Més d’un terç dels xiquets i adolescents que han estudiat en modalitat en línia durant la pandèmia van mostrar alts nivells d’ansietat

Més d’un terç (36,4%) dels xiquets i adolescents que van cursar els estudis en modalitat en línia durant la pandèmia van mostrar alts nivells d’ansietat, el 32, 4% nivells mitjans i el 31% va presentar nivells baixos. Són les dades que es desprenen de l’estudi publicat en la revista International Journal of Environmental Research and Public Health, titulat «Implicaciones del modelo de enseñanza online derivado de la situación de encierro de la Covid-19 para la ansiedad y el funcionamiento ejecutivo en niños y adolescentes españoles». L’estudi ha sigut fet per investigadors de la Universitat d’Alacant (UA), l’Hospital Vithas Xanit Internacional i la Universitat de Màlaga (UMA).

Quant al sexe, l’estudi determina que els homes mostren més percentatges d’ansietat mitjana (34,6% ) i baixa (31,8% ), en contrast amb les dones, en les quals els nivells alts apareixen en un 40%. Respecte a l’edat, l’estudi observa que el grup d’11 a 18 anys mostra major puntuació en ansietat baixa que el de 6 a 10 anys, fet que significa que el grup amb edats compreses entre 6 i 10 anys han patit nivells més alts d’ansietat que el grup d’11 a 18 anys.

En conclusió, assenyala un dels autors de l’estudi, Ignasi Navarro del Departament de Psicologia Evolutiva i Didàctica de la Universitat d’Alacant, «els xiquets, les xiquetes i adolescents que han patit aïllament durant un període prolongat de temps han presentat trets mitjans i alts d’estat d’ansietat. Aquesta ansietat general afecta les funcions executives, és a dir, el conjunt d’aptituds cognitives que intercedeixen en molts procediments de la vida quotidiana, tant en l’àmbit d’autoregulació cognitiva com emocional». Això es tradueix en joves irascibles, nerviosos, avorrits, desorganitzats i amb una pèrdua important d’hàbits en general, tant en l’àmbit familiar com en l’acadèmic.

«Les dades de l’estudi han d’interpretar-se des d’una mirada holística de la situació viscuda durant la COIVD-19 i com ha afectat els diferents rangs d’edat que formen la nostra societat», indica l’investigador de la UA. «Cal tenir en compte que tant els xiquets i les xiquetes en edat escolar, com els adolescents, necessiten com una eina bàsica per al seu desenvolupament psicosocial el contacte amb els seus iguals. Per tant, entendre la gravetat de substituir la presencialitat a les aules per una docència virtual o semipresencial, allunyats d’aquells amb qui comparteixen interessos, complicitats i que són font de desenvolupament emocional, és fonamental per a valorar els resultats de l’estudi. Partint d’aquest punt, podem imaginar que una situació d’aïllament social, afecta a nivell emocional tota la població, però especialment la nostra mostra d’estudi: xiquets, xiquetes i joves de 6 a 18 anys», explica Ignasi Navarro.

La importància dels resultats resideix principalment en la presa de consciència sobre les conseqüències de privar de contacte social a determinats sectors de la població, amb una major incidència en la infància i la joventut. «Durant la pandèmia s’ha demostrat que les escoles, els instituts i les universitats han sigut espais segurs, no han sigut focus de propagació de la malaltia. Per tant, és important treballar la conscienciació de la població i l’assumpció de responsabilitats individuals com una eina de lluita contra futures pandèmies, i evitar tant sí com no l’aïllament social i els perjudicis que d’aquest es deriven», afig Navarro.

Mostra

Publicat recentment en la revista internacional d’Investigació Ambiental i Salut Pública International Journal of Environmental Research and Public Health, el grup d’investigació responsable de l’estudi va avaluar una mostra de 953 xiquets i adolescents durant el mes d’abril del 2020 a través d’un qüestionari en línia que es va difondre a través de xarxes socials i mitjans de comunicació locals.

Amb aquest estudi, els autors han tractat de respondre una sèrie d’objectius que passen per descriure la prevalença de la ansietat estat, que és aquella que apareix en un determinat moment per una causa específica i modificable en el temps, en un període de modalitat educativa en línia; examinar si hi ha diferències per sexe i edat; tractar els efectes del tancament en les dimensions del funcionament executiu, autoregulació emocional, flexibilitat cognitiva i planificació/organització; analitzar la relació entre les dimensions del funcionament executiu i l’estat d’ansietat, i establir les diferències en l’estat d’ansietat entre sexes, segons el nivell de funcionament executiu.

L’equip de treball està format per Ignasi Navarro i Marta Real del Departament de Psicologia Evolutiva i Didàctica de la UA; Borja Costa del Departament de Psicologia de la Salut de la UA; Rocío Lavigne del Departament de Psicologia Evolutiva i Educació de la UMA; Marta Sánchez psicòloga del centre neuropsicopedagògic de Màlaga Neuropsipe, i la psicòloga infantil de l’Hospital Vithas Xanit Internacional Rocío Juárez.