17 de juliol de 2019 17/7/19

Ana Botella (PSOE): “Un partit que alarma a la societat demostra molt poca confiança en les Forces i Cossos”

Ana Botella (PSOE): “Un partit que alarma a la societat demostra molt poca confiança en les Forces i Cossos” - (foto 1)
MÉS FOTOS
Ana Botella (PSOE): “Un partit que alarma a la societat demostra molt poca confiança en les Forces i Cossos” - (foto 2)

Ana Botella Gómez (València, 1953) és Secretària d'Estat de Seguretat, un lloc que ocupa des que al juny de 2018 el PSOE va arribar al Govern. Fins llavors, Botella havia sigut durant dos anys diputada en el Congrés per València, candidatura a la qual torna a optar el 28 d'abril, aquesta vegada com a número dos del PSOE. 

Abans de fer el salt a la política, l'actual responsable de Seguretat va dedicar la major part de la seua vida professional a ser funcionària de la Generalitat Valenciana. Botella es defineix a si mateixa com una ciutadana “compromesa” amb la societat, i recorda que va ser l'ex ministra de Cultura, Carmen *Alborch, qui li va donar l'oportunitat de formar part del PSOE quan es va presentar a l'Alcaldia de València en 2007. Des de llavors, Botella ha sigut regidora de l'Ajuntament de València i delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, fins que finalment en 2016, va passar a ocupar un escó en el Congrés dels Diputats. 

Amb motiu de les pròximes eleccions generals del 28 d'abril, en elperiodic.com hem parlat amb la Secretària d'Estat de Seguretat i número dos del PSOE al Congrés per València, sobre els últims deu mesos de Govern socialista, els principals reptes en matèria de seguretat, les propostes del PSOE per a continuar en la Moncloa, o possibles pactes després de les eleccions.

Pregunta. Com a valenciana que ha format part del Congrés dels Diputats i opta a revalidar el seu lloc, quins interessos de la Comunitat Valenciana ha defensat i defensarà a Madrid?

Resposta. El nostre compromís, molt en la línia que el president Ximo Puig ha fet, és defensar un model just de finançament de les comunitats autònomes, i en aquest cas, molt especialment en la Comunitat Valenciana. El model actual ha perjudicat una economia i una societat com la valenciana, que és molt dinàmica però que té moltes necessitats i unes característiques particulars perquè té un trànsit turístic elevat i hi ha molta demanda dels serveis que hem de prestar.

P. El model de finançament autonòmic ha sigut una de les qüestions més debatudes tant a Madrid com en la Comunitat. Molts pensaven que amb el Govern de Sánchez s'arribaria a un acord, però no ha sigut així. Per què? Senten que han defraudat les expectatives que estaven posades en vostés?

R. Jo crec que defrauda el que no defensa aqueix model i no posa tots els mitjans per a aconseguir-lo. Per part nostra, el compromís del PSOE és aconseguir un acord de finançament, però aqueix acord no l'aconsegueix un solo partit, ha de ser un consens. Però amb l'actual repartiment de la cambra, amb 84 diputats socialistes, no és possible. Sí que és possible millorar-ho, com hem fet, a través de pressupostos. Això ja és una clara voluntat respecte a l'anterior etapa, perquè amb el president Rajoy en el Govern la caiguda d'inversions en la Comunitat Valenciana ha sigut manifesta. Nosaltres ara augmentem el percentatge d'inversions en la Comunitat com una forma de pal·liar aqueixa manca.

P. Quin model de finançament proposa el PSOE?

R. Un model que atenga a tots els requeriments, tant de prestacions de serveis com de repartiment d'impostos. Ha de ser equilibrat i just territorialment. És a dir, que pare atenció tant al repartiment poblacional com a les necessitats de finançament i a les característiques de cada comunitat. És un model complex, que té mirar cap al segle XXI.

P. Respecte a la resta de la proposta electoral, quins seran les prioritats del PSOE en la pròxima legislatura?

R. Tenim una prioritat fonamental, que va en l'essència de la socialdemocràcia, que és la justícia social i la convivència, perquè no pot haver-hi creixement econòmic sense equilibri social. Espanya és un país en el qual la desigualtat ha crescut *galopantemente en els anys de legislatura del PP. Nosaltres, com tot ideari socialdemòcrata, defensem el creixement econòmic i la distribució. Creiem que cal impulsar l'economia perquè hi haja aqueix creixement, i que ha d'haver-hi alguna modulació per part dels poders públics per a garantir la igualtat d'oportunitats i un repartiment més equitatiu. I això s'ha d'aconseguir posant uns instruments que els altres partits no han impulsat, però que nosaltres estem ja duent a terme en aquests escassos deu mesos de Govern. També advoquem per un model de convivència, tant en el territorial com en el polític, aconseguint acords d'Estat. El PSOE és un partit de Govern, per això el seu eix és el diàleg i l'acord amb tots els partits constitucionalistes.

