El llenguatge de l'art contemporani, a examen en el Museu de Belles Arts de Castelló
El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana presenta l'exposició 'Museus en diàleg. Mirades diferents', composta per una selecció d'obra de la col·lecció del Museu de Belles Arts de Castelló i del Museu d'Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni de Vilafamés (MACVAC).
El director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont, ha assenyalat que "es tracta d'una mostra pionera a la província de Castelló per diversos motius: en primer lloc, perquè és la primera vegada que dos dels museus de referència a la província, el Museu de Belles Arts, en art clàssic, i el MACVAC, en art contemporani, treballen junts en un projecte comú».
«En segon lloc, pel diàleg que es proposa entre les dues col·leccions que confronten obres que abasten des de peces d'arqueologia fins a obres d'art del segle XXI, i especialment perquè aquesta exposició obri a Castelló el debat sobre l'art actual i fomenta la reflexió sobre la necessitat d'acostar a la societat els nous llenguatges de l'art contemporani", ha afegit.
Pérez Pont ha presentat aquest matí l'exposició, i l'han acompanyat la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Castelló, Verónica Ruiz; el diputat de Cultura de la Diputació de Castelló, Vicent Sales; així com el delegat territorial de l'Institut Valencià de Cultura a Castelló, Alfonso Ribes, a més dels comissaris de la mostra, Ferrán Olucha, director del Museu de Belles Arts de Castelló, i Xavier Allepuz, secretari del Museu d'Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni de Vilafamés.
Tanmateix han assistit la directora del MACVAC, Rosalía Torrent i el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Vilafamés, Longinos Gil.
Aquesta exposició proposa un diàleg entre un total de quaranta obres (vint de cada un dels museus); un col·loqui entre peces d'arqueologia i etnologia, que passa per la ceràmica, la pintura i l'escultura de les obres del Museu de Belles Arts, i altres obres plàstiques de diferents moviments estètics del MACVAC, com l'expressionisme, el constructivisme, l'abstracció geomètrica, l'art cinètic i l'op art, entre unes altres, en un intent d'establir noves mirades sobre les comparacions proposades.
L'arc cronològic de la mostra abasta des de peces d'arqueologia del segle IV abans de Crist, de la col·lecció del Museu de Belles Arts, fins a obres del segle XXI, del MACVAC.
Segons els comissaris de la mostra "no es tracta d'una exposició composta per les obres més destacades de cada museu, sinó que s'han buscat peces que pogueren dialogar entre si i que permeteren establir aquesta nova mirada cap a les dues col·leccions".
No obstant això, l'exposició té obres molt interessants de Juan Ribalta, Roberto Domingo, Cristóbal Bou o Juan Bautista Adsuara, del Museu, enfront de les creacions de Ramón de Soto, Salvador Montesa, Antonio Saura, Artur Heras o Soledad Sevilla, entre tants altres artistes rellevants de l'art dels segles XX i XXI, que formen part de la col·lecció del MACVAC.
El director del Consorci de Museus ha recordat que "amb aquesta exposició iniciem una línia de suport al MACVAC per a donar a conéixer el patrimoni artístic que té i posar-lo a disposició no només dels castellonencs, sinó també dels valencians i dels alacantins".
L'exposició busca, així mateix, comprovar les possibilitats dels diversos llenguatges, observar si hi ha o no -malgrat proclamar-ho als quatre vents- una ruptura tan clara amb el passat, perquè encara hui es recorre, en moltes ocasions, als fonaments de l'art clàssic, tant en les formes com en els gèneres tradicionals.
En suma, dur a terme una exposició que, en la lectura dual, permeta veure si poden produir-se mirades desestabilitzadores en la manera d'entendre el món i observar, al mateix temps, si el missatge que emana de cada obra pot tindre significats molt variats, depenent del context i del lector, i provocar respostes molt diferents.
Com si d'una visita als dos museus es tractara, amb la consegüent experiència visual i vivencial es pretén confrontar obres diverses i diferents, i recollir els estímuls i les sensacions que provoquen en el pensament aquestes imatges, les històries que susciten, els tipus descriptius de paisatges que generen, etcètera, o quines músiques evoquen o inspiren.
A partir d'aquesta idea, i amb l'objectiu de potenciar l'elaboració de discursos verbals paral·lels a la materialització de l'obra -no per a explicar-la, sinó com un detonant per a la reflexió- s'ha convidat un grup de persones, vint en total, alienes al món de l'art, perquè narren i comenten, expliquen i versionen, què són i què suposen per a elles les creacions plàstiques que, en diàleg, es presenten en aquesta exposició.
