“La nova llista de carrers d'Alacant no compleix amb l'element reparador de la Llei de Memòria Històrica”
Compromís es felicita perquè la ciutat d'Alacant deixa de tenir penjats dels seus carrers noms de persones homenatjades per la dictadura del General Franco, però denuncia la decisió última de l'alcalde del PP, Luis Barcala, de no respectar el consens aconseguit en la comissió de Memòria Històrica -amb una àmplia representació institucional, política i veïnal- que a la fi de 2017 va arribar per fi a un acord per a aquest canvi, previst per la Llei de Memoria Històrica que el Congrés dels diputats va aprovar fa més d'una dècada.
“L'aprovada per la Comissió de Memòria Històrica era una proposta que no solament desplaçava de la llista de carrers a militars i prohoms de la societat franquista. Restituïa a figures que van patir la repressió posterior, exemples de valors democràtics, perquè tal és el caràcter de reparació de la llei; i també feminitzava una llista de carrers que desborda de testosterona. A l'alcalde Luis Barcala se li han vist les seues tirades al final i queda en una posició difícilment sostenible en un Estat democràtic des del punt de vista ètic i moral”, ha considerat l'exregidora de Memòria Històrica, María José Espuch.
Així, de la llista de carrers pactada han desaparegut 20 de les 36 carrers previstos en el consens pactat per la Comissió Cívica per la Recuperació de la Memòria Històrica d'Alacant, Alicante Vivo, la Universitat d'Alacant, una representació política de tots els partits en el ple municipal i la representació veïnal per aquell temps de les cinc juntes de Districte.
Desapareix la de Miquel Grau, víctima mortal d'un integrant de Fuerza Nueva en durant la Transició per posar cartells del 9 d'octubre en la plaça dels Estels o la de republicans com el militar valencià exiliat i, fet i fet, libertador de París durant la II Guerra Mundial, Amado Granell, qui va passar el final de la seua vida a Alacant. Tampoc han cabut en el mapa urbà noms com el del a Institució de Lliure Ensenyament, modernizadora en l'Espanya del segle passat, i desapareixen els carrers que honoravan a la diputades del primer parlament democràtic després de la Dictadura (Les 27 Constituents), la plaça de la Igualtat o la dedicada a aquelles dones que van lluitar durant els anys de la República per la defensa de la igualtat (Mestres de la República), entre vàries.
La nova proposta del PP també ha buidat de tota perspectiva de gènere la proposta de la comissió de Memòria Històrica en la qual ell mateix va participar a través de qui hui és alcalde. Per exemple, se cauen de la llista alacantines com la cineasta Cecilia Bartolomé Pina o Francisca Aguirre, Premi Nacional de Poesia en 2011. A més de la literata de prestigi Carmen Conde; Federica Montensy, la primera ministra d'Espanya; etc.
