaca que l’indicador de responsabilitat social (dins de l’àrea del consell social) reuneix tots els requisits metodològics i que es troba en el grup d’universitats que compleix parcialment l’àrea de resultats. Així mateix, recomana la publicació del nivell d’endogàmia i informació sobre l’ocupabilitat.
L’informe contempla deu àrees d’informació rellevant (pla estratègic, personal, polítiques i govern, consell social, entitats dependents, oferta i demanda acadèmica, personal docent i investigador, alumnat, informació econòmica i resultats). La millora en la informació universitària ha sigut generalitzada en totes les àrees, però especialment en els indicadors de l’àrea del consell social (que ha passat del 31% al 69% de compliment) i en els nous indicadors sobre les entitats dependents (98%) i el nivell d’endogàmia (61%).
Els bons resultats de les universitats públiques «no pot servir d’excusa per a acomodar-se i no continuar progressant», han comentat els responsables de l’informe, Javier Martín Cavanna, director de la Fundación Haz, i Ángel Ladrón de Guevara, que han destacat també que l’àrea relativa al consell social, malgrat la pujada, és la que presenta un índex de compliment més baix.
L'anàlisi explica que a pesar que hi ha alguns aspectes de la naturalesa i composició dels consells socials que són difícils de canviar, perquè depenen dels canvis legislatius, existeixen molts altres, com la millora de la qualitat dels seus informes anuals o l'adopció de pràctiques de bon govern (avaluació), l'aplicació de la qual depèn enterament de la voluntat de millora d'aquests òrgans.
Les diferències entre les universitats obeeixen a la falta d'actualització de la informació d'acord amb els criteris fixats en l’informe. Aquesta desactualització, en alguns casos aïllats, pot ser un indici que el subministrament de la informació no està integrat totalment en els processos interns de gestió. Entre les de titularitat privada, només sis universitats aconsegueixen la qualificació de transparents (23% de la mostra) i la seua mitjana global de transparència a penes és del 57%, trenta punts per sota de les públiques.
