19 de febrero de 2020 19/2/20

Sueca honora la memòria de Virtudes Cuevas i Amado Granell

Sueca honora la memòria de Virtudes Cuevas i Amado Granell - (foto 1)

    Sota el lema “80 anys de lluita per la llibertat 1936 - 201 ” el Fòrum per la Memòria Virtudes Cuevas de Sueca (FMVCS) va organitzar una jornada en memòria de la suecana Virtudes Cuevas (Sueca, 1913 - Vellejuif, París), una lluitadora republicana que es va exiliar a França i s'incorporà a la resistència contra els nazis, i d’Amado Granell (Borriana, 1989 - Sueca 1972), el primer oficial que va entrar a París després de ser alliberada dels nazis. La Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació i també l'Ajuntament de Sueca van col·laborar i participar en l'organització de la jornada.

    L’acte va comptar amb l'assistència i participació del cònsol de França a València, Pablo Broseta; el tinent coronel, Pierre Van Langenhove, President de la Legió d'Honor Francesa per a Espanya; i també hi assistiren la senadora Dolors Pérez i el director general de Responsabilitat Social i Foment de l'Autogovern, Josep Ochoa; així com una nodrida representació de la corporació municipal, encapçalada per l'alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit.

    El cònsol de França a València va apuntar que este acte és un homenatge merescudíssim a estos dos valencians. “Este és el moment en el que França, després de molts anys, comença a reconéixer el paper i el sacrifici de totes aquelles persones que, franceses i no franceses, van lluitar en aquell moment per retornar la llibertat al continent europeu i per acabar amb la injustícia i amb el que va suposar el nazisme en tot el món” va afegir Broseta.

    El director general de Responsabilitat Social i Foment de l'Autogovern, Josep Ochoa, va assenyalar també que van trobar molts punts de contacte i bona sintonia amb l'Ajuntament de Sueca per treballar conjuntament per honorar la memòria d'estes dos figures. “El més important era arrancar i honorar la memòria de Virtudes i d’Amado Granell, que jo crec que simbolitzen una lluita clara per la democràcia, per la recuperació d’uns valors que connecten amb la recuperació del nostre autogovern una vegada que eixim de la dictadura franquista i arribem a les quotes de llibertat de les que ara disfrutem” va apuntar Ochoa.

    Per la seua banda, l'alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit, va afirmar que este era un acte humil però necessari i va recordar a Cuevas com “una dona valenta i lluitadora com ha hi hagut poques”. L'acte va estar presentat per Abel Puig, president del Fòrum per la Memòria Virtudes Cuevas i en ell també van intervindre la senadora Dolors Pérez i el portaveu del grup municipal socialista, Dimas Vázquez.

    L'alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit va descobrir una placa commemorativa en la façana de la casa que Virtudes Cuevas va donar a la ciutat, junt a Vicent Cuevas, el nebot de l'homenatjada i Juana Alberich, viuda d'Onofre Valldecabres, exiliat en el mateix vaixell Stanbrook amb el que va emigrar Amado Granell.

    L’acte va continuar a la Casa de la Cultura de Sueca, on es va celebrar una conferència que va estar a càrrec de Matías Alonso, coordinador del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica; Diego Gaspar, professor d'Història Contemporània a la Universitat de Saragossa i Carles Senso, periodista al periòdic Levante – EMV i doctor en Història per la Universitat de València. Gaspar va estar l'encarregat de començar la xerrada, parlant dels espanyols que van lluitar a França en la resistència, va continuar Alonso, qui va parlar de la universalitat de la memòria històrica i de com a través d'esta, es pot unir als pobles i Senso va posar punt i final a l'acte, parlant dels 38 riberencs que van estar internats a camps de concentració nazis.

    Subir