elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

La Universitat d’Alacant col·labora amb la de Jaén en el projecte arqueològic de la necròpoli egípcia de Qubbet el-Hawa

La Universitat d’Alacant col·labora amb la de Jaén en el projecte arqueològic de la necròpoli egípcia de Qubbet el-Hawa
  • Un expert de la UA ha participat en un sondeig terrestre per a localitzar enterraments

MÉS FOTOS
La Universitat d’Alacant col·labora amb la de Jaén en el projecte arqueològic de la necròpoli egípcia de Qubbet el-Hawa - (foto 2)
La Universitat d’Alacant col·labora amb la de Jaén en el projecte arqueològic de la necròpoli egípcia de Qubbet el-Hawa - (foto 3)

Durant el mes de novembre passat la Universitat d’Alacant va estar col·laborant amb la de Jaén en el projecte d’excavació arqueològica de la necròpoli de Qubbet el-Hawa, a la ciutat egípcia d’Assuan. Aquesta col·laboració es va plasmar en el treball fet pel tècnic superior del Departament de Ciències de la Terra, Juan Luis Soler Llorens qui, juntament amb José Antonio Peláez, professor titular de Física de la UJA i Rashad Fewriz Zaky Sawires, es va incorporar a la campanya d’enguany amb la finalitat de fer un sondeig terrestre amb un radar en una zona de més de 30.000 metres quadrats. Com explica Soler, és la primera vegada que s’apliquen tècniques geofísiques en aquest projecte, que porta en marxa des de l’any 2008. «En aquest cas concret s’ha fet una prospecció amb Ground Penetrating Radar o com comunament se l’anomena “Georadar” per a la cerca de tombes, enterraments o altres estructures que actualment puguen estar sota l’arena sense descobrir».

Juan Luis Soler explica que per a dur a terme aquestes prospeccions és necessari delimitar les zones per a fer en la superfície perfils transversals amb el georadar: «En emetre una ona electromagnètica tindrem com a resultat una radiografia del sòl que indica les variants del terreny i les possibles anomalies, que poden significar l’existència de construccions enterrades». Aquestes «radiografies» també es van dur a terme dins de les tombes encara que, a causa d’un contratemps, l’equip de sondeig no va poder finalitzar tot el treball planificat: «Hi va haver un dia una gran tempesta d’arena i pluja que ningú esperava i a conseqüència d’això el terreny es va humitejar. Quan el sòl està banyat les ones no hi penetren i, per tant, no vam poder completar la presa de dades en algunes zones», conta el tècnic de la UA, qui espera poder tornar a Egipte per a acabar la seua feina. «Ha sigut una experiència única tant professional com personalment ja que treballar en un grup disciplinar i en aquest entorn és molt enriquidor», comenta, qui assegura que «tota aquesta aventura no hauria sigut possible sense l’ajuda d’Alice Giannetti, directora del Departament de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de la UA, que em va animar a participar en el projecte. A més, agraïsc la confiança depositada en mi pel meu company José Antonio Peláez Montilla, professor titular de l’Àrea de Física de la Terra de la Universitat de Jaén, i el suport del director del Projecte Sube el-Haga, Alejandro Jiménez Serrano. Ell i tot el seu equip em van acollir amb els braços oberts en el seu grup de treball».

Necròpoli de Qubbet el-Hawa

La necròpoli de Qubbet el-Hawa es troba just davant de la moderna ciutat d’Assuan, uns mil quilòmetres al sud del Caire. S’hi han trobat al llarg de diferents campanyes d’excavació unes 60 tombes tallades en la roca del tossal, algunes de les quals no han sigut investigades mai.

Com s’explica en la pàgina web del projecte, la major part de les tombes va pertànyer als nobles del regne antic i del regne Mitjà (2600-1750 aC), encara que hi ha algunes tombes d’època posterior. S’hi han trobat inscripcions de gran importància per a la història no sols d’Egipte, sinó de tota la humanitat. Així, en la tomba del governador Herjuf (2200 aC) es narren els tres viatges que aquest va fer al centre d’Àfrica, en un dels quals va arribar a portar a un pigmeu; això suposa la menció més antiga d’aquest grup ètnic. A més, en altres inscripcions es narren les relacions d’Egipte amb la veïna regió de Núbia (actual Sudan) al llarg de quasi un mil·lenni.

Pujar