elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

L'investigador de l'UJI Dídac Román, edita junt els professors Fat Cheung i Langlais, un volum temàtic de la revista Quaternary International dedicat al final del Paleolític a Europa Occidental

L'investigador de l'UJI Dídac Román, edita junt els professors Fat Cheung i Langlais, un volum temàtic de la revista Quaternary International dedicat al final del Paleolític a Europa Occidental
  • La publicació inclou deu articles que posen al dia els coneixements científics sobre aquest període

MÉS FOTOS
L'investigador de l'UJI Dídac Román, edita junt els professors Fat Cheung i Langlais, un volum temàtic de la revista Quaternary International dedicat al final del Paleolític a Europa Occidental - (foto 2)

L'investigador Dídac Román del Grup Pre-EINA de la Universitat Jaume I de Castelló ha editat, junt a la investigadora Célia Fat Cheung de la Université de Tolosa Jean Jaurès i el professor Mathieu Langlais de la Université de Bordeaux, un volum temàtic en la revista Quaternary International dedicat al final del Paleolític en l'oest d'Europa que posa al dia els coneixements que la comunitat científica té sobre aquest període.

Els editors han explicat en la introducció del volum que les investigacions dels últims anys sobre les diferents cultures que es van desenvolupar en la transició climàtica Plistocè-Holocè a Europa Occidental han posat en relleu la diversitat dels complexos tecnològics industrials i artístics, suggerint una certa variabilitat en el comportament tècnic, econòmic i simbòlic dels grups caçadors-recol·lectors durant aquest període. Això ha mostrat que va haver-hi diferents trajectòries culturals regionals dins d'una tendència evolutiva homogènia a nivell continental.

Un dels elements clau de la investigació ha sigut la reavaluació crítica dels jaciments arqueològics (tecnotipología, tafonomía yestratigrafía) i una revisió dels conceptes historiogràfics. Amb aquesta intenció renovadora, durant el 23 congrés de l'European Association of Archaeologists (EAA), celebrat a Maastricht en 2017, va tenir lloc una sessió dedicada a discutir aquesta qüestió. Vist l'interès que va generar aquella sessió, i amb la intenció de posar al dia allò que coneixem avui dia de les últimes societats paleolíticas, es va decidir plasmar les idees exposades en una publicació monogràfica, que finalment ha vist la llum en aquest volum especial de la revista Quaternary International.

«El principal objectiu dels articles publicats en el volum -comenten els editors- és oferir una visió general de l'evolució i el desenvolupament de les cultures post-magdalenians des d'una perspectiva industrial, econòmica i artística», amb la intenció de «avançar en el coneixement de l'extensió geogràfica d'aquestes cultures i les característiques regionals específiques desenvolupades durant la transició Plistocè-Holocè a Europa Occidental».

Els deu treballs de recerca inclosos en el volum inclouen zones europees com el nord d'Itàlia, els Balcans, els Pirineus i el sud de França, i diverses localitzacions de la península ibèrica com Portugal, la Vall de l'Ebre, la regió nord de la Comunitat Valenciana, el Mediterrani ibèric central o l'extrem sud d'Espanya i descriuen aspectes econòmics, culturals, industrials, socials i artístics dels pobladors d'aquest període.

Segons els editors, l gràcies a les investigacions publicades en aquest volum, es pot concloure que «durant la transició del període Plistocè a l'Holocè, existeixen tendències evolutives homogènies a Europa Occidental» que es podrien resumir en un desenvolupament de les puntes de dors de pedra que substitueixen a les fabricades sobre os per a la fabricació de les puntes dels projectils. Així mateix, existeixen altres elements tècnics comuns, com la simplificació en els processos de fabricació dels útils de pedra, la flexibilitat en l'economia i l'aparició dels primers elements geomètrics com a puntes de projectil.

Depenent de la regió estudiada, expliquen, «alguns autors emfatitzen més la continuïtat amb el paleolític, mentre que uns altres insisteixen que existeixen elements que creguen una clara ruptura cultural. L'estudi detallat de les estratigrafies dels jaciments i l'establiment de noves datacions basades en aquests nous estudis, així com les comparacions de tecnologies, economies i simbolisme, obrin noves portes a una comprensió global del procés de transformació dels tecnocomplejos paleolítics cap al Mesolític».

Per això, conclouen «l'extraordinària variabilitat regional juntament amb la considerable diversitat de biòtops i marcs epistemològics demostren tant la flexibilitat com la resistència de les cultures d'aquests grups humans davant els importants canvis que ocorrerien poc després».

Pujar