elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

El professor Josep Tormo Colomina dóna a les biblioteques municipals d'Alcoi un sainet en valencià editat en postguerra

El professor Josep Tormo Colomina dóna a les biblioteques municipals d'Alcoi un sainet en valencià editat en postguerra
  • «Me cason l'havana» escrit per Enrique Valls Vicent

MÉS FOTOS
El professor Josep Tormo Colomina dóna a les biblioteques municipals d'Alcoi un sainet en valencià editat en postguerra - (foto 2)

El professor Josep Tormo Colomina ha fet una nova donació a les Biblioteques Municipals d'Alcoi, en aquest cas es tracta d'una edició del sainet escrit en valencià «Me cason l'Havana».

«Me cason l'Havana» és un sainet costumista escrit per l'alcoià Enrique Valls Vicens i estrenat el 17 de desembre de 1931 per la «Compañía de Actores Noveles». Va ser publicat segurament l'any següent en els tallers «Pay-Pay», i es conserva actualment un exemplar en les biblioteques municipals d'Alcoi. No obstant això, després de guerra va ser editat de nou en la Impremta Hispania, segurament l'any 1942.

Enrique Valls, a més d'autor d'alguns sainets, va ser un formidable actor i director d'escena. Va estar al capdavant de diverses agrupacions teatrals locals: «Compañía de Actores Noveles» (1931), «Compañía teatral de la Academia Politécnica» (1934), «Elenco Artístico» (1936), «Agrupación Artística Cultural» (1939), etc... fins que va morir en febrer de 1946.

«Me cason l'Havana» fa referència a les diferències entre la generació que lluità a Cuba front als joves dels anys vint i trenta, més despreocupats. També es parla de la crisi tèxtil dels anys 30, després del crac de Wall Street i les seues repercussions a Alcoi: «Els fabricants van tancant poc a poc». Una de les causes era la poca qualitat del teixit alcoià malgrat la pretensió de fer-lo passar por superior: «En Barcelona diuen que hi ha botigues que pa'acreditar que no tenen res roïn, diuen en un lletreret: 'Nada de Alcoy'». Les fàbriques que abans pertanyien a un únic 'amo' ara estaven en mans dels néts «que no s'entenen i acaben per tancar». I, sobretot, perquè s'havia perdut l'esperit pioner de la indústria alcoiana, «aquell caràcter aventurer que.ls fea prosperar». Resulten també nostàlgiques les estampes d'un Alcoi desaparegut, com aquell «Teatro Cervantes» en el carrer del Camí, amb el seu repertori de fulletons i els seus populars actors Claramunt, Payá i el Pintoret, entre d'altres.

El regidor de Cultura, Raül Llopis, ha agraït aquesta donació «així com tantes altres que s'hi fan a diari i que ens permeten garantir la conservació del patrimoni bibliogràfic de la nostra ciutat, cal destacar en aquest cas el fet d'estar escrita i editada en valencià, una cosa que aleshores era un fet quasi extraordinari, i reservat quasi exclusivament a la poesia o el sainet fester o costumista».

Pujar