Dos germans advocats s'apropien de les herències de 22 avis morts a Alacant durant la pandèmia
Lideraven una banda formada per dos treballadors d'un tanatori, un treballador d'un centre de gent gran i un extreballador d'un ajuntament
La Guàrdia Civil, en l'anomenada operació Mano Negra, ha desmantellat una organització dedicada a apropiar-se de les herències de 22 avis morts que va incrementar la seua activitat per les morts derivades de la pandèmia.
En total s'han detingut vuit persones i se n'han investigat tres més pels delictes d'organització criminal, robatori, estafa, falsedat documental, apropiació indeguda, blanqueig de capitals, usurpació d'estat civil i tinença il·lícita d'armes a les províncies d'Alacant , València i Biscaia.
Fins ara han estat identificats un total de 22 morts que han estat víctimes d'aquest grup criminal, sent aquests dos de nacionalitat espanyola, cinc francesa, un belga, quatre suïssa, un britànica, vuit alemanya, i un finlandesa, mancant gran part de ells d'hereus coneguts. No es descarta que augmente el nombre de víctimes.
Inici de la investigació
Els agents el maig del 2021 van tenir coneixement que algú havia tret els precintes judicials d'un habitatge ubicat a Benissa on va fer reformes i va sostreure diversos objectes, entre ells una motocicleta d'alta gamma.
En una primera fase, els agents no van trigar a identificar dos membres del grup criminal que treballaven en un tanatori ubicat a la comarca de la Marina Alta. A més de robar les joies als difunts no reclamats pels familiars, passaven informació per robar als habitatges de les víctimes i obtenir les seues claus bancàries.
Participació dels líders
Després d'assegurar-se que cap familiar reclamava el cos del mort, començaven a actuar els líders de l'organització: dos germans residents a Bilbao, una dona de 63 anys amb estudis de dret i un home de 54 anys mediador d'assegurances.
La dona era gerent de 12 empreses, dues immobiliàries i quatre gestories, i l'home era propietari d'una corredoria d'assegurances.
Les immobiliàries, ubicades a Dénia i el País Basc, eren utilitzades per llogar i vendre les propietats dels morts. A través de les gestories, que eren a Bilbao i Cantàbria, convertien mitjançant falsos contractes mercantils els difunts en avalistes de les seues empreses. D'aquesta manera aconseguien que els finats tingueren una responsabilitat patrimonial i així es quedaven amb els seus béns de manera molt econòmica.
Per evadir impostos els germans feien servir una empresa de construcció i reformes, una oficina de tràmits d'assegurances, un taller de mecànica a Bilbao, dos hotels a les províncies de Múrcia i València, un restaurant a Dénia i dues societats offshore a Irlanda i Malta. Fins i tot van aconseguir el control d'una associació cultural a Bilbao per simular donacions i impagaments en vida dels morts.
Entre els membres de la banda, també destaca un antic treballador d'un ajuntament de la comarca de la Marina Alta, que mitjançant els seus coneixements, assessorava i realitzava modificacions cadastrals per inscriure de manera irregular les finques al Registre de la Propietat.
Un altre detingut és un treballador d'un geriàtric de la mateixa comarca, que obtenia la documentació i les claus bancàries de les seues víctimes, arribant a transferir més de 112.000 euros de dos residents nonagenàries de nacionalitats alemanya i suïssa als comptes bancaris del grup criminal.
El grup criminal va incrementar la seua activitat delictiva a causa de l'augment del nombre d'ancians morts per l'última pandèmia, les dificultats de les famílies per fer-se càrrec dels seus cossos i la manca d'hereus coneguts en altres casos.
A més, l'organització criminal, de forma fraudulenta, havia iniciat el procediment d'usucapió per adquirir algunes propietats amb un ús prolongat en el termini legalment estipulat. Per fer-ho, feien el pagament d'impostos i subministraments bàsics i, per compensar aquestes pèrdues, les arrendaven com a lloguers de vacances.
