25 de juny de 2019 25/6/19

L'UJI inverteix 857.000 euros en un centre de robòtica subaqüàtica únic a la Comunitat Valenciana

L'UJI inverteix 857.000 euros en un centre de robòtica subaqüàtica únic a la Comunitat Valenciana - (foto 1)
MÉS FOTOS
L'UJI inverteix 857.000 euros en un centre de robòtica subaqüàtica únic a la Comunitat Valenciana - (foto 2)

La Universitat Jaume I (UJI) ha adjudicat les obres de construcció del Centre d'Investigació en Robòtica i Tecnologies Subaquàtiques (Cirtesu), el primer centre d'investigació d'aquest tipus que existirà en la Comunitat Valenciana i el segon en l'àmbit estatal. El nou edifici s'ha adjudicat per un import total de 497.370 euros a tres empreses: Gimecons Construcciones y Contratas, que s'encarregarà de l'obra civil (359.909 euros); Electrónica Monrabal, que executarà les instal·lacions elèctriques (64.467 euros) i Veolia Servicios Lecam S. A. U., que serà la responsable de la part hidràulica (72.992 euros). Les obres han començat aquesta setmana i el termini d'execució és de sis mesos. 

El pressupost total del Cirtesu, incloent-hi l'equipament, és de 857.000 euros, dels quals l'executiu autonòmic aporta el 66% del pressupost i l'UJI el 34% restant (293.000 euros per a la construcció de l'edifici del Cirtesu). Aquesta infraestructura és un dels quatre projectes aconseguits per l'UJI per al període 2018-2020 en la convocatòria de subvencions per a infraestructures i equipament d'investigació, desenvolupament i innovació (I+D+i) de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, unes subvencions cofinançades en un 50% per la Unió Europea a través del Programa Operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Comunitat Valenciana 2014-2020.

La rectora de la Universitat Jame I, Eva Alcón, ha destacat l'aposta de l'UJI per situar-se com un referent en l'àmbit de la investigació i per fer-lo, a més, a través de l'obtenció de fons en convocatòries competitives. «El futur de les universitats implica avançar en la generació de nou coneixement. Avui les universitats hem d'assumir un paper tractor de la I+D+i, sobretot en àmbits com el que representa aquesta inversió, que està lligat a tecnologies emergents, com la robòtica, que s'apliquen en el territori més pròxim. Castelló és una província clarament vinculada al mar i la robòtica subaqüàtica obri vies molt interessants per a nous desenvolupaments en el nostre entorn», ha afirmat.

L'edifici del Cirtesu es construirà al costat d'Espaitec i la seua infraestructura més important serà una nau de 450 metres quadrats que permetrà avançar en la investigació robòtica i les tecnologies subaquàtiques amb aplicacions potencials en salvament, arqueologia, conservació de la biodiversitat, aqüicultura o indústria del gas i petroli. El tanc d'aigua tindrà dotze metres de llarg per vuit d'ample, una profunditat de cinc metres i una capacitat de mig milió de litres, és a dir, la meitat d'una piscina olímpica. 

Laboratori d'Interacció i Sistemes Robòtics 

La creació del Centre d'Investigació en Robòtica i Tecnologies Subaqüàtiques està liderada pel catedràtic de Ciència de la Computació i Intel·ligència Artificial de l'UJI Pedro J. Sanz, director del Laboratori d'Interacció i Sistemes Robòtics (IRS Lab). A més, ha comptat amb el suport dels grups d'investigació de l'UJI d'Enginyeria de Disseny, dirigit per la catedràtica Rosario Vidal, i de Fluids Multifàsics, coordinat pel professor Sergio Chiva, a més d'investigadors en aqüicultura de l'IATS-CSIC de Torre de la Sal, el director de la qual és José Miguel Cerdà. L'IRS Lab de l'UJI té una àmplia experiència en robòtica, amb una perspectiva transversal: robots cooperatius en entorns perillosos, com per exemple aigües submarines, incendis o zones amb radiació, telerobòtica, control remot amb supervisió humana, xarxes robòtiques, arquitectures computacionals, interacció humà-robot (HRI), intel·ligència artificial (machine learning), etc.

De fet, aquest grup ha signat un conveni per a col·laborar amb l'Organització Europea per a la Investigació Nuclear (CERN) en matèria d'investigació i formació superior en teleoperació robòtica en el Gran Col·lisionador d'Hadrons (Large Hadron Collider, LHC) situat a Ginebra. L'acord entre l'UJI i el CERN té el seu origen en l'interès del centre europeu pel sistema de teleoperació de robots subaquàtics desenvolupats a l'UJI, el qual presenta tecnologies informàtiques aplicables al control remot de robots en els túnels del LHC.