26 de novembre de 2020 26/11/20

Confirmada la màxima pena per al parricida d'Alzira que va degollar a la seua fillastra per a venjar-se de la seua dona

Confirmada la màxima pena per al parricida d'Alzira que va degollar a la seua fillastra per a venjar-se de la seua dona - (foto 1)
  • L'home va reconéixer que es volia venjar de la seua dona quan aquesta li va demanar el divorci

La Sala penal ha confirmat la condemna a presó permanent revisable imposada a un home que va assassinar a la filla de la seua dona, que tenia dos anys d'edat, en el seu domicili d'Alzira (València), després que aquesta li anunciara que anava a divorciar-se d'ell.

La Sala desestima el recurs de cassació interposat pel condemnat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que, tal com els va avançar elperiodic.com, va confirmar la citada pena de presó dictada per un Tribunal del Jurat de l'Audiència Provincial de València per un delicte d'assassinat, amb l'agreujant de parentiu, i un delicte de lesions.

L'home va assassinar a la xiqueta, filla de la seua companya sentimental, degollant-la amb un ganivet de cuina. La sentència de l'Audiència Provincial estableix que l'assassí va incórrer també en un delicte de lesions, perquè va matar a la menor “amb la finalitat de causar un menyscapte psíquic greu i un perjudici irreparable a la seua esposa”, després que aquesta li comunicara la seua intenció de divorciar-se.

En la seua sentència, la Sala penal afirma l'existència de prova que acredita que quan van ocórrer els fets l'acusat no presentava cap malaltia que alterara la seua capacitat i la seua voluntat, en contra del que se sosté en el recurs. Així, indica que la prova tinguda per vàlida pel jurat és la del “informe mèdic forense que de manera clara assevera que al moment dels fets l'acusat no presentava malaltia que alterara les seues facultats *intelectivas i volitives.”, per la qual cosa postular via cassacional que ha d'optar-se per la referència d'una altra pericial no té cabuda sense més en la via de l'art. 849.2 de la Llei d'Enjudiciament Criminal.

La Sala considera que no es demostra amb claredat i de manera definitiva i irrevocable que, a la data dels fets, el recurrent patira malaltia psíquica amb afectació de les seues facultats mentals, perquè la doctora que en el seu informe va indicar que si bé als 19 mesos del seu ingrés a la presó se li va detectar esquizofrènia paranoide, també va manifestar que no pot dir la data d'inici de la malaltia.

“Les altres pericials mèdiques, complementades per proves testificals, -segons la sentència- sustenten la tesi contrària, l'assumida pel Jurat i ratificada en la sentència impugnada: que l'acusat no patia malaltia psíquica amb afectació de les bases psicobiològiques de la imputabilitat apreciable al moment dels fets”.

De la mateixa manera, la Sala rebutja el segon motiu del recurs en relació amb la inaplicació de l'atenuant analògic d'alteració psíquica.

Pujar