Desenvolupen nanovàlvules de grafè capaces d’emmagatzemar grans quantitats de metà a pressió atmosfèrica
Amb aquesta tecnologia, investigadors d’universitats del Japó i de la Universitat d’Alacant obrin camí per a la producció de cartutxos lleugers de gas natural
El treball ha sigut publicat recentment en la prestigiosa revista Nature Energy
Un grup d’investigadors de les universitats japoneses de Shinshu, de Nagasaki, i la de Chiba, de la Universitat d’Alacant (UA) i de les empreses G2MTech i Morgan Advanced Materials, han aconseguit desenvolupar nanovàlvules de grafè per a emmagatzemar metà a pressió atmosfèrica i temperatura ambient. La troballa ha sigut publicada recentment en la prestigiosa revista Nature Energy.
El metà és una de les fonts d’energia més netes i el seu emmagatzematge planteja un important desafiament ambiental. En aquest sentit, les actuals tecnologies basades en gas a pressió o gas liquat presenten inconvenients en termes de seguretat, conservació d’energia, cost econòmic i complexitat.
«Per a solucionar aquesta problemàtica, en aquest treball s’han dissenyat nanofinestres fines de grafè dipositades sobre la boca d’entrada dels porus d’un material de carbó activat d’alta superfície», explica el catedràtic de Química Inorgànica de la UA i un dels autors de l’article, Joaquín Silvestre.
Aquestes nanofinestres tenen la peculiaritat que incrementen la mobilitat amb la temperatura, de manera que es poden obrir o tancar a demanda mitjançant cicles tèrmics. «Això permet obrir-les a 200 °C, carregar el sistema de cavitats amb metà i, posteriorment, refredar-lo i deixar-lo emmagatzemat a temperatura ambient fins al seu ús», detalla Silvestre.
Aprofitant l’elevat potencial d’adsorció de metà en les cavitats del material de carbó, «aquesta aproximació permet emmagatzemar quantitats pròximes a 190 v/v (percentatge volum per volum) sota condicions més suaus de pressió i temperatura, i sense que hi haja risc de fugida de metà en el tanc d’emmagatzematge», adverteix l’expert de la UA en el disseny de materials porosos per a aplicacions energètiques i mediambientals.
El gas natural, compost principalment de metà, es transporta mundialment, bé a través de gasoductes on el gas és transportat a altes pressions o, en el cas de grans distàncies, en forma de líquid (metà liquat a -162 °C) utilitzant vaixells metaners.
«El fet que el metà siga la segona font d’energia més neta després de l’hidrogen està provocant que la seua demanda s’estiga incrementant constantment, i obliga a desenvolupar tecnologies d’emmagatzematge més segures i eficients», apunta el catedràtic de la UA.
