Tres propostes literàries amb el CeMaB la setmana que ve en la UA

El Centre d'Estudis Literaris Iberoamericans Mario Benedetti de la UA ha programat tres activitats per a la setmana vinent: un diàleg entre les escriptores Valeria Correa i Marta Sanz, una conferència amb Margo Glantz, la màxima especialista en sor Juana Inés de la Cruz, i el col·loqui internacional “Amèrica Llatina des d'una mirada docent”.

La primera proposta, “Encontrarse con la palabra. Valeria Correa y Marta Sanz” tindrà lloc dilluns 4 d'abril, a les 19 hores, en la Seu Ciutat d'Alacant (c/ de Sant Ferran, 40), una trobada entre l'escriptora argentina Valeria Correa i l'escriptora espanyola Marta Sanz per a reflexionar sobre les seues respectives produccions en relació amb l'espai geogràfic en el qual es desenvolupen (escriure des de fora / des de dins del  país propi). L'acte serà presencial i també es retransmetrà per reproducció en continu en https://si.ua.es/es/videostreaming/seden.html

La segona cita, dijous 7 d'abril a les 11 hores, tindrà com a protagonista l'escriptora mexicana Margo Glantz, màxima especialista en l'obra de sor Juana Inés de la Cruz, qui impartirà la conferència «Revisando la obra de sor Juana Inés de la Cruz» en les instal·lacions del CeMaB del campus (Filosofia i Lletres III). Glantz centrarà la seua conferència al voltant de les seues últimes investigacions sobre l'obra de la que va ser la figura més destacada de les lletres virregnals. Aquesta activitat també serà presencial i es retransmetrà per reproducció en continu en https://vertice.cpd.ua.es/266859

I, per a finalitzar la setmana, dijous 7 i divendres 8 d'abril es durà a terme el I Col·loqui Internacional «Amèrica Llatina des d'una mirada docent: crítica, ficció i ensenyament». Coordinat per Raquel Fernández Cobo (Universitat d'Almeria), Mónica Ruiz Bañuls (UA) i José Rovira Collado (UA), s'impartirà en modalitat en línia.

Valeria Correa Fiz

Va nàixer a Rosario (l'Argentina) el 1971 al si d'una família d'immigrants espanyols. Encara que des de xiqueta va demostrar un gran interès per la literatura, la vida la va portar per altres camins abans de convidar-la al festí de les lletres. Va estudiar advocacia i va exercir aquesta professió durant molts anys. Ha desenvolupat una extensa feina com a coordinadora de clubs de lectura, com el de la llibreria Barnes & Noble i el de l'Institut Cervantes de Milà. Actualment es dedica a l'ensenyament d'escriptura creativa. És una de les professores del taller d'escriptura de l'Institut Cervantes de Milà i de l'escola de Clara Obligado a Madrid. També col·labora de manera periòdica amb les revistes Aire nuestro i Los amigos de Cervantes. Ha participat en nombrosos projectes i festivals, com ara Cosmopoética. És una de les escriptores més destacades de l'actualitat.

Marta Sanz

Va nàixer a Madrid el 1967. És un dels noms més citats de la literatura espanyola del trànsit entre el segle XX i el XXI. Doctora en Literatura Contemporània per la Universitat Complutense de Madrid, les seues primeres obres van ser publicades pels segells Caballo de Troya i Debate, que en aquells dies dirigia el distingit editor Constantino Bértolo: El frío (1995), Lenguas muertas (1997) i Los mejores tiempos (2001). Premi Ojo Crítico de Narrativa. Al seu torn, l’any 2006 fou finalista del Premi Nadal amb Susana y los viejos. La seua obra autobiogràfica La lliçó d'anatomia (2008) ha sigut destacada com un dels llibres més intensos i profunds de la recent literatura espanyola. Eixe ús de la seua vida com a matèria narrativa seria reprès més tard en Clavícula (2017). En les seues novel·les negres Black, black, black (2010) i Un buen detective no se casa jamás (2012) canvia de gènere, i hi dona un especial relleu a la crítica social. Mentre que en Daniela Astor y la caja negra (2013) revisa de manera crítica la cultura popular de la Transició. S'ha assenyalat sovint que allò característic del seu estil és la cerca d'imatges que pertorben i inquieten el lector, que el traguen de l'espai de confort i que expressen la seua disconformitat amb el discurs dominant en la nostra societat. El 2015 se li va concedir el premi Herralde per Farándula, en la qual ens condueix al submón plagat de relacions turbulentes d'una companyia de teatre. El seu següent llibre és Pequeñas mujeres rojas (2019). Marta Sanz ha exercit la docència en la Universitat Antonio de Nebrija de Madrid i escriu sovint en les pàgines de mitjans com El País o Viento Sur.

Margo Glantz Shapiro

Va nàixer a Ciutat de Mèxic el 28 de gener de 1930. El seu pare, Jacobo Glantz, havia conegut sa mare, Elizabeth Shapiro, a Odessa, Ucraïna, on es van casar i van emigrar a Mèxic. La família de seguida va ser partícip de la cultura mexicana i part activa dels cercles artístics; el pare va ser amic de Diego Rivera. Va estudiar Lletres Angleses, Lletres Hispàniques i Història de l'Art, amb especialitat en Història del Teatre, en la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. En 1953 va realitzar el doctorat en Lletres Hispàniques en la Universitat de la Sorbona, a París, i va presentar la seua tesi amb el tema de l'exotisme francès a Mèxic (de 1847 a 1867). De tornada a Mèxic, va ingressar com a professora de temps parcial en el Departament d'Història del Teatre en la Facultat de Filosofia i Lletres. Durant eixos anys va publicar nombrosos assajos i ressenyes de teatre en diversos suplements i revistes culturals. El 1966 va obtenir la plaça definitiva de professora de temps complet en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'UNAM, en la carrera de Lletres Hispàniques i Literatura Comparada. Va fundar i va dirigir la revista universitària Punto de partida. Va ser també directora cultural de l'Institut Cultural Mexicà Israelià fins a 1969. Va passar una temporada ensenyant als Estats Units, en el Montclair State College a Nova Jersey. Va publicar Onda y escritura en México: jóvenes de 20 a 33, que va donar nom a un corrent literari sorgit en els 60, la literatura de la onda. Va tornar a Mèxic el 1974. El 1978 es va editar el seu primer llibre de ficció, Las mil y una calorías. L’any 1983 va ser nomenada directora de Literatura en l'Institut Nacional de Belles Arts (INBA), on va promoure i va dirigir nombroses publicacions. Un any més tard va obtenir el Premi Xavier Villaurrutia per Síndrome de naufragios. El 1986 va passar una altra temporada a Londres com a agregada cultural en l'ambaixada de Mèxic a Londres fins a 1988. El 1991 va obtenir el Premi Universitat Nacional que atorga l'UNAM. El 1994 se li va atorgar el càrrec de professora emèrita de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, com també el Council of the Humanities Fellow per la Universitat de Princeton, els Estats Units. Va ser triada el 1995 membre numerària de l'Acadèmia Mexicana de la Llengua i hi va  prendre possessió com a acadèmica el 21 de novembre de 1996. El 2004 li va ser atorgat el Premi Nacional de Lingüística i Literatura.