‘Ciència a la UA’ descobreix la fauna vertebrada que habita al campus universitari
En els seus més de dos-cents mil metres quadrats de zones verdes, acull 90 espècies d’aus, com també esquirols, eriçons, tortugues, gats domèstics, entre altres animals
Cada dia, estudiants i personal recorren el campus de la Universitat d’Alacant (UA) al costat d’altres ocupants que moltes vegades passen desapercebuts. El nou vídeo de la col·lecció Ciència a la UA (#CienciaUA) descobreix la multitud d’animals vertebrats que viuen al campus universitari.
A la UA hi ha registrades fins a 90 espècies d’aus al llarg de les diferents estacions de l’any, segons la base de dades eBird Espanya. Entre aquestes, destaca una alta diversitat de petits ocells quasi irrecognoscibles, excepte els més evidents com els teuladins o les merles, al costat d’altres aus d’una grandària més gran, com el gavià argentat de potes grogues o la tórtora turca. En entorns amb aigua, a més d’ànecs o oques d’origen domèstic, es poden observar altres aus d’aiguamoll, com la polla d’aigua, i fins i tot ocells migradors com el corb marí gros i el bernat pescaire, que aprofiten per a gaudir d’un dels racons més privilegiats del campus: el Bosc Il·lustrat.
A més, en els seus més de dos-cents mil metres quadrats de zones verdes conviuen esquirols, eriçons, granotes, tortugues, ratpenats, dragons comuns i altres espècies domèstiques com els gats. Tot aquest entorn replet de biodiversitat permet als investigadors i els estudiants del Departament d’Ecologia de la UA dur a terme multitud d’estudis per a conèixer com es comporten aquestes poblacions en espais urbans.
Estudis eriçons, esquirols i gats
El fet que l’eriçó europeu (Erinaceus europaeus) siga una espècie de fàcil adaptació als entorns urbans, ha convertit la UA en objecte d’estudi per a la tesi de l’ecòloga Jana Marco que, sota la direcció del catedràtic de la UA Germán López, ha dut a terme un extens treball de recerca.
Els resultats de l’estudi mostren l’absència d’excursions dels eriçons de la UA més enllà dels límits del campus i evidencia la desconnexió entre poblacions i potencia l’endogàmia. D’altra banda, la presència d’una font d’aliment artificial com és el menjar per a gats té repercussions tant en el seu ús de l’espai com en el seu comportament.
Encara que els eriçons no es mostren exclusivament dependents d’aquest recurs i igualment també inverteixen temps a farratjar a la recerca de les seues preses naturals, pràcticament la totalitat d’exemplars estudiats, uns 20 individus, inclouen diverses menjadores dins de les seues àrees d’espai vital.
«L’efecte d’aquest recurs de fàcil accés com a punt d’atracció i concentració d’aquest mamífer probablement també influeix de manera significativa en la transmissió de paràsits i malalties, i també en les interaccions socials d’aquesta espècie, que és principalment solitària, i afecta els comportaments de cerca de parella», destaca Marco.
Un altre treball sobre l’esquirol roig (Sciurus vulgaris) de Yael Guerrero, graduada en Biologia per la UA, ha donat a conèixer el comportament i el paper ecològic d’aquesta espècie de rosegador en zones enjardinades urbanes. L’estudi estima que a la UA hi ha una població entre 10 i 15 individus. La distribució dels esquirols tendeix a concentrar-se en la meitat nord del campus, i molts dels contactes van ser en les zones de pineda.
Encara que no es van trobar diferències entre la distribució dels esquirols durant l’hivern i la primavera, aquest treball final de grau recomana ampliar el temps d’estudi i introduir mesures d’altres paràmetres que puguen relacionar-se amb la distribució. «És important fomentar aquest tipus d’estudis poblacionals sobre l’esquirol roig en zones urbanes, per a conèixer el desenvolupament d’aquesta espècie en hàbitats nous i quin és el seu paper dins d’aquest ecosistema», assenyala l’autora del treball.
Prenent com a estudi els gats domèstics (Fels catus) que habiten en la UA i a l’Illa de Tabarca, Sara Molina és l’autora del treball de final de màster Colonias felinas urbanas: actividad e impactos sobre la biodiversidad. Els resultats estimen una població de prop de 40 individus en la UA, amb un 92,3% d’esterilització i, a Tabarca, es van identificar 124 gats, amb un 90,3% d’esterilització. D’aquestes dades, l’autora reflecteix que «s’observa una diferència significativa en la densitat de gats entre les zones d’estudi. Mentre que en la universitat la densitat és relativament baixa, a Tabarca es registra una densitat notablement més alta, fins i tot superant la densitat observada en estudis en illes de major grandària». «És fonamental dur a terme censos precisos, i especialment quants n’hi ha sense esterilitzar, per a establir programes de control i gestió de les colònies felines, i també per a conservar la vida silvestre», recomana.
La col·lecció Ciència a la UA d’UA Divulga, la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+I), dependent del Vicerectorat de Transferència, Emprenedoria i Divulgació Científica, està produïda i realitzada per la Unitat de Comunicació i el Taller d’Imatge, amb el suport de la Fundació Espanyola de la Ciència i la Tecnologia (FECYT), del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Cada vídeo està disponible en les xarxes socials d’UA Divulga, en la següent web i en RUA, el Repositori Institucional de la UA.
