elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

El futbol xinès o els obstacles d’un pla nacional d’esport

El futbol xinès o els obstacles d’un pla nacional d’esport
  • Una tesi de la Universitat d’Alacant analitza la falta d’èxit del futbol xinès malgrat ser un eix estratègic del Govern de Xi Jinping

  • L’estudi fet per Jennifer Pedro de Blas desgrana com factors com la cultura, el valor de la família, l’extensió del territori o l’idioma impedeixen l’enlairament internacional de l’esport rei en el principal país asiàtic

MÉS FOTOS
El futbol xinès o els obstacles d’un pla nacional d’esport - (foto 2)

 

Qüestions com la cultura de l’aprenentatge mitjançant l’esforç i la repetició, una idiosincràsia que atorga un gran valor a la família i promou seguir sempre a un líder, la dificultat de l’idioma per als estrangers o l’amplitud d’extensió del territori són alguns de factors que, segons la tesi realitzada per Jennifer Pedro de Blas en la Universitat d’Alacant, determinen el fracàs de l’èxit internacional del futbol xinès malgrat els esforços de Xi Jinping, president de la República Popular de la Xina, a intentar fer del país un referent en el món del futbol mitjançant un pla nacional des de l’any 2015.

Amb el títol de La competitividad internacional en el fútbol: un análisis comparativo entre España y China, Jennifer Pedro de Blas, tècnica del Servei d’Esports de la Universitat d’Alacant, ha analitzat en la seua tesi dirigida per Diego Quer Ramón els motius pels quals el futbol xinès no ha destacat en el panorama internacional malgrat els notables esforços que s’han dut a terme des del Govern, en primer lloc, fins a grans empreses xineses i inversors internacionals, passant per un pla de xoc que va incentivar socialment i cultural l’esport rei a les escoles, finançant instal·lacions i creant estudis i escoles específiques.

Entre les conclusions més destacades, segons explica l’autora, està «el respecte a la família, ja que els pares solen prioritzar els estudis acadèmics i no preveuen compatibilitzar estudis i esport, una cosa que està molt més arrelada en països occidentals. A la Xina, el futbol segueix considerat com a oci i els joves continuen prestant molt respecte a la família, amb la qual cosa no es valora ser professional en el futbol».

També en comparació amb les cultures occidentals, resulta cridaner que «generalment, la seua cultura té abundància de normes i regles, la qual cosa provoca que l’aprenentatge siga majoritàriament per repetició i perfeccionament de moviments. Això serveix per a esports individuals, però el futbol requereix de talent individual i improvisació, de presa de decisions dins d’un joc col·lectiu, i aquest aprenentatge no és l’òptim per a desenvolupament jugadors de futbol», indica Pedro de Blas.

L’estudi desenvolupa una àmplia anàlisi del pla nacional del Govern xinès per al desenvolupament del futbol, el qual, des del 2015, ha implantat mesures com una assignatura específica en els col·legis, la importació de talents, entrenadors, tècnics i directius, el foment de la inversió a grans empreses en el mercat del futbol, tant en clubs nacionals com internacionals, i un pla d’infraestructures pel país, una cosa que «ha fet que quasi en cada xicotet poble o col·legi hi haja un camp de futbol de recent construcció. Una de les coses que van comentar els entrevistats era com era d’impactant que localitats o col·legis que fregaven la misèria en les seues instal·lacions tenien un camp de futbol d’última generació», matisa la tècnica d’Esports de la UA.

Pel que fa a això, l’estudi confirma qüestions com que «la gestió del futbol base a la Xina es veu dificultada per l’elevada dispersió de jugadors joves en diferents equips i competicions» o que «la gran extensió geogràfica del país implica que els equips hagen de recórrer llargues distàncies per a la disputa de partits, la qual cosa complica l’organització de les competicions nacionals i, per consegüent, afecta negativament la competitivitat dels equips, sobretot, en categories inferiors».

A més, un altre factor analitzat tracta sobre l’idioma, del qual l’estudi conclou que «l’idioma és la barrera més important per als entrenadors estrangers, ja que no permet la transmissió exacta de coneixements, ja que estan sempre supeditats a la transformació dels conceptes i idees per part d’un traductor».

Per a arribar a les conclusions, Pedro de Blas, que fins fa pocs anys era jugadora internacional de futbol sala femení de la Universitat d’Alacant, ha combinat entrevistes a professionals espanyols i xinesos que treballen al país asiàtic i, una vegada determinats els conceptes importants que calia analitzar, ha aplicat una sèrie d’enquestes a un major nombre de professionals internacionals, 115 en total, que treballen en el mateix sector.

En concret, la tècnica d’Esports de la UA ha entrevistat per a la primera part del seu estudi a Alexandra Fernández, Sergio Pou i Jaime Pérez, entrenadors de futbol formatiu; Harrison Lu, professor universitari i futbolista amateur, i a Luis García Plaza, el reconegut entrenador de futbol professional que va passar en dues etapes pel club Renhe de Pequín, en la Superliga de la Xina, l’Al-Shabab, en la lliga de l’Aràbia Saudita, i clubs espanyols com el Llevant, Villareal, Getafe o, recentment, Mallorca, en primera divisió.

Amb les enquestes realitzades a més d’un centenar de treballadors de tot tipus del món del futbol (jugadors, entrenadors, formadors, directius, representants de jugadors i ajudants tècnics, entre d’altres), Pedro de Blas va poder confirmar algunes de les hipòtesis llançades amb els resultats de les entrevistes fetes.

Pujar