P. Respecte a la convivència territorial, el PSOE ha defensat el diàleg en el conflicte català. Com creu que es podria pal·liar la situació que es viu actualment a Catalunya?

R. Partim del respecte al que els ciutadans catalans estan votant en la seua comunitat autònoma. Amb això és amb el que el Govern central ha de jugar. Per a nosaltres seria més fàcil que hi haguera una alternativa de Govern no independentista a Catalunya amb el qual poguérem establir un diàleg. La base és dialogar, perquè tots els resultats electorals estan basats en les eleccions, és el que els ciutadans han votat, per la qual cosa no és sol el que nosaltres vulguem decidir.

P. En aquest sentit, el seu partit ha sigut criticat per acceptar els vots de, PDeCAT, ERC o Bildu per a arribar al Govern. Tirant la vista arrere, tornaria a pactar amb aquestes formacions?

R. Tots els partits que han governat a Espanya -el Partit Popular, concretament-, han governat amb acords amb les comunitats autònomes i amb tots els partits constitucionalistes. A més, han estat governant al País Basc, acceptant vots dels qui estan en la Cambra a cada moment. Cada partit i cada vot que hi ha en la Cambra, són partits que compleixen amb la legislació. A partir d'ací, el mecanisme democràtic que nosaltres impulsem va ser una moció de censura enfront d'un govern i a un president que no tenia l'honestedat ni la credibilitat per a continuar ostentant la presidència. Nosaltres, sense pactar amb ningú, plantegem una moció de censura amb una alternativa de govern, i la Cambra va votar. I aqueix és el mecanisme constitucional.

P. Al fil de la pregunta anterior, creu que haver pactat amb aqueixos partits els passarà factura el 28 d'abril?

R. Jo crec que els ciutadans entenen quina va ser la nostra motivació i què és el que hem fet. Tenim a l'extrema dreta galopant molt a prop, que pot distorsionar o fer el que vulga, però veritat no hi ha més que una: hi havia un govern presidit per Mariano Rajoy i una sentència de l'Audiència Nacional va dictaminar que s'havien beneficiat d'uns diners públics. A partir d'ací, nosaltres legítimament considerem que era ètic plantejar una moció de censura i oferir una alternativa de govern. Fins i tot fins a l'últim minut, el president Pedro Sánchez li va dir que si renunciava no teníem per què seguir cap avant, però el senyor Rajoy no va voler dimitir. Jo crec que els ciutadans van valorar molt positivament aqueixa defensa de l'ètic i dels valors a Espanya. I tots els vots que hi ha en la Cambra compleixen els preceptes legals.

P. Alguns votants creuen que el PSOE pactarà amb Podemos, mentre uns altres pensen que ho faran amb Ciutadans. Estan disposats a pactar amb algun d'aquests dos partits per a governar?

R. Nosaltres som partidaris de guanyar la immensa majoria i la confiança dels ciutadans, som un partit de govern. Creiem que podem guanyar aqueixa confiança dels ciutadans en aquestes eleccions perquè venim de deu mesos ja en el Govern, manifestant com es poden fer les coses d'una altra manera, i eixim amb tota la il·lusió i tota la força de poder aconseguir aqueixa majoria. Inequívocament som el que som: un partit progressista, sensible a les necessitats de les persones, defensors de la justícia social, d'una distribució equitativa i de donar oportunitats als joves. El nostre ideari està molt clar, a partir d'ací, quan els ciutadans decidisquen, tant de bo aconseguim aqueixa majoria per a poder governar, que creiem que és molt beneficiós i que donaria una estabilitat al país.

P. Com a secretària d'Estat de Seguretat, quin ha sigut el principal repte al qual ha hagut de fer front en aquests deu mesos?

R. Recuperar la capacitat d'inversió per a la seguretat de l'Estat. El que més em va sorprendre quan arribem al Govern va ser la situació tan pobra d'inversió que el Govern de Rajoy havia estat destinant a la seguretat. Hi ha hagut una pèrdua de 12.000 efectius de Policia i Guàrdia Civil en set anys, pèrdua d'inversions en comissaries i casernes, i pèrdua operativa i d'intel·ligència per a les estratègies de seguretat -lluita contra el terrorisme, contra el narcotràfic i contra el crim organitzat-. Havíem de dotar de mitjans als professionals de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. Jo tinc una màxima, i és que la seguretat no es deté perquè els temps canvien molt i les amenaces són constants, amb la qual cosa nosaltres des del minut un ens vam posar a treballar perquè les necessitats dels professionals que estan a peu de carrer són urgents. Ja hem aconseguit posar en marxa una oferta pública d'ocupació, un pla d'infraestructures de Seguretat de l'Estat, unes estratègies que estaven per actualitzar, i determinats plans específics, com Ceuta i Melilla.

