Un canvi s'engendra en tots els municipis valencians i no l'has notat: el fenomen més esperat que ja s'està forjant
És una de les notícies que més esperen molts valencians i que va en el nostre caràcter mediterrani
El mes de desembre porta amb si un canvi subtil però molt esperat per molts: les vesprades comencen a allargar-se gradualment, un fenomen que marca l'inici del camí cap a dies més llargs i, amb això, la progressiva eixida dels dies curts característics de l'hivern. Encara que el solstici d'hivern, el 21 de desembre, és oficialment el dia amb la menor quantitat d'hores de llum, ja des d'inicis d'aquest mes, els horaris de la posta del sol mostren xicotetes variacions que indiquen que l'ocàs es retarda.
Horaris d'eixida i posta del sol en la Comunitat Valenciana
Els horaris d'eixida i posta del sol a Castelló, València i Alacant reflecteixen aquest canvi de manera clara. Aquestes dades confirmen que, encara que els matins continuen sent fosques durant algunes setmanes més, les vesprades ja comencen a oferir minuts addicionals de llum:
Castelló
11 de desembre: Començar el dia a les 08.12:34 i posta del sol a les 17.35:13.
20 de desembre: Començar el dia a les 08.18:53 i posta del sol a les 17.38:38.
30 de desembre: Començar el dia a les 08.21:24 i posta del sol a les 17.44:33.
València
11 de desembre: Començar el dia a les 08.13:49 i posta del sol a les 17.39:33.
20 de desembre: Començar el dia a les 08.20:33 i posta del sol a les 17.43:32.
30 de desembre: Començar el dia a les 08.22:38 i posta del sol a les 17.47:22.
Alacant
11 de desembre: Començar el dia a les 08.09:27 i posta del sol a les 17.41:48.
20 de desembre: Començar el dia a les 08.15:40 i posta del sol a les 17.45:19.
30 de desembre: Començar el dia a les 08.18:41 i posta del sol a les 17.51:08.
En les tres províncies es pot apreciar un retard gradual en l'hora de la posta del sol, que es fa especialment evident en comparar els dies inicials del mes amb els últims.
Per què les vesprades comencen a allargar-se abans del solstici?
Aquest fenomen es deu a una combinació de factors astronòmics, principalment la inclinació de l'eix terrestre i l'òrbita el·líptica de la Terra. Encara que el solstici d'hivern marca el dia més curt de l'any, els horaris del començar el dia i la posta del sol no són perfectament simètrics a causa de la variació en la velocitat amb la qual la Terra orbita al voltant del sol.
En termes senzills, mentre que l'alba continua retardant-se, la posta del sol comença a ocórrer més tard, atorgant eixa sensació que les vesprades s'allarguen. Aquest efecte és especialment notable a les regions pròximes a l'equador i es torna més evident a mesura que ens acostem a l'inici de l'hivern astronòmic.
Impacte en la vida quotidiana
L'allargament de les vesprades té un impacte positiu en l'estat d'ànim i les activitats diàries de les persones. Els minuts addicionals de llum al final del dia ofereixen més temps per a gaudir d'activitats a l'aire lliure, fer exercici o simplement aprofitar la llum natural per a tasques quotidianes. Aquest xicotet canvi també pot ser un alleujament psicològic per als qui experimenten baixades emocionals relacionades amb la falta de llum durant l'hivern.
En ciutats com Castelló, València i Alacant, conegudes pel seu clima mediterrani, l'augment d'hores de llum és especialment valorat. Amb dies més llargs, les activitats en platges, parcs i espais públics comencen a recobrar el seu atractiu, fins i tot en ple hivern.
Expectatives cap al solstici d'hivern i més enllà
El 21 de desembre marcarà el punt àlgid de l'hivern en termes astronòmics, però també l'inici de l'allargament notable dels dies. A partir d'eixa data, tant les albes com els capvespres experimentaran canvis més perceptibles. Aquest procés culminarà en el solstici d'estiu, al juny, quan gaudirem dels dies més llargs de l'any.
Mentrestant, els valencians ja podem notar que, encara que de manera lenta, les vesprades comencen a recuperar eixos minuts extra de llum, brindant esperança i una transició cap als dies assolellats i llargs que caracteritzen aquesta terra. I és que no podem negar que el nostre caràcter mediterrani està unit a l'astre rei.
Com diu un popular refrany valencià i amb molta raó, "Per Santa Llúcia, un pas de puça".
