“Els agricultors valencians han perdut 170 milions d'euros en aquesta campanya de la taronja”

La taronja valenciana està en alerta. La crisi en els camps està causant unes pèrdues en el sector citrícola que superen els 160 milions d'euros en el que va de campanya. Perquè es facen una idea: l'agricultor valencià venia en la passada campanya el quilo de taronges a quaranta cèntims i ara el ven a quinze cèntims. Unes pèrdues que els llauradors titllen de "catastròfiques" i que està traient a molts pobles al carrer -especialment castellonencs- per a denunciar aquesta situació.

Precisament aquest dilluns, el ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, visita València per a abordar, entre altres temes, la crisi citrícola. A l'espera de decisions polítiques que ajuden a mitigar les pèrdues del xicotet agricultor valencià, elperiodic.com ha volgut entrevistar el president de l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA), Cristóbal Aguado, per a conéixer més detalladament quina és la situació actual.

A què es deuen aquestes enormes pèrdues en el sector citrícola valencià?

Hem tingut uns incidents climàtics extraordinaris i unes caigudes de preu també extraordinàries respecte a la campanya de l'any passat. Els danys globals superen en aquest moment ja els 170 milions d'euros. Naturalment, són pèrdues que tenen els agricultors de tota la Comunitat Valenciana i que segueixen en augment simplement perquè els mercats no es recuperen.

Per què no es recuperen?

El consum a Europa està sent acceptable ara encara que va començar tard per la falta de fred. Estem tenint una baixada de temperatura que, de moment, conserva molt bé la taronja i sense arribar gelar. Però els preus als quals venen els llauradors són molt inferiors. Estem sorpresos perquè a Europa els preus en els supermercats i botigues especialitzades són normals -en algun cas molt elevats- i similars a l'any passat. Per tant, no hi ha cap explicació al fet que els agricultors no venen a un preu digne.

Quina és la diferència de preu respecte a la campanya anterior?

El llaurador venia l'any passat a 30 i 40 cèntims el quilo i enguany l'està venent de 15 a 20 cèntims el quilo. Això no té sentit perquè el preu de les botigues és la mateixa que l'any passat. És una incongruència, ací hi ha molts aprofitant-se del llaurador i ell no pot viure.

Quina està sent la resposta de l'agricultor?

La resposta és abandó de terres, una menor cura del cultiu i una baixada de la qualitat a llarg termini. El govern hauria de vigilar aquestes coses i prendre mesures per a estabilitzar i reconduir el mercat perquè totes les baules tinguen una conversa justa, especialment els llauradors. Cal recordar la nova llei que ha aprovat el govern francés per la qual cap cadena comercial comprarà per davall del preu de cost als llauradors. Això és important perquè significa que el llaurador no s'arruïnarà com ací.

Les xarxes socials s'han incendiat aquesta setmana amb crítiques a alguns supermercats castellonencs que venien taronja de Sud-àfrica en lloc de la valenciana, estant en plena campanya citrícola, com és el cas de Nules i el seu clemenules. Què opina sobre aquest tema?

Poden haver-hi taronges de tot el món perquè vivim en un món globalitzat. Espanya ven taronges a tot el món i per tant a l'inrevés és comprensible. Ara bé, en aquest moment no hi ha cap taronja de Sud-àfrica, de l'Uruguai o de l'Argentina que puga fer-li la competència a la taronja espanyola. Des de finals d'octubre, la taronja espanyola té molta més qualitat que qualsevol altra.

Doneu suport a les mobilitzacions que estan fent els ajuntaments castellonencs per a defensar a l'agricultor citrícola?

Nosaltres pensem que els llauradors, encapçalats per les organitzacions agràries, han de fer manifestacions però no creiem que la implicació dels ajuntaments liderant aquestes mobilitzacions siga el més idoni. Això no passa en cap lloc democràtic, les organitzacions agràries representen als treballadors i són elles, assegudes en una taula, els qui han de decidir com fer una política reivindicativa de qualsevol cultiu. Una altra cosa és que les associacions agràries anem als ajuntaments a demanar-los suport amb mocions, posicionament, escrits.

Encara queden dos mesos de campanya, com s'afronta el que queda?

La campanya no està anant bé perquè segueixen els preus excessivament baixos. Pensem que, d'ací un mes, quan comence la segona part de la campanya, millorarà a causa de la disminució de l'oferta. Però la veritat és que gran part de la campanya està sent una autèntica ruïna. Les mesures que s'han pres són insuficients.

Es refereix a mesures com la retirada de 50.000 tones per a fer suc?

Sí, perquè això no deixa de ser una operació de maquillatge. Si haguérem parlat de 250.000 tones, préstecs modificats, ajuda de mínims, 15.000 euros per explotació agrària perjudicada amb grans conseqüències durant tres anys, retirada d'alimentació animal de calibres menors, entre altres, possiblement si s'haguera millorat l'economia. Però això depén de la voluntat dels polítics i hi ha hagut més de decorat i de teatre que de realitats. És cert que ens han rebut i ens han escoltat, però no ens han fet cas en quasi res.

I quin és el missatge que des d'ací llança vosté als governants?

Crec que l'administració mereix que es faça una reflexió de la forma en la qual actuen. Els sectors econòmics volem un govern que actue responsablement, que siga àgil i que faça les coses com toquen. Si les 50.000 tones hagueren sigut per a la segona quinzena de setembre, 6.000 per a octubre i 50.000 per a novembre i altres 50.000 per a desembre, possiblement la mesura hauria sigut bona. Però si les decisions es prenen tard i malament, no serveixen de res.