La família del compositor Josep Ferrer Pitarch dóna a l'Ajuntament la partitura original «Primera Simfonia en Re Menor»

Pocs i poques professionals de la música de la ciutat de Borriana no coneixen la figura del músic i compositor Josep Ferrer Pitarch, que va nàixer en la capital de la Plana Baixa l'any 1905, i a qui només els horrors de la guerra van apartar temporalment de la seua professió i passió, la música i la seua composició. I precisament de la capacitat compositora de Josep Ferrer va sorgir en el seu moment la partitura de la «Primera Simfonia en Re Menor» que des d'avui mateix passa a formar part del patrimoni musical i cultural municipal gràcies a la donació que els seus familiars han confirmat amb la signatura de l'acta d'avinença en la qual també ha volgut estar present l'alcaldessa de Borriana, Maria Josep Safont. Tots dos representants municipals han explicat després de la signatura que «estem molt contents i agraïts amb la família de Josep Ferrer Pitarch, ja que de forma totalment desinteressada i altruista han cregut que la millor forma de conservar, donar a conèixer i posar en valor l'obra del compositor és cedint de forma totalment gratuïta l'original d'eixa partitura». Durant bona part de la reunió, en la qual a més dels representants municipals han estat presents familiars del compositor, com els signants Josep Ferrer Vilar i Joan Ferrer Vilar, han dialogat i recordat la figura del músic i alguna de les seues vivències tant a nivell musical com de veí de Borriana. I és que Josep Ferrer Pitarch no va tenir una vida fàcil, ja que als 17 mesos d'haver nascut la diftèria li va provocar una ceguesa total que marcaria la resta de la seua vida. Malgrat això, amb tan sols 16 anys s'examina en el Conservatori de València obtenint excel·lent en els tres cursos de solfeig. A penes dos anys després obté la mateixa qualificació en el quatre curs de Harmonia i rep el primer premi dins de la seua classe en aqueixa assignatura. A finals dels anys vint conclou oficialment la seua carrera com a Compositor i en 1933 i dedicat al món de l'ensenyament funda junt altres membres l'Associació de Cultura i Belles Arts, a través de la qual s'ofereix ensenyament gratuït musical i es constitueixen un Orfeó, una Rondalla i un Quadre Artístic de Teatre. És amb l'arribada de la Guerra quan deixa completament aparcada la seua condició de compositor, i també el moment en el qual se li atribueix la frase «Les belles arts no van ser creades per quan els homes perden el control de si mateix; sinó per quan aquests, cadascun per si i tots en conjunt, puguen respondre dels seus actes, senyal aquesta inequívoca que es troben nets de cor i no nien en els seus cervells les baixes passions». Ferrer torna a Borriana cinc dies abans de finalitzar la Guerra Civil, però es troba amb el seu piano robat i es promet a si mateix no tornar a recordar la música. En 1942 és nomenat Secretari Provincial de l'ONCE a Tarragona. Malgrat la seua promesa de no tornar al món de la música, a principis dels cinquanta acaba el quart i darrer temps de la seua 1ª Simfonia i a mitjan dècada posa fi al poema simfònic «Tronà d'Estiu». És al novembre de 1956 quan mor a causa d'una malaltia.

Tal com explicava el regidor de Cultura «amb la signatura de cessió de la partitura de la Primera Simfonia en Re Menor, l'obra de Josep Ferrer Pitarch ja ocupa el lloc merescut dins del patrimoni musical municipal, amb el que estem enormement agraïts als seus familiars per la decisió presa».