Borriana celebra Sant Nicolau

Qualsevol excusa és bona per a reunir-se en grup i compartir un esmorzar, un menjar o una estona de diversió. I l'excusa per a fer-ho aquest dimecres a Borriana ha sigut la tradicional festa de Sant Nicolau, que ha tret al carrer als xiquets proveïts d'una espasa de cartó o fusta i l'inoblidable entrepà de llonganissa.

També ho han fet alguns grups d'amics i comissions falleres. Encara que no se sap bé l'origen de la tradició, aquesta se celebra en la Plana Baixa des de temps immemorials. El costum marca que el dia de Sant Nicolau els xiquets, i ara també les xiquetes, han d'anar proveïts d'una espasa de fusta o cartó, un llaç, que les xiquetes solen portar en el pèl i els xiquets de corbatí, cal berenar llonganissa, i cantar una cançó popular que barreja frases en castellà i valencià que diu: "Sant Nicolau, sant beneït, confessor de Jesucrist, visca el rei, muira el gall, quatre-cents per al meu cavall. Tris Després de, llonganissa menjarás, Tris Després d'en la espasa moriràs".

Així i tot, Sant Nicolau ha estat present en molts dels esmorzars aquest matí a Borriana. Honors gastronòmics als quals també ha acompanyat una bona tassa de cafè calentA o de xocolata per a calmar el fred que feia a Borriana, sobretot a primeres hores del matí. Una tradició que ha deixat arrere el conflicte derivat dels seus orígens que es remuntarien a les disputes entre moros i cristians. De fet, es pot comprovar en la cançó quan s'obliga als moros a menjar llonganissa de porc. Avui dia ja les hi ha de pollastre i altres carns per a evitar la discussió.

Així i tot, més enllà dels orígens, la veritat és que els veïns han aprofitat aquesta data per a eixir al carrer, acudir als bars o muntar una taula en la porta de casa per a gaudir d'un esmorzar en família, amics i, sobretot, de la companyia i del dia festiu.