Sofia Ellar, emprenedoria i talent fets veu

Si calguera posar un exemple d'emprenedoria femenina en el món de la música, Sofia Ellar seria una de les primeres figures a saltar en la nostra ment. Amb tan sols 25 anys ha tirat avant un gran projecte musical, collint èxits amb ‘Sis Penics’ fa un any i ara amb ‘Nota en Do’. Tot això de forma autònoma, independent i amb la naturalitat que la caracteritza.

Sofia Ellar es presenta en gran aquest divendres en la desena edició de l'Arenal Sound. Amb motiu de la seua actuació, elperiodic.com ha volgut xarrar amb ella perquè ens compte com ha aconseguit arribar on està, com es presenta la seua actuació a Burriana i quins són els seus pròxims projectes. Ací us deixem l'entrevista:

Com vas començar professionalment en el món de la música?

És una història curiosa que lluny té a veure a priori amb la música. Jo vaig estudiar administració d'empreses i vaig decidir fer el meu treball de final de grau sobre el meu jo artista, és a dir, fer un model de negoci per a tirar avant un projecte musical. Ja que anava a estar sis mesos amb el projecte, vaig voler que fora sobre alguna cosa que m'il·lusionara així que vaig començar a escriure-ho, a llegir molt, a reunir-me amb gent influent i a redactar-ho. Tot això en un hipotètic cas perquè encara que sempre he compost cançons i m'ha encantat cantar, no em veia com una figura pública. Però una cosa porte a l'altra i en veure'm amb el treball de fi de grau acabat, em vaig llançar a intentar-lo. Llavors vaig fer una anàlisi financera del que jo necessitaria per a poder traure un primer disc de manera potinera.

I ací estàs hui!

Si. La veritat és que vam aconseguir recuperar la inversió en qüestió de sis mesos, molt menys del que havia plantejat en el meu escenari financer positiu. Va ser molt divertit i és molt bonic com va començar el somni fins a fer-se realitat.

Quan va nàixer la teua passió per la música?

Jo crec que vaig començar a cantar fins i tot abans de poder parlar. Els diumenge organitzava a casa teatres musicals i fins i tot cobrava entrada, als meus pares els tenia fregits. A casa sempre ens van fomentar que tinguérem un hobby i li vaig donar una oportunitat a la música. Després als dotze anys vaig començar a compondre i també anava a classes de guitarra. Llavors em vaig dir ‘si m'agrada escriure poemes, toque la guitarra i m'encanta cantar, si ajuntem les tres coses pot ser un còctel mólotov’. Així que d'adolescent, amb les meues cançons escrites, anava a la timba d'algun amic de Madrid, et contractava per 50 euros, anaves ací a tocar i a penes t'escoltava ningú. Els començaments són durs però no cal oblidar-los.

I, veient-ho amb retrospectiva, com valores aquest extraordinari ascens?

Primer, sóc molt afortunada perquè crec que he estat en el lloc i en el moment adequat. A més, les xarxes socials han sigut un gran impuls. Recorde quan instagram era encara nou, em frenava que la plataforma era molt visual, molt enfocat a la moda i amb vídeos que havien de durar quinze segons. Era un repte per al meu perquè havia d'enganxar a la gent en aqueix temps.

Crec que la sort és un factor del qual no puc renegar, el dic amb tota la confiança i naturalitat de món perquè hi ha molts artistes que poden tindre un registre molt major i saber molt més. Però la música és un món en el qual encara que tingues tot el coneixement per a triomfar, sempre hi ha una fórmula secreta que ningú sap en el que hi ha un factor sort pel qual estic tremendament agraïda.

Has comentat la paraula naturalitat, aqueix és precisament un dels adjectius que millor descriuen a Sofia Ellar i un dels motius pel qual la gent et vol tant.

Bé, quan em vaig obrir el compte i vaig començar des de zero amb set seguidors, feia assaig i error amb tot: cantava en anglés, en espanyol… els likes transcendeixen a estadística pura i dura, que és el que la gent vol veure de tu. I del que em vaig adonar és que quan anava de diva no tenia tants likes com quan estava amb els meus pèls hippies, el meu gat i la meua guitarra, és a dir, exactament com sóc.

A més, crec que els temps han canviat i que el client o el públic necessita -i exigeix- un contacte pròxim. Veure que Sofia menja les mateixes galetes que jo quan m'alce o les banya com jo… és una ximpleria però es tendeix a deshumanitzar tant que arribem a oblidar que tots som persones.

Com es presenta agost?

Amb moltes d'arrancar tota la ‘tralla’ de concerts que es presenten est. Vinc molt canyera i tenim tots els caps de setmana concerts.

El pròxim l'Arenal Sound…

Pues si i tenim moltes ganes. Fer-se un buit en els festivals costa, més sent artista independent. Però quan vas veient cada xicotet aconseguisc mola molt. A més, comparteixes escenaris amb artistes tan tremendament consolidats i que admire molt. De fet, en acabar el concert ens podrem quedar una estona, podré veure tocar a Zahara a qui admire i podré fixar-me en com es desemboliquen la resta d'artistes en els xous. És una bonica manera de fer els deures i fixar-te en el bo que tenen els altres.

Un últim missatge per als ‘sounders’? Convida'ls al fet que estiguen ací en primera fila aquesta vesprada.

En primera, en segona o tercera. És igual perquè l'embolicaré com m'agrada. En un festival tens el temporitzador posat perquè has de cenyir-te als timings però dóna temps a fer de tot i aconseguir aqueix mix de sensacions, des d'emocionar-te amb una balada a pegar brincs. Tot això ho donarem en l'Arenal Sound.

Sofia Ellar estarà rodant per Espanya les pròximes setmanes i mesos. Una de les seues actuacions més esperades és la que tindrà lloc el pròxim 17 d'octubre en el Wizink Center de Madrid.