P. En les últimes setmanes Vox ha plantejat que qualsevol ciutadà amb armes puga defensar-se dins de la seua casa. Com a responsable de seguretat, quina valoració fa d'aquesta proposta?

R. Em sembla una insensatesa i una barbaritat que es vaja alarmant als ciutadans sobre la base d'una ideologia, que a més ni tan sols respon a les característiques o a la tradició espanyola. Això sona més a missatge de Trump que ve dels Estats Units, amb unes característiques molt diferents a les nostres. Nosaltres som un país en el qual les Forces i Cossos de Seguretat i la Policia Local–que són els que tenen capacitat per a portar armes- vetlen tots els dies en tot el territori per la seguretat dels espanyols. És a dir, tenim uns professionals dedicats i unes taxes de criminalitat que són les més baixes de la Unió Europea, amb la qual cosa aqueixa proposta és extravagant. Espanya és un país segur, per la qual cosa un partit polític que alarma a la societat demostra molt poca sensibilitat i confiança en les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, que són els professionals que vetlen per la nostra seguretat tots els dies.

P. Alguns partits polítics han donat suport i fins i tot s'han manifestat a favor de l'equiparació salarial entre Policia Nacional i Guàrdia Civil i Mossos d'Esquadra i Ertzaintza. Des del PSOE són defensors de l'equiparació salarial?

R. Som tan defensors que estem implantant i portant a terme l'equiparació salarial. L'equiparació salarial ve d'un acord que va realitzar l'anterior Govern, que es va publicar en el BOE al març de 2018. Des de llavors fins a juny no s'havia mogut ni un sol paper, no hi havia expedient administratiu. Aquesta va ser una altra de les tasques que ens va portar quasi tot el mes d'agost en diferents departaments del Ministeri d'Interior, i a l'octubre es va pagar la primera part. L'equiparació salarial suposa un augment de 807 milions d'euros en tres anys. Ja es va pagar la de l'any passat i estem ara tramitant la segona, que tindran en les nòmines del mes d'abril policies i guàrdies civils. De fet, va haver-hi un decret el mes de desembre, perquè independentment que hi haguera o no pressupostos, estiguera reservada aquesta partida per a poder procedir al pagament. Amb la qual cosa, la qual cosa s'ha fabricat des de la dreta més radical és una espècie de campanya de desinformació perquè sembla que els moleste que aquest Govern estiga pagant. El que ens preocupa és com es vol instrumentalitzar des de PP i Ciutadans a les Forces i Cossos de Seguretat, l'essència de la qual és la neutralitat política. 

P. També va ser molt polèmica l'actuació policial de l'1 d'octubre. De fet, l'ex ministre d'Interior Juan Ignacio Zoido, va defensar aqueixa actuació, i l'actual responsable d'Interior, Fernando Grande Marlaska, va assegurar que s'havien difós vídeos de falses agressions policials. Quina és la seua postura respecte a l'actuació policial del 1-O?

R. Les actuacions policials sempre estan sotmeses a la direcció del Ministeri, hi ha uns responsables polítics que marquen unes directrius. Les Forces i Cossos actuen garantint drets i llibertats dels ciutadans sota les instruccions d'una direcció política. Amb la qual cosa, crida l'atenció que l'ex ministre Zoido es desentenguera dels dispositius, com si hagueren brollat espontàniament aquestes actuacions. Per descomptat, jo sempre defense que les actuacions policials, llevat que hi haja una ordre política d'una altra índole, han d'estar sota la directriu de la proporcionalitat dels fets. I els bàndols policials van actuar sota les ordres del Govern que en aquell moment va donar les instruccions.

P. En els últims mesos s'han produït algunes agressions als policies i Guàrdies Civils que vigilen la frontera de Ceuta. Creu que estan ben recolzades les Forces i Cossos de Seguretat que treballen a la frontera? Quines mesures han adoptat o adoptaran per a evitar aquestes agressions?

R. El primer que hem fet, dins del pla de recuperació d'inversions en seguretat, ha sigut posar en marxa un pla de reforç del sistema fronterer de Ceuta i Melilla, que és la davantera sud de la Unió Europea amb el Marroc. Des de l'any 2006 hi havia un sistema de manteniment d'inversions en la tanca i els llocs fronterers, però ja no era suficient. Llavors vam fer un diagnòstic basat en un informe que ja hi havia en la Secretaria d'Estat i que estava ficat en un calaix, actualitzem la informació comptant amb Forces i Cossos, i hem posat en marxa un pla de reforç perquè policies i guàrdies civils compten amb les millors tecnologies en el sistema fronterer. A més estem molt atents i treballant amb els agents per al reforç de totes les unitats que fan falta a la frontera. Això, unit a un treball intens de cooperació internacional amb el Govern del Marroc, permet evitar salts d'immigrants irregulars que s'aproximen a la frontera i eliminar el risc que suposa per als policies i guàrdies civils.

