L’oci a l’aire lliure en àrees naturals perjudica la recirculació de nutrients en els ecosistemes, segons un estudi fet al Fondo

Investigadors de la Universitat d’Alacant (UA) i la Universitat Miguel Hernández (UMH) han avaluat l’impacte dels visitants i les activitats d’oci que fan sobre una de les funcions ecològiques més importants en els ecosistemes, el consum de carronya d’animals morts. Han conclòs que, en la zona en què els visitants poden accedir, les carronyes tarden més a desaparèixer a causa de l’absència d’animals de gran grandària, com a rapinyaires i senglars, que consumeixen ràpidament aquest recurs, i són substituïts per espècies exòtiques introduïdes, més tolerants a la presència humana, com les rates. Aquest fet podria elevar el risc de transmissió de malalties.

Després del confinament forçós a causa de la pandèmia de COVID-19, les àrees naturals s’han redescobert com a llocs d’esplai i oci. Això ha provocat un augment important de les visites i de l’ús dels espais naturals, fet que ha augmentat la pressió sobre la fauna i sobre les funcions ecològiques i els serveis ecosistèmics que ens ofereixen.

La investigadora del Departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant, Esther Sebastián González juntament amb els investigadors de l’Àrea d’Ecologia de la UMH, Adrián Orihuela Torres i Juan Manuel Pérez García, han realitzat l’estudi durant un any al Parc Natural del Fondo (Elx-Crevillent), un aiguamoll d’una importància internacional que compta amb una de les millors poblacions de diverses espècies d’anàtids globalment amenaçades com l’ànec capblanc o el xarxet marbrenc. Van fer seguiment de com els animals consumien 185 carronyes de diferents espècies de vertebrats, des de peixos a mamífers i ocells, mitjançant cambres de fototrampeig automàtiques que s’activen amb el moviment. Per a avaluar l’impacte del turisme, van comparar com canviaven la comunitat de carronyers i els patrons de consum de carronya entre la «zona restringida», on no poden accedir els visitants, i la «zona d’accés públic», on els visitants poden accedir lliurement i s’utilitzen per a passejar amb bicicleta, córrer, fer senderisme, observar ocells, fer pícnics o passejar el gos, entre altres activitats.

Els resultats mostren que l’ús turístic altera la composició de la comunitat de carronyers i que afecta encara més espècies d’una major grandària, com els rapinyaires. A més, van observar que espècies exòtiques introduïdes, com les rates o els gats, van menjar quasi quatre vegades més en les carronyes de les zones d’accés públic que en les zones restringides, fet que demostra que les activitats humanes afavoreixen la presència d’espècies potencialment invasores.

També, van trobar diferències en els patrons de consum. Mentre que quasi el 70% de les carronyes en la zona restringida les van consumir vertebrats, en les zones d’accés públic va ser un 20% menor. Així mateix, en la zona restringida les carronyes es van consumir abans i la biomassa consumida pels vertebrats va ser més gran que en la zona d’accés públic. Els investigadors van determinar que això és pel fet que les espècies més eficients a l’hora de consumir carronya, les de major grandària com els rapinyaires, raboses o senglars, estan quasi absents en la zona d’accés públic, probablement perquè tenen una capacitat menor per a suportar la presència humana. Això alenteix l’eliminació de la matèria en descomposició, fet que augmenta el risc de transmissió de patògens i modifica la recirculació dels nutrients en l’ecosistema.

Aquest estudi, publicat recentment en la revista Animal Conservation, demostra que els visitants i les activitats que fan en les àrees naturals alteren profundament no sols la comunitat de carronyers, sinó també els processos ecològics essencials com l’eliminació de carronya. Segons els investigadors, això posa de manifest la urgència de regular el turisme en les àrees naturals, una activitat que s’està incrementant de manera exponencial, i de mantenir àrees restringides per a preservar la biodiversitat i els processos ecològics, especialment en paisatges molt humanitzats.