elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Albert Toldrà guanya el Bernat Capó 2022 amb una investigació sobre identitats i alimentació

Albert Toldrà guanya el Bernat Capó 2022 amb una investigació sobre identitats i alimentació
  • ‘Sense porc. L'alimentació en les identitats culturals de jueus i moriscos i en la seua persecució per la Inquisició de València’ és el treball guanyador dels premis Bernat Capó

MÉS FOTOS
Albert Toldrà guanya el Bernat Capó 2022 amb una investigació sobre identitats i alimentació - (foto 2)
Albert Toldrà guanya el Bernat Capó 2022 amb una investigació sobre identitats i alimentació - (foto 3)

En l’acte de lliurament celebrat en la vesprada del divendres al Castell d’Alaquàs s’ha concedit el XXIIIé premi Bernat Capó de Cultura Popular a Albert Toldrà i Vilardell pel treball ‘Sense porc. L'alimentació en les identitats culturals de jueus i moriscos i en la seua persecució per la Inquisició de València’.

El treball guardonat amb el premi de la Diputació “reflexiona sobre el paper que va jugar l’alimentació com element cultural en el conflicte històric produït entre els jueus, cristians i musulmans. El document es centra en el fet que la majoria d’acusacions en la Inquisició de València contra jueus i moriscos provenien, mes enllà de motius estrictament religiosos, del menjar i el beure: què menjaven, i què no menjaven uns i altres i quins rituals, en el fet de menjar, observaven o ignoraven cadascun d’estos col·lectius”, explicà l’autor Albert Toldrà.

En l'acte de lliurament van participar en representació de l'Institut d'Estudis Comarcals - IDECO, Josep Maria Tarazona i Núria Sendra, de l'editorial del Bullent. El conservador de l'ETNO, Joan Seguí va remarcar que "els Bernat Capó formen part de l'ADN del museu, amb una trajectòria de vint-i-tres anys". L'alcalde d'Alaquàs, Toni Saura, destacà la col·laboració encetada l'any passat amb els premis per la consonància "amb una línia d'investigació en la recuperació de la nostra memòria i patrimoni" de la localitat.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, comentà que "per als Bernat Capó és una satisfacció guardonar el treball de Toldrà amb una investigació sobre el menjar i la seua relació amb la identitat i costums" i convidà a "aprofitar l'ETNO, no únicament pel seu vessant investigador, sinó per totes les iniciatives del i les grans professionals del museu com els premis Joan Franscesc Mira, Etnomusic, o el projecte Espanta la por de recuperació de monstres valencians enfront de la globalització, entre altres".

El guanyador Albert Toldrà i Vilardell és llicenciat en Història i Geografia en la Universitat de València, especialitat d’Història Medieval i doctor en Història per esta Universitat. Ha desenvolupat el seu treball investigador al voltant de la història cultural medieval i moderna, la història de la religiositat i l’imaginari del més enllà, així com la història de la dona, de la sexualitat i la Inquisició. Ha publicat diversos libres sobre esta temàtica i ha estat guanyador de premis com el Premi Octubre d’assaig (2000), Premi Micalet d’Assaig (2011) o el Premi València d’assaig (2017. Institució Alfons el Magnànim).

‘Sense porc. L'alimentació en les identitats culturals de jueus i moriscos i en la seua persecució per la Inquisició de València’ és una anàlisi cultural sobre el menjar i en esta situació de conflicte, l’autor aborda algunes situacions com ara la culpabilització de la víctima, que s’obstina en mantenir la seua identitat diferent, el paper vital de les dones en la transmissió generacional de les tradicions culturals en l’àmbit domèstic, i el valor del menjar con un element identitari que supera l’àmbit religiós.

Premis Bernat Capó

El premis Bernat Capo de difusió de la cultura popular reten homenatge a este intel·lectual nascut a Benissa que desenvolupà la seua tasca com a periodista en diferents medis de comunicació. Així mateix  va posar en marxa projectes de comunicació amb clara vocació valenciana com Diario de Valencia o Noticias al Día. La seua tasca com a escriptor tractà diferents temes dels quals cal destacar el seu assaig Costumari valencià, 1992-94.

L’editorial Bullent i diferents institucions publiques com ara L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València), la Mancomunitat Cultural de la Maria Alta i l’Ajuntament de Dènia, posaren el marxa este premi literari el 1999, amb l’objectiu de fomentar la investigació i la divulgació de treballs vinculats a l’estudi de la cultura popular valenciana, tant material com immaterial.

El premi atorgat per L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València) està valorat en 6000 euros i comporta la publicació del text per l’Editorial Bullent i l’entrega d’una figura realitzada per l’artista valencià Artur Heras. Al llarg d’estos 22 anys s’han guardonat treballs que han abastat quasi tots els aspectes de la nostra cultura tradicional. Des del primer guardó atorgat a Joan Pellicer pel seu Costumari Botànic (1999), el premi ha considerat propostes relacionades amb l’imaginari valencià de llegendes i contes, el jocs tradicionals, les manifestacions festives, la recopilació de romanços i cançons, les vivendes rurals o fenòmens socials concrets de les nostres terres com ara l’emigració o el treball femení.

El jurat de l’edició de 2022 ha estat compost per Raquel Ferrero, conservadora de L’ETNO, Pau Monteagudo, tècnic d’este museu, Carles Rodrigo, guanyador de la passada edició (2021), Sara Sierra (antropòloga i membre de l’Associació Valenciana d’Antropologia AVA) i Núria Sendra, editora d’Edicions del Bullent. El jurat ha valorat positivament l’aproximació realitzada a cap a l’alimentació, un element capital de la nostra cultura popular, en la seua dimensió històrica i antropològica, remarcant-la com a fet social total, conjuminant aspectes, familiars, econòmics, religiosos, morals o inclús punitius.

La profusa documentació arxivística, la interessant hibridació de conceptes i la capacitat de veure el món a través de l’aliment, -amb la seua dimensió espiritual i de classe-, s’ha considerat una troballa molt remarcable en tot el treball. Haver treballat sobre una eina comuna, açò és, l’alimentació amb el seu accentuat valor simbòlic, per a descriure tota una estratègia inquisitorial front a jueus i a moriscos ha estat molt notable i valuós en opinió del jurat.

Pujar