11 de desembre de 2019 11/12/19

Es presenten els treballs de recuperació del niu de metralladores de l’Olla

Es presenten els treballs de recuperació del niu de metralladores de l’Olla - (foto 1)
    MÉS FOTOS
    Es presenten els treballs de recuperació del niu de metralladores de l’Olla - (foto 2)

    Altea va acollir ahir per la vesprada un doble acte en relació amb la memòria i el patrimoni històrics. Primerament, la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo, que va ser rebuda per l’alcalde d’Altea, Jaume Llinares, va presentar a Villa Gadea el Projecte de Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència de la Comunitat Valenciana. Seguidament es va conèixer el projecte de recuperació dels nius de metralladores de la platja de l’Olla que ha impulsat l’Ajuntament d’Altea. L’acte també va comptar amb la presència del director general de Reformes Democràtiques, José García Añón; la directora general de Justícia, Verónica López; el cap del Servei Territorial de Cultura, José Antonio López; el responsable d’Albalat-Arqueologia i Gestió del Patrimoni, Pere Jaume Zaragozí i els regidors de l’equip de govern, entre altres assistents

    Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència de la Comunitat Valenciana

    L’alcalde va afirmar que ‘’des de les institucions públiques hem de vetllar per consolidar el dret a la justícia, la reparació i memòria dels que van ser callats i oblidats’’. Sobre la llei l’alcalde va afirmar: ‘’és un extraordinari recurs per als descendents de totes les famílies del nostre país que van patir guerra i dictadura, perquè recuperar la memòria històrica és la millor manera d’entendre el present i afrontar el futur’’.

    Segons la consellera ‘’el projecte de llei busca l'acord per tancar ferides, reparar el dany causat i fer justícia als que van patir i les seues famílies’’. Per a la titular de Justícia del Govern valencià, la llei és "necessària" perquè després de quaranta anys de consolidació democràtica "encara ens queden tasques pendents per delimitar la nostra pròpia identitat". Com a exemple, la consellera va assegurar que encara està pendent "la identificació de, aproximadament, 11.000 víctimes a la Comunitat Valenciana en més de 300 fosses comunes", així com la "retirada de vestigis, honors i mencions commemoratives o d'exaltació de la dictadura "tal com obliga la llei estatal de memòria històrica’’.

    La llei es fonamenta sobre els eixos del Dret a la Veritat, el Dret a la Justícia i el Dret a la Memòria.

    En aquest sentit, la consellera indicava que la regulació que inicia el seu tràmit parlamentari és "l'oportunitat de complir amb els preceptes bàsics que el Dret Internacional estableix com a garantia dels Drets Humans: veritat, justícia, memòria i reparació. I tot això per aconseguir una reconciliació justa i duradora, desterrant la por a reobrir ferides".

    Projecte de recuperació del niu de metralladores de l’Olla d’Altea 

    Seguidament, la comitiva es va dirigir cap a la platja de l’Olla per conèixer el projecte de recuperació del niu de metralladores de l’època de la Guerra Civil que va explicar Pere Jaume Zaragozí, d’Albalat-Arqueologia i Gestió del Patrimoni.

    L’Ajuntament d’Altea ha impulsat estos treballs que s’han portat a terme gràcies a la Regidoria d’Urbanisme que ha destinat una partida pressupostària per a la recuperació de patrimoni alteà amb l’objectiu de ‘’consolidar i habilitar aquest bé per a fer-lo visitable, al temps que es posa en valor el patrimoni històric d'Altea’’, com assenyalava la regidora de l’àrea, Imma Orozco.

    Per la seu banda, la consellera felicitava l’Ajuntament d’Altea per posar en valor i recuperar el patrimoni local com ‘’la millor manera de conèixer la història perquè fets com aquestos no es tornen a repetir’’.

    El projecte per a la recuperació d'esta construcció s'ha portat a terme en dos fases. La primera ha estat una intervenció de caràcter arqueològic a partir de la qual s'ha excavat l'interior de la estructura. Esta excavació ha permès documentar elements constructius fins ara desconeguts pel que fa a l'interior de la estructura, i també testificar que el rebliment o abandonament del búnquer ha tingut lloc, si atenem a les evidències numismàtiques, des de pràcticament el final de la guerra civil, tal com apunten l'arqueòleg Pedro Jaime Zaragozí i l'historiador Juanvi Martín.

    La segona fase, realitzada a través de l'Empresa Pública, s'ha ocupat de la consolidació del bé, que ha estat deteriorat per l'abandonament i l'efecte marí. S’han portat endavant una sèrie de microintervencions als elements més afectats de l'estructura. Així mateix, s'han eliminat les pintades de l'exterior i finalment s'ha instal·lat una porta exempta a la construcció per a regular així l'accés al seu interior. A més, en estos treballs de recuperació també han intervingut els voluntaris de l’ONG De Amicitia.

    Com explicava Pere Jaume Zaragozí, ‘’a pesar dels seus huitanta anys, el seu interior es troba en bon estat, i encara conserva les plataformes on es situaven les metralladores i els armaris per la munició’’. El responsable de la restauració donava més detalls de les actuacions realitzades: ‘’per evitar que durant els temporals s’inunde, s’han dissenyat unes falques de fusta per cegar les espitlleres, que a la manera de taps tanquen les obertures.  Per protegir-lo s’ha instal·lat una porta metàl·lica. Aquesta s’assenta sobre una estructura exempta a fi de no fer cap transformació de l’obra original que pogués fer-la malbé, ja fora foradant o incrustant alguna peça per subjectar-la. Les úniques intervencions han estat dirigides precisament a consolidar les restes i parar el procés de degradació’’.   

    Aquestos nius de metralladores, anomenats popularment búnquers, van ser construïts en 1937, durant la Guerra Civil espanyola. Després que la flota republicana perguera el control de les costes mediterrànies baix el bloqueig naval que imposaven italians i alemanys, es van planificar aquestes defenses costaneres per repel·lir un eventual desembarcament de l'exèrcit franquista. No obstant això, mai es van instal·lar les metralladores i acabat el conflicte van ser abandonats. En total eren vuit els que vigilaven la badia d'Altea, dels quals actualment només romanen dos: el de Cap Negret i el de l'Olla.

    La regidoria d’Urbanisme, Imma Orozco, es mostrava molt satisfeta per esta actuació ‘’a través de la qual hem aturat el deteriorament i consolidat les restes per conservar la memòria del fet, posar fre a la degradació així com protegir la construcció que es suma al catàleg dels bens històrics que estem recuperant des de l’Ajuntament d’Altea’’.

    ocultar
    Es presenten els treballs de recuperació del niu de metralladores de l’Olla
    Pujar