Els especialistes consideren la ciutadania un factor clau per a lluitar contra el canvi climàtic
La Càtedra de Cooperació i Desenvolupament Sostenible ha celebrat la jornada «Aliances davant del Canvi Climàtic» dins de les activitats programades per a aquest 2021 en el marc del conveni de col·laboració establit entre la Universitat Jaume I i la Generalitat. Durant la inauguració, Xelo Angulo, directora general de Cooperació al Desenvolupament, ha destacat la voluntat autonòmica de mobilitzar mitjans per a promoure el compliment de l'Agenda 2030, posant com a exemple el mateix finançament de la Càtedra. En el seu discurs ha abordat també la necessitat d'adoptar una visió global i el foment de les aliances per a lluitar contra el canvi climàtic i mantenir un full de ruta sostenible.
Per part seua, el director de la Càtedra i vicerector d'Internacionalització i Cooperació, Joan Martín Montaner, ha remarcat la necessitat de generar aliances entre els diferents agents socials per a planificar accions realment efectives, d'acord amb la filosofia de les càtedres universitàries. «Els efectes del canvi climàtic pràcticament ja no són qüestionats, és el moment que tots els agents socials ens posem d'acord», ha comentat.
Durant la sessió del matí s'han abordat els impactes que té el canvi climàtic. D'una banda, Jeremy Schlickenrieder, oficial de recursos naturals de la FAO, ha explicat l'efecte que té el canvi climàtic en la situació actual de seguretat alimentària, empitjorada per la COVID-19, i la necessitat de mitigar l'efecte que té la producció agrícola: «S'estima que el 20% de les emissions globals de CO2 provenen d'aquesta producció», ha comentat. D'altra banda, Simon Leiva, coordinador de la Global Alliance for Climate Smart Agriculture (GACSA), ha identificat tres pilars fonamentals per a abordar el canvi climàtic des de l'agricultura: l'augment de la producció sostenible i els ingressos agrícoles, l'adaptació i creació de resiliència davant del canvi climàtic i l'absorció de gasos d'efecte hivernacle.
Seguidament, Inmaculada Martínez Zarzoso, catedràtica d'Economia Aplicada de l'UJI, ha parlat de l'impacte que té el canvi climàtic en la modificació dels fluxos de població i les migracions, identificant desplaçaments provocats pels desastres naturals o a causa de la deterioració de les condicions mediambientals que afecten les regions més vulnerables que alhora són les regions empobrides. Es planteja la disjuntiva de com reconèixer legalment els refugiats ambientals dins del marc de dret actual i la necessitat d'establir evidències empíriques quan la distinció entre persones migrants econòmiques i climàtiques pot arribar a ser molt difusa.
La professora de Fonaments de l'Anàlisi Econòmica de la UAM, Carmen Arguedas, ha remarcat l'existència de tres problemes fonamentals a l'hora d'enfrontar-nos al canvi climàtic: la inexistència d'una autoritat supranacional que obligue a complir els acords, que els participants preferirien no contribuir, contribuir per davall del requerit i intentar aprofitar-se de les contribucions dels altres, i les grans dosis d'incertesa. «Incertesa que ens planteja diverses preguntes: quant cal contribuir?, quant hi perdrem en cas de catàstrofe? i, de quant de temps disposem?», ha dit.
En la sessió de la vesprada s'ha tractat la temàtica de les aliances. Javier Benayas, catedràtic d'Ecologia de la UAM, ha reflexionat sobre la necessitat d'educar a la gent perquè totes les decisions que prenguen tinguen en compte els recursos sostenibles i, a més, la necessitat de generar aquests recursos, ja que vivim en un model de sobreconsum. En aqueix paper d'educar la ciutadania del futur la Universitat és un element clau, ha comentat: «Ha d'establir les bases de la transformació». Així mateix, ha presentat el treball que realitza la Xarxa Espanyola de Desenvolupament Sostenible amb els seus interessants informes sobre el nivell de consecució dels ODS.
Igualment, Julio Eisman, membre del Comitè d'Enginyeria i Desenvolupament Sostenible de l'Institut d'Enginyeria d'Espanya, ha assenyalat la ciutadania com a factor clau pel fet que la seua manera de consumir envia un missatge directe a les empreses i la necessitat d'invertir a canviar les maneres de producció actuals. Quant a les aliances, remarca la complexitat del procés i la necessitat d'establir confiança i transparència sent flexibles en un estat d'aprenentatge continu.
Per part seua, Eva Gurria, coordinadora de solucions basades en la naturalesa, ha incidit en la necessitat de voluntat política i l'abordatge de les diferents crisis de manera conjunta: «Només podem aconseguir el canvi a través d'accions col·lectives involucrant tota la societat», ha comentat. Durant la seua intervenció, ha mostrat exemples reeixits d'aliances i accions que vinculen l'acció local amb el global; posant el focus en tot moment en el suport a la joventut com a motor compromès amb la lluita contra el canvi climàtic.
Finalment, Javier Cortés, codirector de LEAD Sostenibilitat i expert en Aliances per a l'Agenda 2030, ha plantejat la necessitat no d'aplicació, sinó de construcció de l'Agenda de baix a dalt, des d'un abordatge de col·laboració radical, sostingut en el temps i a llarg termini. Per a aconseguir aquest objectiu caldria interpel·lar la ciutadania, transformar les organitzacions, mantenir un enfocament de missió conjunta amb espais de diàleg entre els diferents agents i fomentar un Estat emprenedor.
Impulsada per l'UJI i la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, la Càtedra de Cooperació i Desenvolupament Sostenible té com a objectiu impulsar activitats relacionades amb la formació, investigació, informació i documentació dirigides a l'assoliment de l'Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, i en particular de les metes dels objectius de desenvolupament sostenible vinculat a l'eix central d'aliances.
