La corporació municipal proposa atorgar la Medalla d'Or al Círculo Industrial
El Círculo Industrial rebrà la Medalla d'Or d'Alcoi l'any en què celebra 150 anys de la seua fundació. La distinció que serà atorgada per el plenari de l'Ajuntament d'Alcoi ha estat consensuada amb tots els grups polítics de la corporació. Des d'avui i fins al 23 de febrer, es poden presentar adhesions tant individuals com per entitats. Una vegada recollides les adhesions, es preveu que l'aprovació de la distinció per part del Plenari Municipal siga el 5 de març i l'acte d'entrega el 10 de març.
A banda de la decisió unànime dels grups polítics a través de la Junta de Portaveus de considerar a l'entitat i la seua trajectòria mereixedora de la distinció, que haurà de ser aprovada finalment pel Plenari Municipal, a aquest reconeixement també es pot sumar la ciutadania . El procés per a rebre les adhesions estarà obert fins al pròxim 23 de febrer i tots aquells interessats poden descarregar-se el model estàndard en la web de l'Ajuntament, a través de un banner en la portada, i enviar-lo a alcaldia@alcoi.org o presentar-lo per registre de l'Ajuntament d'Alcoi.
Tal i com destaca, l'alcalde, Toni Francés: «Des dels seus inicis aquesta institució ha treballat per a fomentar la cultura alcoiana en tots els seus aspectes, podem destacar la seua implicació en el teixit social, artístic i musical de la ciutat, la seua seu acull múltiples presentacions, exposicions i concerts. L'entitat també s'ha implicat per a donar a conèixer el patrimoni alcoià, sobretot, aquell relacionat amb el modernisme ja que l'edifici del Círculo Industrial és un dels exemples més importants d'aquesta corrent artística tant a Alcoi com a tota la Comunitat Valenciana».
La medalla d'or de la ciutat ha sigut lliurada amb anterioritat a personalitats com Camilo Sesto, Ricardo Senabre, Isabel-Clara Simó, Juan Gil Albert, Ovidi Montllor, Amando Blanquer, o Ramón Castañer, entre d'altres. I atorgada a títol col·lectiu a la Universitat Politècnica de València, Assemblea local de la Creu Roja o el Cos de Bombers d'Alcoi, per posar sols alguns exemples.
Un poc d'història
Des dels seus orígens, malgrat el seu apel·latiu «Industrial», reflex de la preferent activitat alcoiana, tant per les seues finalitats recreatiu-culturals, com pel seu caràcter obert a la societat, i no solament a un aspecte professional de la mateixa, l'estructura social del Círculo Industrial ha estat integrada bàsicament per tots els sectors, en tots els aspectes de l'activitat industrial, comercial i de professions liberals i artístiques.
La sol·licitud de fundació d'aquesta institució porta data d'1 de gener de 1868 a petició de qui va ser el seu primer president D. Rafael Carbonell. Des del primer moment les seues activitats culturals van ser intenses, complint així amb l'article primer dels seus Estatuts el qual determinava que «El Círculo Industrial té per objecte proporcionar als seus associats un centre de reunió, instrucció i esbarjo promovent l'estimació recíproca entre els mateixos». Matisant seguidament «El decidit i constant suport a l'acció cultural i instructiva de l'Entitat», i «romanent sempre l'associació aliena a tota activitat política o religiosa i complint el previngut en les lleis del país».
El Círculo Industrial, en el nº 19 del carrer de Sant Nicolau, compta amb una façana reformada en 1911, segons projecte signat en 1909 per l'arquitecte Timoteo Briet Montaud, posseeix les característiques del moviment arquitectònic Sezession, una combinació modernista d'elements geomètrics, vegetals i animalístics, que fàcilment es poden distingir en la seua observació (mènsules, recercats, esgrafiats, engruixats...), destacant la rica forja en les baranes de les balconades, els adorns florals o geomètrics i la iconografia d'unes figures hel·lenístiques femenines situades en l'última planta, que expressen la unió de totes les arts en el Círculo Industrial: al·legoria de la música, de l'arquitectura, de l'escultura i de la pintura respectivament. És restaurada en 1989 i se li retorna el seu to original de verds clars, i posteriorment en 2011, obtenint cent anys després el seu aspecte tal com el coneixem actualment.
