Betxí trau a la llum el seu antic teatre modernista i encara la recta final de les obres del Palau-Castell
En els pròxims mesos conclourà l'última fase de la restauració d'aquesta fortalesa renaixentista
Betxí ja disposa d'un nou espai cultural: Es tracta de l'antic Teatre Liceu d'estil modernista, que ha obert les seues portes després de la restauració d'any i mig que li ha llevat els cabells blancs i ha tret a la llum el seu colorit original.
Aquest divendres ha tingut lloc la posada de llarg d'aquest teatre que ha acollit des del seu naixement en el segle XIX tot tipus d'activitats, des de concerts i sainets valencians fins a espectacles de vedettes o discursos de personalitats.
També va ser en la seua època un cafè, el Centre Republicà del municipi i, ja entrats els anys 70, la ubicació d'una discoteca on van gaudir de la música els joves betxinencs. Un espai que ha rebut diferents usos en les diferents etapes històriques i que ara encara el futur com un nou pol cultural per al municipi.
Les obres, amb un cost de 800.000 euros, han consistit a recuperar l'essència del teatre amb la restauració original dels murs, el paviment i la llotja de fusta. A més, durant la reforma s'han descobert dues pintures d'etapes diferents que s'havien mantingut intactes i que s'han deixat visibles per a mostrar la seua evolució.
La recta final del Palau-Castell
El teatre forma part del complex del Palau-Castell, l'emblema arquitectònic del municipi, que encara ja els últims mesos de treballs després d'una dècada d'obres i restauracions.
En una primera fase iniciada ara fa deu anys, en 2012, es va recuperar el claustre renaixentista del palau, seguit després d'altres dependències com el Patiàs, la sala de la Seda o la Sala de la Volta.
Ara, després de la finalització de la sala del teatre, s'encara el final de la cinquena i última fase, amb la qual es recuperaran diverses plantes de l'edifici per a poder situar les futures dependències de l'Ajuntament.
L'alcalde del municipi, Alfred Remolar, ha explicat que en completar aquesta fase “és qüestió de mesos que la restauració del Palau-Castell finalitze completament”, marcant una fita en l'urbanisme del municipi.
Així, ha subratllat que aquest símbol del poble ha sigut lloc de trobada de milers de betxinencs i desenes de generacions, des de la ‘Elvira’ del segle XI trobada en els sondatges arqueològics, fins als veïns que segle rere segle han passat per l'edifici en els seus diferents usos. “La recuperació és per a tots ells i per als quals vindran”, ha assegurat.
En aquest mateix sentit s'ha expressat el president de la diputació, una de les institucions que juntament amb la Generalitat i el Ministeri de Foment han col·laborat en què veja l'espai veja la llum. Així, ha expressat que la idea és “recuperar el passat per a guanyar el futur”, i ha recordat que aquest edifici és “una de les joies del renacentisme civil valencià”, encara que per a molts ciutadans siga encara un desconegut.
L'origen d'aquest edifici podria remuntar-se al temps dels romans, encara que està documentat des de l'època musulmana. Després de dècades de decadència, va anar en 2002 quan el consistori es va fer amb l'edifici, propietat fins llavors de la família Pasqual Meneu, sota la protecció de la qual s'han mantingut intactes dues terceres parts del complex.
El gruix del Palau-Castell és d'estil renaixentista, encara que compta amb traços d'art gòtic en diversos dels seus espais. La fortalesa, una joia del renaixement valencià, se situa en ple centre neuràlgic de Betxí i també se'l coneix com el Castell dels Comtes d'Ariza.
Han estat presents en la inauguració l'alcalde del municipi, Alfred Remolar; el president de la Diputació, José Martí; el seu antecessor en el càrrec, Javier Moliner; l'exconseller d'Educació, Vicent Marzà, el secretari autonòmic de Cultura, Ximo López o el diputat nacional Joan Baldoví.
