Un estudi relaciona les mesures contra la pandèmia amb canvis en indicadors lligats a la violència de gènere
Liderat per la investigadora de la Universitat d’Alacant Carmen Vives-Cases, hi participen l’Escola Nacional de Sanitat de l’ISCIII i el CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública
L’estudi mostra que durant el segon trimestre de 2020 es va registrar la taxa més alta de telefonades al 016 del període estudiat: 12,19 trucades per 10.000 dones de quinze anys o més
Una investigació liderada per la Universitat d’Alacant (UA), juntament amb l’Escola Nacional de Sanitat de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) i el CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), ha analitzat la distribució temporal i geogràfica d’indicadors relacionats amb la violència de gènere abans, durant i després de la declaració de l’estat d’alarma per la COVID-19 a Espanya. L’estudi, publicat en la revista Internacional Journal of Environmental Research and Public Health, analitza l’evolució dels assassinats de dones per violència de gènere, telefonades al 016, denúncies policials i ordres de protecció.
El treball, les primeres signants del qual són la catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública de la UA, Carmen Vives-Cases, i la investigadora titular de l’Escola Nacional de Sanitat Belén Sanz Barbero, mostra com durant el segon trimestre de 2020 es va registrar la taxa més alta de telefonades al 016 del període estudiat (12,19 trucades per 10.000 dones de quinze anys o més). Les denúncies policials (16,62 per 10.000 dones), les ordres de protecció (2,81 per 10.000) i els assassinats (0,19 per cada milió) van disminuir en aquest trimestre. En el tercer trimestre de l’any es va revertir la tendència, van disminuir les telefonades al 016 i van augmentar els altres indicadors.
La investigació va fer una anàlisi de clúster que va agrupar les províncies espanyoles en quatre tipologies, segons el comportament simultani observat en les taxes trimestrals de telefonades al 016 i en les ordres de protecció. Es van identificar agrupacions de províncies en què els dos indicadors augmenten, i agrupacions en les quals tots dos baixen. Aquesta variabilitat es va relacionar amb la taxa d’atur provincial. La major taxa d’atur masculí apareix en les agrupacions provincials amb un increment més elevat tant de les trucades com de les ordres de protecció. A més, aquests van ser també els únics clúster on hi va haver víctimes mortals durant la pandèmia.
Comportament per a buscar ajuda
Les conclusions assenyalen que el confinament i les restriccions socials relacionades amb el control de la pandèmia van poder canviar el comportament per a buscar ajuda de les dones exposades a la violència de gènere. Les diferències observades entre moments amb influència de la pandèmia i sense suggereix que en algunes regions hi va haver barreres físiques d’accés als serveis presencials d’ajuda a la violència de gènere durant el temps de confinament, una dada que indica la necessitat de reforçar els serveis no presencials d’ajuda.
La variabilitat que es va trobar, associada amb factors contextuals, com la desocupació masculina, s’han de tenir en compte per a donar una resposta adequada a la violència de gènere en situacions de crisi com la viscuda amb la COVID-19 a Espanya, segons recomanen les autores.
