Investigadors valencians identifiquen la capacitat anticancerígena d'un pigment contra el càncer de mama

El grup d’investigació de Bioquímica Aplicada de la Universitat d’Alacant en col·laboració amb investigadors de l’Hospital General Universitari Dr. Balmis d’Alacant (HGUDB) i l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (ISABIAL) ha identificat la capacitat anticancerígena d’un pigment present a les salines de Santa Pola. Aquest pigment el produeixen alguns microorganismes, les ‘arquees halofíliques’, amb la finalitat de protegir-se del sol i la seua capacitat antitumoral ha sigut assajada en diversos tipus de càncer de mama.

Rosa María Martínez, catedràtica de Biologia i directora del grup, explica que aquesta important troballa, que ha sigut publicada en la prestigiosa revista de Nature Scientific Report, es va iniciar amb el desenvolupament de la tesi doctoral de Micaela Giani. En aquesta, la ja doctora hi va demostrar a través d’assajos ‘in vitro’ l’activitat antioxidant del pigment i l’efecte que té en enzims (biocatalitzadors) que estan implicats en patologies com la diabetis o la síndrome metabòlica.

«Després de donar a conèixer aquests resultats, va ser llavors que ens vam plantejar què passaria si afegíem el pigment a les cèl·lules cancerígenes basant-nos en la hipòtesi que, sent un pigment amb una activitat antioxidant quasi 300 vegades superior a la d’altres antioxidants, podria limitar la capacitat de créixer i reproduir-se d’aquestes cèl·lules», explica la investigadora.

En aquesta segona fase, el grup d’investigació ha treballat en col·laboració amb la doctora Gloria Peiró, patòloga de l’HGUDB i professora del Departament de Biotecnologia de la UA, i Yoel Genaro Montoyo-Pujol, doctor en Ciències Experimentals i Biosanitàries i investigador també a la UA, els dos pertanyents al grup d’investigació en càncer de mama i immunologia d’ISABIAL. Gràcies a aquesta col·laboració es va poder comprovar ‘in vitro’ l’efecte d’aquest pigment en línies cel·lulars representatives de diferents fenotips intrínsecs de càncer de mama i una línia de teixit mamari sa. «Hem arribat a la conclusió que, en determinades dosis, el pigment no causa cap efecte nociu sobre la cèl·lula sana, però sí que limita la capacitat de creixement de les cèl·lules neoplàsiques», assenyala Martínez, qui destaca que aquesta troballa «obri una porta a la Biomedicina, al disseny de noves estratègies per a lluitar contra el càncer basades en l’ús de compostos naturals, que no són perjudicials per a l’organisme».

Les arquees halofíliques són microorganismes extremòfils que requereixen un ambient hipersalí per a prosperar, de manera que es troben principalment a les salines costaneres, salines d’interior o llacs hipersalats. Aquests microorganismes sintetitzen uns pigments carotenoides C50 rars anomenat bacteriorruberina (BR) i els seus derivats monoanhidrobacterioruberina (MABR) i bisanhidrobacterioruberina (BABR).

A partir d’aquest descobriment, com assenyala la investigadora, són diverses les fases que cal desenvolupar començant per ampliar l’estudi amb línies cel·lulars diferents d’una altra mena de tumors, per a continuar amb els assajos en mostres de teixit de biòpsies o peces quirúrgiques, amb la finalitat de dissenyar possibles protocols de tractament usant aquest pigment, i passar després a estudis amb animals abans d’arribar al seu ús clínic en pacients.