Alzira tanca l'exercici 2017 amb 3.8 milions d'euros de superàvit
L'Ajuntament d'Alzira ha tancat l'exercici 2017 amb un superàvit de 3,8 milions d'euros, dels quals podrà destinar prop d'1,4 milions a finançar inversions durant 2018, d'acord amb l'actual marc legal que regula els pressupostos municipals.
A este bon resultat s'afegix la disminució del deute contret amb els bancs que, al començament de la legislatura al juny de 2015, se situava en més de 16 milions d'euros pendents de pagament, per a situar-se al final del passat exercici en 10,3 milions d'euros. De fet, en 2017 l'Ajuntament ha realitzat amortitzacions anticipades de préstecs per més d'1 milió d'euros, que ha representat un estalvi de prop de 110 mil euros en interessos per a les arques municipals.
El regidor d'Hisenda, Albert Furió, assenyala que l'esforç realitzat en la millora de l'eficiència i l'economia en la gestió és el que ha permés disminuir significativament l'endeutament municipal, junt amb la reducció dels impostos: els alzirenys voran enguany rebaixats els seus rebuts de contribució urbana en un 2%, els rebuts de la contribució rústica en un 10% i els comerços i empreses es beneficien ja de l'eliminació total de la taxa de fem.
A més, l'Ajuntament ha millorat les seues dades, pel que fa al període mitjà de pagament als proveïdors municipals, que s'ha reduït a menys de 25 dies des que té entrada la factura en l'Ajuntament, mentre que la mitjana estatal als municipis és de més de 90 dies segons les dades del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública. "Es tracta d'una mostra més del compromís d'este equip de govern amb el ràpid pagament als proveïdors de la nostra ciutat", assegura el regidor d'Economia i Hisenda.
Respecte als pressupostos de l'actual exercici, Furió indica que «s'articulen entorn de dos eixos: incidir en les polítiques centrades en les persones, i facilitar l'activitat econòmica per a generar riquesa i ocupació».
La destinació del superàvit seguix a l'espera de l'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat. "El govern central és molt estricte amb la destinació del superàvit, que només pot anar a inversions financerament sostenibles. D'esta manera ens retalla l'autonomia local i penalitza i impedix que destinem eixos diners a polítiques que arriben directament al ciutadà, com puga ser el foment de l'ocupació", afirma Furió.