P. “Haz que pase” és el seu lema de campanya i ha sigut objecte de crítiques i fins i tot alguns ho qualifiquen de fallada comunicativa. Per què van triar aquest lema? Ho considera encertat?

R. Totes les campanyes tenen un eslògan i el lògic és que l'oposició puga criticar-lo en xarxes socials. Nosaltres també podríem divertir-nos molt a costa dels eslògans d'altres partits. Ens sentim molt orgullosos del lema, i fins i tot admetem amb sentit de l'humor que són molt divertits tots els comentaris que es fan dels lemes de les campanyes perquè tenen la motivació de captar als votants. “Fes que passada” té el missatge de l'Espanya que volem, és una Espanya que cresca, solidària, que respecte els drets i les llibertats de totes les persones. “Haz que pase” és tota la força que té la ciutadania per a fer-ho possible, va dirigit a l'elector: tu pots fer-ho possible.

P. Respecte al Govern valencià, reeditaria el Pacte del Botànic tenint en compte que hi ha hagut bastants discrepàncies entre els tres socis i que Podem assegura que hi ha hagut limitacions?

R. Com a socialista compartisc el que ha dit el president Ximo Puig. Eixim a guanyar i a tindre una majoria. És cert que la convivència ha funcionat i que ha sigut molt positiu perquè si no haguérem acordat aqueix pacte de Govern no hauríem aconseguit la majoria suficient parlamentària per a governar. Ha funcionat, però lògicament tenim uns senyals d'identitat i jo crec que els electors les saben diferenciar perfectament dels nostres socis de Govern. Ara mateix estem centrats en convéncer i a oferir a la ciutadania valenciana la nostra experiència de Govern per a aconseguir una majoria suficient i poder desenvolupar el nostre programa.

P. Les dades mostren que l'avançament electoral ha beneficiat sobretot al PSOE. De fet l'última enquesta de CIS els situa una altra vegada en el Govern. Creu que si no s'hagueren avançat les eleccions eixirien més perjudicats?

R. Des del PSOE presentem uns pressupostos per a 2019 amb la voluntat de poder esgotar la legislatura. Sempre pensem que el més positiu per al país és donar estabilitat perquè un país que està contínuament en eleccions distrau molt la capacitat de creixement. Per això nosaltres preteníem tindre la confiança de la Cambra Parlamentària per a aprovar els pressupostos. En ser rebutjats –bona prova que mai hi ha hagut cap tipus d'acord ni pacte amb els independentistes- perquè PP i Ciutadans no van ser capaços d'anteposar els interessos dels espanyols als seus propis, van provocar que no es pogueren aprovar els pressupostos. Llavors considerem que el més honest per als espanyols era convocar eleccions i demanar la confiança sobre la base d'aqueix ideari de justícia social, convivència i igualtat d'oportunitats.

P. Les enquestes també mostren una clara irrupció de Vox en el Congrés. Quina valoració fa de l'auge d'aquesta força política?

R. Jo espere que les enquestes en aqueixa part no encerten, perquè no crec que a Espanya, ni a Europa ni a nivell global, l'auge dels radicalismes de cap signe (i específicament aquest d'extrema dreta que representa Vox) siga positiu per a la societat en cap àmbit. Jo confie que Espanya done un exemple i confie moltíssim en la societat espanyola. Crec que nosaltres tenim alguna cosa que no han tingut altres països, i és la nefasta experiència del franquisme pràcticament fins fa nade. Per això crec que aqueix record que encara està molt viu, d'una dreta que imposa, ens farà reaccionar. Els espanyols no anirem cap endarrere, al blanc i negre del NODE de l'Espanya franquista, sinó a una societat moderna, avançada, progressista i mediterrània, com és la societat espanyola. 

P. Persones de tots els pobles de la Comunitat lligen elperiodic.com Com convenceria als lectors d'una xicoteta localitat valenciana que han de votar a Ciutadans?

R. El PSOE és un partit amb experiència i jo crec que en la vida, quan pensem en una cosa molt important, valorem la seguretat i l'experiència. No donem la nostra confiança al primer que passa, per això crec que les persones de la Comunitat Valenciana, sobretot els que estan més allunyats, tenen la necessitat de confiar. A més el nostre senyal d'identitat és aconseguir la qualitat de vida de les persones i la igualtat, visquen a l'interior o en la costa i siguen quals siguen les seues circumstàncies. El PSOE, un partit que té 140 anys d'història, que és el que més temps ha governat (amb encerts i amb errors) és el partit que millor pot respondre a les necessitats que té la població.