El Consell de Govern de la Universitat d’Alacant concedeix el XXXI Premi Maisonnave al Club Atlètic Montemar
El guardó reconeix la tasca de foment de l’activitat física, la difusió de l’esport no professional i la celebració de competicions i actes culturals relacionats amb l’esport i amb una manera de vida saludable
La reunió ordinària de l’òrgan de govern, que ha tingut lloc aquest dijous també, ha donat el vistiplau al nomenament de Fernando López Ramón i de María Paz Mompart García com a doctors honoris causa
El Consell de Govern de la Universitat d’Alacant ha aprovat avui per unanimitat la concessió del XXI Premi Maisonnave al Club Atlètic Montemar a iniciativa del Vicerectorat de Cultura, Esports i Extensió Universitària, un guardó que lliura anualment la UA per a premiar una activitat continuada en defensa dels valors cívics o de la promoció de l'educació i la cultura a la ciutat d'Alacant i que es lliurarà el pròxim 15 de desembre en un acte que tindrà lloc a la Seu Ciutat d'Alacant.
La vicerectora de Cultura, Esports i Extensió Universitària, Catalina Iliescu, ha defensat la concessió del premi davant l'òrgan de govern universitari en què ha valorat la “tasca de foment de l'activitat física, la difusió de l'esport no professional, com també la celebració de competicions i actes culturals relacionats amb l'esport i amb una manera de vida saludable del Club Atlètic Montemar”, i ho ha considerat mereixedor del reconeixement “per la implicació en el foment de l'activitat física i la lluita per un esport que estiga a l'abast de totes i tots, pels ideals esportius i saludables i, en general, per les finalitats, els valors, l’activitat i la projecció”.
El Club Atlètic Montemar va ser fundat el 17 de novembre de 1931 amb la finalitat de promocionar l'esport base a la ciutat d'Alacant amb activitats d'iniciació, perfecció i competició per a socis, i compta amb una extensa col·laboració amb la Universitat d'Alacant en virtut de la qual acull alumnes de pràctiques de CAFD (Ciències de l'Activitat Física i l'Esport) i col·labora amb la UA en la cessió d'instal·lacions esportives per a l'entrenament dels esportistes i equips.
Honoris causa
El Consell de Govern ha aprovat en la reunió ordinària del mes d'octubre, que ha tingut lloc aquest dimarts, el nomenament de dos nous doctors honoris causa. Es tracta de Fernando López Ramón, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Saragossa, la figura més destacada i amb més projecció internacional del dret ambiental espanyol, i María Paz Mompart García, exdirectora de l'Escola Universitària d'Infermeria de la Universitat de Castella-la Manxa, impulsora i artífex indiscutible de l'entrada dels estudis d'Infermeria en la universitat.
La proposta del catedràtic Fernando López Ramón ha arribat del Departament d'Estudis Jurídics de l'Estat de la Facultat de Dret i s'ha decidit concedir-li el grau de doctor honoris causa per la Universitat d'Alacant per ser “un dels grans mestres actuals del dret administratiu espanyol, president de l'Associació Espanyola de Professors de Dret Administratiu (AEPDA) des de l'any 2015 i la figura més destacada i amb més projecció internacional del dret ambiental espanyol”. L'acta també recull que els seus vincles amb l'Àrea de Dret Administratiu de la Universitat d'Alacant “han sigut sempre intensos i han estat presidits per una gran disponibilitat i generositat per la seua part”.
El segon nomenament com a honoris causa per la Universitat d'Alacant ha arribat a proposta de la Facultat de Ciències de la Salut en la persona de María Paz Mompart García, infermera, exdirectora de l'Escola Universitària d'Infermeria de la Universitat de Castella-la Manxa i impulsora i artífex indiscutible de l'entrada dels estudis d'infermeria en la universitat fa poc més de 40 anys.
Entre l'argumentació favorable a la concessió del títol honorífic destaca que “María Paz Mompart García va aconseguir conformar un equip de grans professionals que va treballar intensament fins a aconseguir l'objectiu que els estudis d'Infermeria s'incorporaren definitivament a la Universitat, la qual cosa, sens dubte, va propiciar el primer pas per a aconseguir l'actual desenvolupament disciplinari”.
